Dia Internacional del voluntariat: “Sempre he pensat en termes de comunitat global, reps de la societat i ho retornes d’alguna manera”

Amb motiu del Dia Internacional del Voluntariat que es commemora cada 5 de desembre, compartim una entrevista a Anna Marfany, una de les prop de 500 persones voluntàries de l’entitat

Coincidint amb el Dia Internacional del Voluntariat que se celebra cada 5 de desembre i com a agraïment pel compromís de les prop de 500 persones voluntàries que any rere any ens ajuden a acompanyar cada dia a milers de persones en situació de risc d’exclusió social, compartim el testimoni de l’Anna Marfany.

L’Anna, metgessa jubilada, ofereix de forma voluntària tallers de cuina als pisos maternoinfantils del projecte Preinfant de l’Associació Benestar i Desenvolupament on es dona cobertura d’habitatge temporal a dones embarassades o amb infants menors de 3 anys.

¿Quan vas començar a fer tasques de voluntariat?

Quan vaig deixar de treballar. Mentre treballava vaig participar a les AMPAS de l’escola i de l’institut dels meus fills, amb feines col·laboratives al menjador i per redistribució de llibres de text.

¿Per què vas decidir fer-te voluntària?

Sempre he pensat en termes de comunitat global, reps de la societat i ho retornes d’alguna manera. Penso que he tingut molta sort, he pogut triar on visc, la feina, on vaig. Sóc conscient que la majoria de gent del planeta no ho pot fer. D’alguna manera he de fer la part que em correspon per millorar la situació. I després hi ha la part egoista de sentir satisfacció amb el que fas!.

¿Com vas conèixer el projecte Preinfant de l’Associació Benestar i Desenvolupament?

Quan vaig decidir que volia fer voluntariat vaig buscar a la Borsa de Voluntariat Social a Internet i vaig triar les ofertes que em van semblar millors per mi, buscava  fer alguna cosa relacionada amb alimentació o amb costura. ABD necessitava persones voluntàries per fer un taller de cuina.

¿Com és l’experiència d’oferir tallers de cuina al pis de Preinfant?

Diria que és un repte, trobar la manera de relacionar-se a partir d’elaborar un dinar, que hi hagi participació, que els interessi i que col·laborin, i finalment que gaudim menjant i parlant. I és sobretot una lliçó, he après molt veient com és la realitat d’un pis on conviuen noies joves, mares de nadons, amb les dificultats de la convivència, els desitjos de gaudir de la joventut, malgrat les dificultats. I el treball que es fa és de formigueta i amb resultats a llarg termini, valoro molt la feina dels que s’hi dediquen a jornada complerta, i valoro molt el coratge que tenen les mares joves de Preinfant per sortir endavant.

“He après molt veient com és la realitat d’un pis on conviuen noies joves, mares de nadons, amb les dificultats de la convivència, els desitjos de gaudir de la joventut, malgrat les dificultats”

¿Quina acollida té el taller entre les noies de Preinfant?

Em sembla que els hi agrada, com mes tallers hem fet millor es l’acollida perquè ja ens coneixem, hi ha mes complicitats. El hi agrada mes menjar que fer, potser. Ara ja se que el més important és això, les complicitats, encara que no tinguin massa temps per aprendre a cuinar. Va funcionar molt bé un taller on elles van cuinar els seus menjars tradicionals, hem menjat molt bé!.

¿Com ha afectat la pandèmia de la Covid-19 a aquesta activitat?

Aquest any hem fet molt pocs tallers degut a la pandèmia. Espero que ho reprenguem amb més assiduïtat aviat.

¿T’han vingut ganes de fer altres tipus de voluntariat?

Volia fer mes voluntariat perquè els tallers només són un cop al mes. Encara que hauria de ser també que no m’ocupés gaires dies ja que degut a la pandèmia han canviat les obligacions familiars, tinc a la meva mare de 97 anys a casa, i encara que per sort puc tenir una persona que la cuida, tot és una mica mes complicat.