La importància de l’acompanyament: família, amistats i suport professional davant les addiccions juvenils.

En l’onzè capítol del pòdcast Pel món que volem, dues persones joves expliquen com el suport de la família i dels professionals ha estat clau per superar les addiccions.

A la nostra societat hi ha molta informació sobre com actuen, pensen o es relacionen les persones joves, però gairebé sempre explicada des de la mirada adulta. En l’onzè capítol del pòdcast Pel món que volem, la Montse i el Roger comparteixen en primera persona com van ser les seves experiències de consum durant l’adolescència i la joventut, quins factors hi van influir i quins suports van trobar per afrontar les dificultats que van sorgir.

La Montse, de 16 anys, va començar a consumir cànnabis als 13. El Roger, que actualment té 22 anys, es va iniciar en el consum d’haixix i alcohol sent molt jove. Tots dos expliquen com determinats patrons de consum van acabar generant conflictes en diferents àmbits de la seva vida i com el suport familiar i l’acompanyament professional van resultar fonamentals per recuperar el benestar i reprendre els seus projectes personals.

Des d’aquesta perspectiva, el director de l’Àrea de Drogues i Salut del Grup ABD, Josep Rovira, explica que no existeix un percentatge fix de joves que, després d’iniciar-se en el consum de drogues, desenvolupin problemes associats. «La majoria de les persones que experimenten amb substàncies no desenvolupen una addicció, però determinats patrons de consum sí que poden generar dificultats importants», assenyala.

Rovira destaca que el risc augmenta quan el consum s’inicia a edats primerenques, quan es duu a terme de manera freqüent o intensa, o quan es converteix en una estratègia habitual per afrontar malestars emocionals, conflictes o situacions d’estrès. En aquestes circumstàncies, el consum pot interferir en processos propis del creixement i l’adolescència, afectar les relacions familiars i socials, el rendiment acadèmic o laboral, i dificultar el desenvolupament de recursos personals per afrontar els reptes d’aquesta etapa vital.

A més, afegeix que el consum combinat de diverses substàncies pot incrementar els riscos. «De vegades s’utilitzen unes substàncies per compensar els efectes d’altres, fet que pot portar a consumir-ne quantitats més grans i a normalitzar patrons d’ús més intensius», explica. Per això, més que centrar-se únicament en la substància, és fonamental comprendre el context, els motius del consum i l’impacte que aquest té en la vida de cada persona.

La validació del grup, l’experiència de provar coses noves i la gestió dels malestars com a factors impulsors

La Montse entra en contacte amb els porros durant l’adolescència. «Arriba un moment en què ens fem més grans i al grup hi arriben els porros, el tabac… Ho volíem provar tot», recorda. «Sentia que si no fumava, no estava bé. El temps no em passava. Necessitava estar fumada perquè el temps passés més ràpid, arribar a casa a la nit i adormir-me», relata.

L’acompanya l’Eva, la seva mare, que ha estat al seu costat durant tot el procés. «Me’n vaig adonar per la manera com arribava a casa, pels ulls, les respostes que donava, estava més agressiva…», recorda. «Anàvem a una psicòloga privada perquè la Montse va començar a tenir problemes per moltes coses que li van arribar de cop. El seu pare i jo ens vam separar, la van fer repetir curs, es va quedar sense el seu cercle d’amistats… canvis en la seva vida que la van portar a consumir», rememora. «La seva psicòloga ens va dir que ja no la podia ajudar, que el CSMIJ tampoc, i ens va aconsellar anar al CAS d’Horta, on ens van acollir amb els braços oberts, van entendre per fi tot el que li passava a la Montse i vam anar avançant», explica alleujada.

Per la seva banda, en Roger explica com va començar a consumir porros diàriament als 16 anys i com, ben aviat, l’alcohol es va afegir al consum amb la mateixa freqüència. «Una cosa pot portar a l’altra», indica, «i el consum d’una substància pot fer augmentar el d’una altra». Entre els factors que l’impulsaven a consumir hi havia la validació del grup, que «a l’inici del consum influeix molt més».

En un moment determinat, en Roger va ser sancionat per consumir al carrer i va poder commutar la multa per una derivació al Servei d’Orientació sobre Drogues (SOD). «Em van fer un gran favor», recalca. A partir d’aquí, va passar al CAS d’Horta, on disposen d’un servei d’acompanyament per a joves amb el qual en Roger continua vinculat. «Vull saludar l’Armando, el psicòleg psiquiatre que m’ha acompanyat durant tres o quatre anys i que encara em suporta; li envio una abraçada», aprofita per dir en Roger des dels micròfons de Ràdio Maconda.

Els factors ambientals, la substància que es consumeix, les amistats o l’entorn familiar són alguns dels elements que influeixen, assenyala Josep Rovira, però també hi tenen un paper important els «malestars emocionals i les dificultats personals, que poden convertir-se en una manera no de resoldre’ls, sinó d’escapar-ne». «Quan el teu projecte de vida falla, tots aquests elements se sumen i poden facilitar que s’instal·li una addicció», explica el responsable de l’Àrea de Drogues i Salut.

Serveis com el SOD són una alternativa a la via punitiva, que sovint acaba afectant la família i «no canvia res», exposa Rovira. El SOD és un servei de primera acollida i de primer contacte; és «una oportunitat perquè la persona se senti escoltada i pugui iniciar un procés de mirada crítica sobre la seva relació amb les substàncies i sobre com se sent en relació amb aquest consum, amb el seu projecte de vida i amb altres àmbits, com ara el familiar», afegeix.

