CAMS celebra el seu 30 aniversari amb una jornada al Centre LGTBI de Barcelona

Hi han participat professionals que han format part del projecte en les últimes dècades, persones voluntàries, residents a la casa d’acolliment, entitats que acompanyen a persones amb VIH i representants de les administracions

El programa del Grup ABD, CAMS “Casa d’Acollida per a persones que viuen amb el VIH i es troben en situació d’exclusió social” ha celebrat aquest 26 de novembre el seu 30 aniversari al Centre LGTBI de Barcelona. La jornada, titulada “30 Anys d’Acompanyament a Persones amb VIH: Passat, Present i Futur”, ha repassat la trajectòria del projecte i ha permès apuntar alguns reptes que enfronten tant les persones amb VIH com les entitats que les acompanyen. Mario Robles, director del servei SAVA i dels Recursos Residencials per a persones amb VIH del Grup ABD i copresident del Comitè 1r de Desembre, ha estat l’encarregat de conduir l’acte.

Benvinguda Institucional

Han obert la jornada Felisa Pérez, presidenta del Grup ABD, i Sonia Fuertes, comissionada de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona.

Pérez ha repassat la història de CAMS des dels seus inicis atenent persones amb drogodependències fins a l’acompanyament residencial a persones amb VIH i drogodependències. “Si l’estigma amb drogues era greu, en SIDA era molt superior”, ha recordat. La presidenta del Grup ABD ha subratllat també les dificultats de finançament i d’accés a un habitatge, així com per a poder donar resposta als diferents perfils de persones. “És un moment per a celebrar fites, agafar aire, treure aprenentatges i preparar-nos per al futur”, ha resumit.

Per part seva, Fuertes ha valorat el projecte CAMS com una història d’èxit i ha apuntat alguns reptes: des de la possibilitat de tenir un espai residencial o habitatge perquè les persones puguin reconstruir els seus projectes vitals, fins al paper de les entitats en la denúncia i la generació de propostes i la necessitat de les administracions de ser més àgils i flexibles per a adaptar-se a aquestes. A més, ha assenyalat com a l’estigma pel VIH o les drogodependències se sumen altres situacions conseqüència de la diversitat, unes discriminacions que són utilitzades en els discursos d’odi i que cal combatre.

Històries de vida

Un moment especialment emotiu ha estat la projecció del vídeo commemoratiu “30 anys de CAMS – històries de vida”, que mostra l’evolució del projecte a través dels seus protagonistes: les professionals, les veïnes i les persones residents a la casa.

A continuació, diverses persones que han estat vinculades a CAMS han compartit les seves vivències. Històries de superació, aprenentatge i comunitat en primera persona.

“CAMS representa molt. Arran de ser aquí em sento molt còmode per la tranquil·litat. Venim amb una motxilla carregada de problemes, però aquí tenen molta paciència. Estic molt agraït pel suport rebut i demano que les autoritats continuïn donant suport al projecte perquè és molt important per a tantes persones que esperen una oportunitat», ha resumit James. “Pensava que això no existia”, “jo no sabia per on començar, però he après moltes coses”, han afegit Kamal i Remy.

Reclamen millores en l’atenció a la salut, a la documentació de residència i treball, suport psicològic i emocional, en l’accés al mercat laboral, etc.

Evolució dels recursos residencials

El debat ha continuat amb dues taules rodones. La primera, moderada per Elisa Gutiérrez, responsable de Voluntariat i Participació del Grup ABD, ha analitzat l’evolució dels recursos residencials per a persones amb VIH en els últims 30 anys.

Hi han participat representants d’entitats que gestionen recursos en aquest àmbit, com Alberto Capitán, director de l’Associació Actuavallès; Xus Iglesias, directora d’Àrea d’Atenció i Inclusió Social de la Fundació antisida de Lleida; Lucía Parreño del Moral, Directora tècnica de Can Banús i Aldana Menéndez, directora del Centre d’Atenció Sociosanitària – Sala Baluard.

