Més enllà del fàrmac: l’artteràpia com a eina de recuperació en les addiccions

La iniciativa, desenvolupada al Centre de Dia Espai Camins del CAS Sants, incorpora l’artteràpia com a complement terapèutic per afavorir la recuperació integral de les persones amb addiccions.

Quan parlem de recuperació en les addiccions, sovint pensem únicament a deixar de consumir. Però les persones que passen per aquest procés saben que la recuperació és molt més que això. Significa tornar a connectar amb un mateix, recuperar la motivació, reconstruir vincles, redescobrir interessos i trobar noves formes de gaudir de la vida sense necessitat de recórrer al consum.

El projecte Més enllà del fàrmac planteja la incorporació de l’artteràpia als Centres d’Atenció i Seguiment de les Addiccions com una eina complementària als tractaments mèdics, psicològics i socials. Parteix d’una mirada integral de les addiccions, entenent que el consum no és només una conducta, sinó que sovint pot ser una manera d’alleujar el dolor, l’ansietat, el buit emocional o experiències difícils que no han pogut ser expressades.

En aquest context, l’artteràpia ofereix un espai segur, creatiu i lliure de judicis, on les persones poden donar forma a emocions, records i vivències que sovint resulta difícil expressar amb paraules. A través del dibuix, la pintura, el collage, el modelatge o altres llenguatges artístics, el procés creatiu facilita l’expressió emocional, l’autoconeixement, la regulació del malestar i la reconstrucció personal.

L’experiència del Centre de Dia del CAS Sants, Espai Camins, mostra que la recuperació en les addiccions va més enllà de l’abstinència. També implica recuperar rutines, motivació, autoestima, vincles saludables i un projecte de vida. Les activitats terapèutiques i socioeducatives del centre, com l’artteràpia, el teatre, l’esport, l’escalada, els grups de prevenció de recaigudes o els espais de reflexió, ajuden les persones a reconnectar amb elles mateixes i amb els altres.

Dins d’aquest procés, l’artteràpia ocupa un lloc especialment rellevant perquè permet treballar des del cos, la imatge, la matèria i el símbol. El més important no és el resultat estètic de l’obra, sinó el camí que la persona recorre mentre crea. Crear pot ajudar a recuperar la confiança, sentir-se capaç, transformar el malestar i descobrir noves formes de benestar que no depenguin del consum.

Aquesta experiència també té una explicació des de la neurobiologia. Les addiccions alteren els circuits cerebrals relacionats amb el plaer, la motivació i la recompensa. Per aquest motiu, moltes persones en recuperació poden tenir dificultats per sentir satisfacció o interès per les activitats quotidianes. En aquest sentit, l’art pot actuar com una via saludable per reconnectar amb experiències positives, estimular la creativitat i recuperar progressivament sensacions de benestar.

A més, el treball grupal afavoreix l’escolta, el sentiment de pertinença i la construcció de vincles positius. Compartir un procés creatiu amb altres persones permet reduir l’aïllament i sentir-se reconegut des d’un lloc més ampli que el diagnòstic o la problemàtica addictiva.

Les primeres dades recollides al Centre de Dia indiquen una evolució positiva en indicadors com el malestar psicològic, el benestar emocional, l’ansietat i la simptomatologia depressiva. Tot i que cal continuar ampliant l’avaluació i aprofundint en la recollida de dades, aquests resultats reforcen el valor de l’artteràpia com a eina de suport en els processos de recuperació.

En definitiva, l’artteràpia no substitueix els tractaments convencionals, sinó que els complementa. Aporta un llenguatge sensible i creatiu que ajuda les persones a recuperar la presència, la motivació, l’autoestima i el sentit de vida.

Perquè recuperar-se no és només deixar enrere una substància. També és tornar a trobar motius per il·lusionar-se, crear, relacionar-se i gaudir de la vida.

“Que el teu pinzell sigui el teu Prozac”