La boxa, un esport aliat per lluitar contra les drogodependències

Fight4Fun és un projecte esportiu de boxa amb acompanyament rehabilitador a les drogodependències impulsat per l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) des del 2016, que ajuda a persones que estan en procés de reducció del consum a través de l’esport i la comunitat. Entrevistem a l’integrador social del CAS Baluard Alex Penas, que també és el coordinador del projecte, finançat per l’Ajuntament de Barcelona, per saber més sobre l’objectiu de la iniciativa i l’impacte en les persones que acompanya.

– Quin és l’objectiu de Fight4Fun?

L’objectiu principal és ajudar a reduir el consum, a portar una vida més saludable, i trobar un lloc fora de l’àmbit de drogues on et sentis bé, estiguis a gust i et sentis part d’un grup.

– Per què es va posar en marxa el projecte? Quina era la intenció?

Ho va posar en marxa Pau, un company de feina, que feia boxa i li agradava molt. Va veure que hi havia altres usuaris que estaven encantats de poder evadir-se, de fer una mica d’esport. Va començar a fer els entrenaments al carrer, al parc, fins que la Fundació EsportSalus ens va posar en contacte amb Mani, que és l’actual entrenador; després trobem un gimnàs, i a poc a poc es va anar llaurant el camí que hem fet fins ara.

“En cada entrenament entra una persona i surt una altra”

– Vau començar als parcs, llavors.

Sí, amb els usuaris del CAS Baluard (Barcelona). Com són gent amb horaris més complicats, quan tenia quatre o cinc els ajuntava i deia “vinga, anem una estona al parc”, on entrenaven.

– Ara on es fa?

A Poble Sec (Barcelona), al gimnàs DKSR, i ara és un entrenament professional de boxa.

– I com funciona?

Els usuaris fixos són persones que havien estat usuàries del CAS Baluard. La majoria han anat condensant el consum i han començat un procés que els permet portar la rutina d’anar allà cada dimarts, dijous i divendres de 10h a 11h. Tenen recaigudes i els seus moments, però són gent que porta temps.

– I qui contacta amb les persones usuàries?

Jo contacto amb persones usuàries de Baluard, però costa molt fidelitzar-les, perquè és difícil que gent que consumeixi pugui seguir aquesta rutina. És per això que han de començar un procés de reducció de consum i tenir un lloc on dormir bé, ja que la majoria són gent que és al carrer. Perquè clar, si una persona ha dormit una nit al carrer i s’ha d’aixecar per anar a un entrenament de boxa que és una mica dur… costa, costa.

– Com ajuda el projecte a què les persones que estan reduint el consum continuïn el camí de la reducció de danys?

Gràcies a tenir l’horari d’entrenament i dir “avui he d’estar bé perquè he d’entrenar”, la nit anterior no consumeixen i intenten dormir bé. És aquesta rutina la que fa que a poc a poc deixin de consumir.

“El grup fa molta pinya: quan algú té un problema se li intenta ajudar d’alguna manera”

– Formar part d’un grup, que el projecte tingui una part comunitària i de no estar sol en el procés, serveix a l’hora de tirar endavant?

Va superbé. El grup fa molta pinya. Quan algú té un problema l’explica al grup, que l’intenta ajudar d’alguna manera, o jo també em puc implicar alguna cosa més per ajudar-lo, o contacto amb el seu treballador/a social o educador/a. Aquesta sensació de comunitat els va molt bé per a mantenir aquest procediment de deixar el tractament de drogues.

– Els ajuda a recuperar la confiança tant en ells mateixos com en les altres persones?

Sí, sí, i tant. Potser un dia estàs molt baix d’ànims, i aquest és el problema: quan estàs molt a baix potser et costa anar a l’entrenament, però quan surts… surten tots amb moltíssima energia per a enfrontar qualsevol problema que tinguin.

– Les persones usuàries del CAS de Sants que van fer un taller d’escalada explicaven que durant l’escalada has de tenir confiança en l’altre perquè t’ha d’assegurar. Pansa el mateix en el cas de la boxa?

La boxa és un esport de contacte, però l’entrenament és un esport molt tècnic, físic. Quan ja porten molt temps sí que hi ha dies que fan més contacte, però en general no es barallaran. Entre ells s’ajuden, perquè el professor t’està mirant i t’està controlant tota l’estona, però potser fas tècnica amb un company i un li explica a l’altre si té més coneixement.

– Hi ha hagut canvis en el projecte des de l’inici?

No, continua igual. El que intentem ara és recuperar les sortides que es feien abans de la pandèmia i anar a veure combats. Tenim a gent de fora que no són usuaris/es que venen a donar una ajuda i un suport emocional. Per exemple, hi ha un noi que es diu Newton, que és amateur i fa combats en l’àmbit català, i l’anem a veure a vegades.

– Us heu trobat amb alguna mena de discriminació?

Al principi d’entrar al gimnàs va ser una mica estrany, però tot al contrari: un cop hem començat a anar i ens han conegut s’ha fet pinya també amb els del gimnàs.

“Només amb què vinguin i siguin capaços de ser constants tres vegades a la setmana els ajuda a buscar treball, perquè se senten capaços de seguir un horari”

– Quines millores observeu en les persones usuàries que participen del projecte? Com comencen i com acaben?

Ser constant amb una cosa amb gent que no té cap tipus d’horari, que no té cap mena de relació obligatòria… només amb que vinguin i siguin capaços de ser constants tres cops a la setmana ja els ajuda a buscar feina, perquè se senten capaços de seguir un horari. Ja hi ha un parell de nois que no poden venir perquè l’horari de l’entrenament és pel matí i estan a la feina.

– Aquest any quantes persones han participat? I de quina edat? 

Unes 19. La mitjana d’edat d’usuari està entre 40 i 45 anys. Gent més jove va venint, però no els he aconseguit fidelitzar. Per exemple, tenia un noi de 22 anys, va venir durant un mes i poc, però va trobar feina i no ha pogut tornar. 

– Tots són homes o hi ha alguna dona?

Hi ha una dona que estava venint fins fa una setmana. Portava un mes o dos assistint, però li he perdut la pista, fa molt que no la veig i no sé ni on està. Fidelitzar és complicat i que sigui una dona a més, tot i que ve a classe i fa pinya amb tots igual i és una més.

– Què creieu que es pot fer perquè vinguin més dones als tallers?

Jo esperava que venint aquesta dona podria animar a altres dones, perquè moltes em diuen que volen venir. Només començar, hi havia dues dones que venien sempre, però van fer el seu procés, van marxar de Barcelona i no van tornar.

“Treballant en reducció de danys poques vegades veus l’evolució, perquè normalment quan li va bé a una persona, desapareix. En la boxa sí”

– A tu què t’aporta formar part de Fight 4 Fun?

Treballant en reducció de danys, pocs cops veus l’evolució de l’usuari cap a millor, perquè normalment quan li va bé a una persona, desapareix. En canvi, a la boxa veus l’evolució d’aquestes persones. I això de tant en tant està molt bé.

– Què els hi diries tant a dones com homes perquè s’apuntessin a Fight4Fun?

Jo els hi diria que en cada entrenament entra una persona i en surt una altra. Sortiràs millor del que has entrat cada dia que vas.