Menéndez ha començat assenyalant com a èxit el fet que els serveis s’adaptin a les persones, mentre que Capitán ha reconegut que s’acompanya en el sofriment, per la qual cosa cal vigilar de no generar situacions de discriminació i estigma. En aquest sentit, Iglesias ha apuntat que aquest estigma segueix present en ciutats petites com Lleida i queda molta feina per fer. Parreño ha valorat els avanços mèdics i s’ha apuntat a continuar avançant cap a la indetectabilidad comunitària. No obstant això, ha afegit el director de Actuavallès, “Si no hi ha recursos especialitzats, no serveixen de res els avanços farmacològics”.

A la taula, s’ha valorat el treball en xarxa de les entitats dedicades al VIH per a donar resposta a les necessitats emergents i transmetre-les a les administracions, així com la participació comunitària com a mitjà per a combatre l’estigma i visibilitzar.

Situació actual i reptes en el sector

La segona taula, moderada per Mònica Plana, directora de l’Àrea d’Inclusió i Pobresa del Grup ABD, ha abordat la situació actual i les problemàtiques que encara s’enfronten en aquest camp.

Marta Melgosa, copresidenta del Comitè 1r de Desembre i directora de la Fundació antisida de Lleida, ha presentat com a repte l’abordatge de l’envelliment prematur. Roger Cuscó, director de Servei dels Serveis de Programes Sectorials de la Subdirecció General d’Anàlisi i Programació de la Direcció General de Serveis Socials del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya ha reflexionat sobre la necessitat de mantenir una xarxa especialitzada o ampliada a altres malalties cròniques. De la seva banda, la gerent del Grup ABD, Àngels Guiteras, ha repassat els inicis de l’acompanyament a persones amb VIH i ha assenyalat tres reptes: l’habitatge, l’atenció especialitzada i l’enfortiment de les xarxes. Mentrestant, l’adjunt a direcció d’ECAS, Mijail Acosta, ha definit com a repte, a més de l’habitatge, l’accés al mercat laboral i als recursos econòmics, un repte per al sector: sostenir el model d’intervenció. En aquest sentit, Guiteras ha afirmat que el model està en risc pel major pes del sector sanitari i ha reclamat un “abordatge ampli”.

Una altra reclamació ha estat la de la renovació de la cartera de serveis, que incorpori noves capacitats tècniques, noves figures professionals i “integri aquesta força i equitat territorial i en l’accés”. Per a això, Acosta demana un Departament de Drets Socials fort i taules tècniques “on es pugui diagnosticar i que sigui una diagnosi compartida”.

També hi ha hagut al·lusions a l’estigma i a la necessitat d’un desplegament eficaç i efectiu del Pacte Social o de l’ús d’eines com l’Observatori sobre l’estigma de la Federació Catalana de Drogodependències.

Tancament

L’acte ha conclòs amb les paraules de Raúl Moreno, secretari general de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, qui ha felicitat a ABD per mantenir un model sostingut en el temps i ha afirmat que des de la Generalitat es continuarà donant suport.

A més d’assenyalar reptes com l’habitatge o la suficiència econòmica, Moreno s’ha mostrat preocupat pel fet que la joventut hagi perdut la por a una possible infecció al VIH, així com als discursos d’odi i discriminació cap a població migrada. «Hem de posar l’accent en l’exclusió social i intentar que aquesta no sigui crònica», ha afirmat.

S’ha compromès a fer canvis en la cartera de serveis socials en aquesta legislatura i ha animat a seguir amb el treball en xarxa entre el tercer sector, les administracions i la col·laboració públic-privada.

“Hem d’anar pas a pas i anar juntes per a un sector social que ens agradaria més fort”, ha conclòs.

La jornada ha acabat amb una foto de família per a agrair la participació de totes les persones que han volgut celebrar aquest aniversari amb el grup ABD.

CAMS

La Casa d’Acollida per a Persones amb VIH en Situació d’Exclusió Social (CAMS) es va establir com un refugi segur i temporal el 1993. Dissenyada per a acollir a aquelles persones que viuen amb el VIH i es troben en situació d’exclusió i marginalitat extrema, CAMS ofereix un entorn residencial amb capacitat per a fins a 8 persones. Aquesta iniciativa es presenta com una llar alternativa, brindant suport integral per a estabilitzar la salut i facilitar la inserció social de les persones que hi viuen.