L’estrena del documental Baluard, sobre el Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) amb el mateix nom, va aconseguir omplir la sala Chamón de la Filmoteca de Catalunya ahir al vespre. Aquest projecte, impulsat per l’Associació Benestar i Desenvolupament ABD, amb el suport de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i del Districte de Ciutat Vella de l’Ajuntament de Barcelona, explica el dia a dia i la tasca dels i les professionals que treballen dia a dia al centre. Mostra la resposta que ha creat Barcelona per atendre les persones que viuen en extrema marginalitat a causa del seu consum continuat de drogues.
La jornada, amb la participació de més de 300 persones assistents, va ser un èxit. La projecció va estar precedida pel parlament de Josep Rovira, director de l’Àrea de Drogues d’ABD. Rovira va explicar que “sempre vam tenir clar que havíem d’obrir les portes del CAS”, ja que “amagar els patiments i les dificultats de les persones no ajuda a donar-hi resposta”. “La creació del documental Baluard ha estat un procés de dignificar serveis i atenció a les persones“.
Sobre l’obertura del CAS, al 2004, Rovira va fer una retrospectiva per tal de contextualitzar la projecció de ‘Baluard’. Va ser durant aquesta etapa que el consum de drogues va tornar a entrar a la ciutat. “L’Ajuntament va prendre una decisió valenta per donar una resposta clara, la creació dels Centres d’Atenció i Seguiment. No es volia tornar a expulsar a les persones a la perifèria per fer-les invisibles”.
Tal com va explicar, “el treball que es va fer des de Baluard va ser un treball titànic, de molt esforç, amb 60.000 visites a les sales de consum supervisat”. Es recollien 14.000 xeringues del terra de la ciutat -actualment són menys de 2.000-. “Es tracta d’una feina de reducció del consum, de reducció dels contagis i morts per sobredosi. L’obertura d’aquestes sales va ser un exercici de millora de la salut de les persones”, va puntualitzar.
Baluard, una sobredosi d’humanitat
A la finalització del documental, el director, José González Morandi, va agrair “especialment” a tots els treballadors i treballadores de Baluard per haver-se prestat a fer aquesta pel·lícula, “amb la seva feina construeixen un món millor”. Segons González Morandi, és un “exercici d’honestedat i sinceritat”, enfocat a circuits comercials i amb pocs recursos, intentant sortir del sensacionalisme i de l’espectacle, i per donar-hi veu.
“Treballar amb les dificultats, en l’àmbit de les drogodependències, és qüestió de militància”
Segons González Morandi, “treballar amb aquestes dificultats, en l’àmbit de les drogodependències a l’hora de fer una pel·lícula, és una qüestió de militància, ideològica, de participació, de tornar a la societat allò que m’ha ofert”. A més a més, va destacar que de Baluard s’emporta “amistats i el cor ple”. I “content de saber que hi ha persones que fan aquesta feina, poder-ho explicar”.
“El món de l’art no és trascendental, no canvia la vida de ningú, i tampoc ho pretenc amb el documental Baluard. Vull que quan l’espectador surti d’aquí s’enrecordi que la vida és dura i que cal estar compromès amb les causes“, va concloure.
Diego Arànega, coordinador del CAS Baluard, va concloure l’acte amb un agraïment al director per “la sensibilitat, vocació i tranquil·litat, molt ajustada a les nostres necessitats”. “Em queda agrair-te aquesta visió tan humanística que has pogut oferir, que entén dels drets de les persones, amb una visió molt propera, molt empàtica amb les persones que pateixen aquesta problemàtica. Això és el punt que, per nosaltres, és l’inici del vincle terapètic a partir del que comencem a construïr tot el que després fa Baluard per les persones que transiten per allà”, va explicar.
El documental, segons Arànega, és la oportunitat de convertir les idees en projectes, “per més esborrajades que semblin”, i donar-los una forma tangible. “Poder veure el servei des d’una vessant més humana, més pròxima, que toqui a tothom d’aprop”.
“El documental mostra com un equip de 50 persones sosté una problemàtica social de milers i milers d’usuaris de drogues”
Visualitza aquí l’entrevista realitzada al director del documental ‘Baluard’, José González Morandi.
YouTube
Existeix #pobresainvisible . La veus? Col·labora a yositeveo.org #JOETVEIG
Instagram
Quan les dones aconsegueixen sortir de la situació d’explotació, o revelen la intenció de sortir-ne, els reptes i les #violències no acaben. Troben noves traves per a la #inclusiósocial , dificultats en els
àmbits formatius, en l’àmbit legal, en qüestions de llengua i també en les qüestions relacionades amb conseqüències de les afectacions pel que fa a la #salutmental
Moltes es troben en situació administrativa irregular i no poden regularitzar-se, la qual cosa no les permet accedir a serveis bàsics com ara l’habitatge, l’accés a recursos socials, a formació reglada, etc.
Sovint, la formació que reben als seus països d’origen no és suficient o no és reconeguda pel país de destí. A això cal afegir-hi molt sovint, totes les dificultats que pot comportar no tenir un coneixement ple de la llengua ni accés a aprendre-la.
D’altra banda, arran de la manca d’un marc de protecció i reparació, les dones s’enfronten a dificultats econòmiques severes que les obliguen a haver de mendicar i a acceptar feines que
moltes vegades perpetuen la seva explotació laboral i sexual. Sumat a això, per tot el que han viscut durant el procés de tràfic, les dones pateixen conseqüències en la #salutmental molt limitadores com l’ansietat crònica, la depressió i l’estrès posttraumàtic complex.
Aquestes seqüeles perjudiquen enormement el seu benestar global i les seves capacitats individuals de concentració i motivació, la seva estabilitat emocional, l’autoestima i l’autoimatge, etc., la qual cosa alenteix i dificulta, més encara, qualsevol procés d’inserció laboral.
#CopeandHope és un projecte impulsat per #ABD que promou la recuperació i afavoreix l’autonomia social i laboral de dones migrants supervivents de tràfic a Barcelona.
Aquesta campanya vol visibilitzar la seva realitat i ampliar la seva xarxa de suport i cures.
Si vols col·laborar, entra a:
➡️ copeandhope.eu
Hi trobaràs una llista específica de necessitats i desitjos d’aquestes dones, com ara formació laboral i ofertes de pràctiques o feina.
Volem intentar aprofitar aquesta campanya per donar-hi resposta entre totes i tots. Tenim fins al 17 de febrer per aconseguir-ho.
Uneix-te i comparteix!
#elviatgemescardelmon