"Si no existís el CAS Baluard el món seria una mica pitjor, i nosaltres pitjors persones"

La campanya de micromecenatge a la plataforma digital Verkami per obtenir recursos econòmics que permetin finalitzar el documental sobre el CAS Baluard (Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències- Reducció de Danys) està arribant a la seva recta final. A continuació coneixerem una mica més al director i guionista d’aquest treball cinematogràfic, José González Morandi.

Com sorgeix la idea de fer un documental de la Sala Baluard?

Sorgeix arran d’una trobada a ABD Associació Benestar i Desenvolupament amb Mònica Plana en què estava Diego Aránega. Ell coneixia els meus treballs documentals sobre l’ambient de la droga dura a Barcelona, ​​Can Tunis i Troll i va pensar que el fet que aquest mateix any la sala Baluard es traslladés i creixés era un moment important a documentar en la història del tractament de toxicòmans a la ciutat. A mi des del primer moment em va semblar genial l’oportunitat de poder tornar a treballar sobre aquest tema que sempre m’ha atret i poder tancar un cicle.

 

Can Tunis donava veu als habitants d’un barri en el qual es venia droga per subsistir, Troll era el retrat íntim d’una consumidora de droga i a Baluard es mostrarà la cura i les atencions que se’ls ofereix als consumidors amb problemes.

Què veurem en aquest documental?

Anem a veure el servei sociosanitari que ofereixen els professionals de Baluard als usuaris del CAS. Com els atenen, els curen, els ajuden. Els protagonistes són els professionals i el treball que desenvolupen. L’espectador podrà veure i sentir una mica més de prop el que allí es viu.

Com definiries la feina dels professionals de la Sala Baluard?

Un treball d’entrega, de compromís, d’il·lusió per transformar i millorar. Com em deia un professional de Baluard, és feina de trinxera.

 

Penso que per treballar a Baluard cal creure en el que s’està fent, no és feina d’anar i passar les hores per fitxar i ja està, és només per a gent compromesa amb la societat.

Com és el dia a dia del CAS Baluard?

Buf! Intens, passen moltes coses, com de sobte no passa res, una mica com una muntanya russa, però per a això heu de veure la pel·lícula.

Quin paper juga ABD en aquest documental?

ABD produeix i finança el documental. ABD impulsa Baluard i aquest documental. La seva ajuda i participació és fonamental.

 

A més Associació Benestar i Desenvolupament és un referent, penso que a nivell mundial, sobre tractament i consum responsable de drogues.

¿Quina mirada del consum de drogues veurem?

La que jo ja tenia de manera intuïtiva, una mirada que el contacte amb els professionals d’ABD, a través tant de Baluard com d’Energy Control, m’ha ensenyat a posar-li paraules. L’ús problemàtic de droga no és sinó el símptoma d’un problema, un problema social, afectiu, econòmic, de gènere, etc. La droga pot generar plaer però també conflicte.

 

Els professionals de Baluard intenten en primer lloc ajudar a reduir els danys associats al consum problemàtic de droga dura: salut, higiene, etc. Però també ajuden a intentar aprendre a gestionar el plaer i el conflicte. És una mirada que no jutja ni condemna, però que acompanya i ajuda.

Com s’ha plantejat el rodatge del documental?

A mi, m’agrada tenir temps per conèixer bé el terreny, empatitzar amb els protagonistes, generar confiança mútua, penso que només així s’aconsegueix aquesta cosa especial que detecten els espectadors quan entre el documentalista i els seus personatges hi ha confiança.

 

He treballat sol, intentant passar desapercebut quan filmava moments durs o difícils, i participant obertament per captar els moments alegres o anodins de la vida quotidiana.

Com són els consumidors de droga del CAS Baluard?

Són diversos, com a tot arreu, amb uns congenies millor i amb altres pitjor. Mentre coneguis els seus codis i et comportis respectuosament no hi ha cap problema. Tampoc és una pel·lícula on hi hagi retrats psicològics concrets d’ells, he volgut no aprofundir en ningú en concret, és un documental que tracta del general per entendre el particular.

Com és el món del consum de drogues?

Difícil pregunta. La droga crec que té un percentatge molt baix de positivitat i un de molt alt de negativitat, tot depèn en quin percentatge et puguis moure. Després, el món del trànsit, el tripijoc i buscar-se la vida és una porqueria com a manera de vida, però no sé molt bé per què per al món de l’art, la fotografia, el cinema, la música és una gran font d’inspiració i generador de molt material.

Què passaria si no existissin centres de reducció de danys com la sala Baluard?

Que el món seria una mica pitjor, i nosaltres pitjors persones. Per no parlar del desastre que suposaria per a la ciutat pel que fa a salut, higiene, sensació de seguretat.

 

Si a la gent que està malament no se li destinen recursos per ajudar-los tots estem una mica pitjor, és un efecte dòmino.

Després de mesos en contacte amb professionals i usuaris de la sala Baluard, a quina conclusió arribes?

A la que sempre, sempre, estiguis del costat que estiguis, has de seguir lluitant per una vida personal i comú millor que sens dubte generarà un món més humà, més just, més bo.

Si vols que aquest documental vegi la llum aquí pots fer la teva aportació.