«La gent, quan consumeix, no ho fa perquè es vulgui fer mal; normalment té moltes coses que no sap com gestionar ni com viure-les», subratlla Josep Rovira. Al SOD s’ofereix l’oportunitat de fer algunes sessions on parlar d’aquesta qüestió i, «quan puguem parlar d’aquests temes o resoldre’ls, els porros podran tenir un altre paper o, fins i tot, podrem deixar d’utilitzar-los», afirma.

Adults propers per acompanyar la joventut.

«Volia ajuda, no consells», així resumeix l’Eva, la mare de la Montse, com es va sentir durant molt de temps. Josep Rovira comparteix aquesta visió: «Davant la necessitat de trobar algú que t’ajudi, de vegades ens trobem amb persones que només volen entendre el problema, però obliden que, sobretot en el cas de les persones joves, el que necessiten són adults propers, que sàpiguen relacionar la seva situació vital amb les substàncies». I afegeix: «Sovint posem el focus en les drogues, però cal posar-lo en el problema, en el malestar que hi ha darrere de les drogues i en les necessitats d’acompanyament que té la joventut. Per això, els serveis que tenen aquesta orientació poden ser més efectius».

Però les famílies també necessiten suport i eines per poder acompanyar els seus fills i filles i ajudar-los a gestionar els canvis que arriben amb l’adolescència i amb altres situacions de la vida. «Moltes vegades, els pares i les mares necessiten recursos de suport i acompanyament perquè les reaccions poden ser molt diverses, des de l’enuig fins a la negació del problema», explica Josep Rovira. «No es tracta només d’acompanyar la persona que té la dificultat, sinó també el seu entorn més immediat, com ara la família, perquè pugui esdevenir un suport positiu», afegeix.

«Els consums apareixen perquè afrontes la vida i et trobes amb moltes coses per experimentar. El que ha de canviar és que aquest grup d’iguals funcioni amb altres suports, que hi hagi suport dins del mateix grup, però també és important comptar amb una família que et doni la confiança que la persona jove pot aprendre a assumir responsabilitats sobre allò que fa. Si volen fer-se grans, han d’assumir responsabilitats», desenvolupa. «Deixar el consum és un aprenentatge, igual que ho ha estat iniciar-se en aquest consum i repetir contínuament aquest comportament. Allunyar-se’n també és un procés d’aprenentatge», conclou.

«Qui et prepara per a la vida adulta i per afrontar les milers de situacions que poden aparèixer?», afegeix en Roger. «Cadascú ha viscut una situació diferent i, si tens uns pares que t’ajuden, està molt bé, però cadascú pren les seves decisions i ha de ser un mateix qui decideixi que el consum ja no li compensa», sentencia.

Un missatge a altres persones joves

Després d’haver passat per aquestes experiències, actualment en Roger treballa i la Montse continua estudiant. Tots dos, amb el suport de les seves famílies i dels professionals del SOD i del CAS d’Horta, han continuat endavant amb una vida en què ja no necessiten consumir.

La Montse anima les persones joves a no deixar els estudis, a no desmotivar-se i, sobretot, a no tancar-se en elles mateixes. «Que sàpiguen explicar les coses a la seva família, perquè si t’ho quedes a dins, ningú no sabrà què et passa». «El primer seria que poguessin parlar amb la seva família i que la família els sabés escoltar bé, ajudar-los i donar-los consells», proposa.

En Roger admet: «Per a tot hi ha etapes», però també que «hi ha molta ajuda», com la que ell mateix ha rebut als diferents serveis i espais pels quals ha passat.

Un d’aquests serveis és el CAS d’Horta, del qual l’Eva guarda un molt bon record. «La primera vegada que vaig trucar al CAS estava desesperada. La psicòloga [de la Montse] em va dir que no podia fer-hi res. Des de la primera persona que em va atendre per telèfon, em vaig sentir acompanyada», recorda. «M’han ensenyat a tractar la Montse amb naturalitat».

Rovira recomana contactar amb el SOD per rebre una primera atenció, fins i tot per telèfon. Posteriorment, si és necessari, les persones usuàries són derivades al CAS d’Horta, on disposen d’un programa específic per atendre joves que poden presentar un consum problemàtic de drogues.

Tots quatre coincideixen en una idea: tot es pot superar, però sempre amb companyia.

‘Pel món que volem’, un pòdcast del Grup ABD

‘Pel món que volem’ és el pòdcast del Grup ABD que dona veu a les històries de vida de les persones que acompanyem i que viuen en situació de vulnerabilitat amb la col·laboració de Radio Maconda, la ràdio comunitària de les Biblioteques de Barcelona.

La coordinació del pòdcast està a càrrec de Begoña del Pueyo, membre del patronat del Grup ABD amb una àmplia experiència en comunicació, juntament amb la Directora de Comunicació del Grup ABD, Isabel Martínez Luna. A més, també compta amb la col·laboració de l’Associació d’Usuaris/as de la Comunicació, així com de periodistes de la talla de Julia Otero i Goyo Prados. En la part tècnica es compta amb el suport d’Albert Fernández.

Escolta’l a iVoox i subscriu-te al canal per rebre els nous capítols.