Molt més que un tall de cabells

Aingeru Rincón, educador del CAS Baluard, explica els orígens del taller de perruqueria i els beneficis que aporta a les persones usuàries

“És un moment de connexió entre nosaltres, de vegades t’expliquen coses que en qualsevol altra situació no t’explicarien, com que els relaxa”

Parlem amb Aingeru Rincón, educador del Centre d’Atenció Sociosanitari – Sala Baluard des de fa gairebé 17 anys. Actualment forma part de l´equip d´intervenció comunitària. Anteriorment va estar al de Calor i Cafè. Va ser aquí on fa 8 anys va sorgir la idea de posar en marxa un taller de perruqueria. Tot i que no tenia cap experiència en el tall de cabell, cada any hi passen per seves les mans centenars de persones usuàries, moltes d’elles sense llar. Conjuntament, han construït un espai d’escolta i comunicació on la cura de la imatge es converteix en un vehicle per fomentar la higiene i sobretot per millorar l’autoestima de persones amb consums problemàtics de drogues. És molt més que un tall de cabells.

Fa gairebé dues dècades que treballes al CAS Baluard. Com vas arribar a treballar aquí i com van ser els inicis?

Estava estudiant infermeria, i a través d’una companya amiga d’Ester Pérez que ara mateix no hi és, em van comentar que necessitaven gent per fer substitucions i vaig venir a l’entrevista. Vaig començar un 3 de juliol i des de llavors aquí estic. Ja han passat 17 anys.

Actualment estàs a l’equip d’intervenció comunitària. Ens pots explicar una mica com és el teu dia a dia?

Vaig estar primer uns 10 anys a l’equip educatiu de Calor i Cafè i després vaig passar a l’equip d’intervenció comunitària. Des dels principis ha canviat molt, se’n recullen moltes menys de xeringues. Al matí fem una sortida, als entorns de Baluard, despertem a persones usuàries que estan dormint al carrer i els diem que ja poden anar a esmorzar. Al mateix temps anem amb la galleda per recollir les xeringues, i afortunadament actualment n’hi ha moltíssimes menys. Hi ha molts dies que no en trobem cap, i tornem. Atenem persones usuàries que estan al carrer, les persones sancionades que no hi poden entrar, fem un acompanyament i també una mica treballem amb la comunitat, parlant amb els veïns que no estan contents. Ens hem de posar en la seva situació, d’entendre les problemàtiques que tenen amb Baluard. I després treballem amb la comunitat, reunions amb el districte, conèixer l’entorn, també amb la Guàrdia Urbana. Es creen uns llaços de força confiança per poder treballar tots junts.

Treballar cada dia amb persones usuàries amb consums problemàtics de drogues entenem que no ha de ser fàcil?

No és fàcil, no és una feina rutinaria perquè tots els dies són diferents, mai saps com acabarà el dia. Tots aquests anys, d’alguna manera, com formen part de la teva família, els veus, i te’ls trobes pel carrer, quan estàs treballant i hi ha una relació amb la majoria força bona. N’hi ha alguns amb que hi ha dificultats, i sempre n’hi haurà perquè ja és un problema relacional d’aquestes persones usuàries. Però generalment hi ha bona relació, hi ha una confiança, et coneixen i jo crec que això els dóna una tranquil·litat a ells/es, i confien i s’obren molt més fàcil per explicar-te les coses. Crec que el que és bo d’haver estat tots aquests anys, és que per a ells/es ets com a part de la seva família.

“No és fàcil, no és una feina rutinaria perquè tots els dies són diferents, mai saps com acabarà el dia”

Suposem que en veure professionals com és el teu cas que fa molts anys que sou a Baluard, a aquestes persones els hi ha de donar confiança i seguretat?

Sí, perquè poden haver estat un temps fora, i quan tornen, t’expliquen el que han fet. Alguns han estat alguns anys a la presó, alguns en un centre terapèutic, alguns han deixat de consumir. No ho sé, t’ho expliquen, perquè et coneixen i se senten orgullosos de tenir-te aquí a prop i que poden comptar amb tu.

Entre les moltes feines que fas aquí, ens crida l’atenció el taller de perruqueria. Si no ens n’hem informat malament, es va posar en marxa fa vuit anys. Ens agradaria que ens expliquessis una mica com va sorgir aquesta iniciativa?

Bé, gairebé no me’n recordo, va ser fa tants anys, però sí que és cert que va ser una idea que va sorgir de la necessitat de treballar la higiene amb algunes persones usuàries. Se’m va acudir la perruqueria. Ha estat una cosa que sempre m’havia agradat, però mai havia tallat els cabells, bé al meu pare, però generalment no tenia experiència. Quan vaig plantejar el tema no ho sé si va ser al mateix temps que vaig començar, o una mica més endavant, hi havia una persona usuària que va fer un procés de rehabilitació –i que va deixar de consumir, va fer un molt bon procés, ja no consumia– estava en el pis de Cupons d’ABD. Li vam plantejar que fes el taller de tallar cabell. I així va començar. Nosaltres li donàvem un euro a ell i les persones usuàries també li donaven un euro, per tallar-los els cabells. I va començar una mica així, va estar un any o menys. Després ja se’n va anar del pis, se’n va anar a viure fora de Barcelona i va començar a treballar com a perruquer. Després ja vaig seguir jo fent la feina.

Precisament això et volíem preguntar. Com és haver de tallar els cabells sense tenir experiència i sense haver-ne tallat mai?

Bé és posar-hi afecte, al final és com tot, posar-hi afecte i intentar anar millorant dia a dia. Pensava que hi havia persones usuàries que els deia ‘a tu no et tallaré els cabells perquè sé que ets presumit i si et faig alguna cosa malament sé que no t’agradarà’. Però a poc a poc vaig anar agafant confiança amb la màquina, i després vaig començar una mica amb les tisores. Sempre dic que no sóc professional, cal tenir-ho clar, per no ser gaire exigents. Però sí que és veritat que és molt efectiu per treballar la higiene. Me’n recordo d’una persona usuària que li costava canviar-se de roba i dutxar-se i tot. Li vaig marcar que per tallar-li els cabells i la barba havia de venir net, i el mateix dia que venia a tallar-se els cabells, deia ‘ahir m’he dutxat eh, sempre que vinc a tallar-me els cabells el dia anterior vaig i em dutxo’. És veritat que no hi poses gaire exigència perquè també són al carrer. Dutxar-se sí que es dutxen, però el tema del rober no és tan fàcil, perquè van per tants llocs que els fan treure’s la roba, i posar-se’n una altra de neta. Depèn de com ho veig em poso més exigent o no, però sí que és veritat que funciona pel tema de la higiene.

A banda d’aquesta qüestió que comentes de la higiene, creus que aquest simple acte de tallar els cabells els pot ajudar a l’autoestima?

Sí mira, et posaré un exemple d’un usuari italià que solia venir a tallar-se els cabells i la barba. Era un xaval maco. Amb els seus 40 anys i jo li deia ‘si que ets presumit’, i ell em va contestar: ‘i si no sóc presumit que ja em queda’. Em va arribar el missatge que d’alguna manera ell era arreglat, tallar-se els cabells li pujava l’autoestima una mica, el feia sentir bé. És cert que alguns estan molt agraïts i sempre et donen les gràcies. Sí, ajuda força el tema de la autoestima.

Normalment quan et vas a tallar els cabells és un moment d’evasió. Amb el perruquer o perruquera parles de qualsevol cosa, del temps, de la família o del que sigui. Entenem que per a aquestes persones aquests minuts també han de ser un temps d’evasió, de no pensar amb els problemes que tenen al seu dia a dia?

Sí també és un moment de connexió entre nosaltres, és un moment que de vegades t’expliquen coses que en qualsevol altra situació no t’explicarien, com que els relaxa. També n’hi ha alguns que et donen pressa, perquè estan en allò que estan, però és cert que hi ha un moment de connexió entre nosaltres. M’expliquen coses, o parlem de coses que en una altra situació o en un altre moment potser no ho parlaríem. Però sí que és cert que hi ha un moment xulo entre el perruquer i el client, com deixa de ser l’educador i ets el perruquer i és com quan vas a la perruqueria, un moment de plaer.

Per les teves mans han hagut de passar moltíssimes persones. Recordes alguna anècdota divertida o curiosa que t’hagi passat durant aquest tot aquest temps?

Potser 8.000 persones, o potser no tantes, però sí moltes. Recordo una de les errades que vaig tenir tallant els cabells, amb un noi georgià que és un d’aquests que no li importa que no ho facis bé, que no ho sé perquè em vaig despistar passant-li la màquina i el vaig rapar damunt l’orella. I el noi tot preocupat l’endemà apareix amb una tireta dissimulant el que li havia fet. No vaig pensar en la pinta i vaig posar la màquina sense voler. I allà ell tot preocupat, es va posar una gasa, com si tingués una ferida a l’orella. Al principi estava una mica enfadat, però l’endemà vam riure tots i ell també. La veritat va ser graciós perquè després d’un temps se’n va anar a França i quan va tornar se’n recordava.

Hem parlat de com poden percebre les persones usuàries aquest servei. Però a tu com a professional què t’ha aportat haver compartit tots aquest temps amb aquestes persones?

Bé, jo crec que molt. Des que vaig començar mai no havia pensat a treballar en la reducció de danys. Anava per infermer i al final vaig deixar infermeria i em vaig quedar de ple a Baluard. Molta gratificació. No hi ha una exigència que han de deixar el consum. La reducció de danys per a mi és acompanyar la persona usuària. Moltes de les persones usuàries viuen al carrer i molts no tenen família, estan soles. Crec que saber que s’alegren de veure’t ja és molta satisfacció. No hi ha cap mena de vergonya quan me’ls trobo al carrer, parles amb ells, els saludes, els acompanyes al metro o a l’autobús, i sents que és útil que hi siguis.