Es consolida l’equipament pioner per a persones sense llar amb addicions

El centre, únic a l’Estat, ha atès fins ara més de 200 persones i ha demostrat la seva utilitat per millorar la salut i reduir el consum de drogues de les persones residents 

L’equipament per a persones sense llar amb addicions es consolida de forma definitiva a la ciutat de Barcelona. El servei, posat en marxa per l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i gestionat per l’Associació Benestar i Desenvolupament ABD, ha atès unes 200 persones residents des de l’abril del 2020. D’entre elles, una trentena han aconseguit avançar en el seu procés d’autonomia i ja estan residint fora del centre, mentre que també s’ha pogut comprovar que les persones residents han reduït entre un 50% i un 70% el seu consum d’alcohol i de la resta de drogues respecte al consum previ que en feien abans d’allotjar-se. Tot plegat demostra la idoneïtat i la utilitat d’aquest nou equipament d’atenció sociosanitària intensiva, el primer d’aquestes característiques que es posa en marxa a l’Estat, que ha estat en funcionament ininterromput durant any i mig al districte de Les Corts.

El centre està orientat a atendre persones doblement vulnerabilitzades i en situació d’exclusió social extrema: d’una banda es troben en situació de carrer i, a més a més, presenten addiccions a diferents substàncies, incloent-hi l’alcohol. Les persones residents presenten habitualment un estat de salut delicat i amb diverses patologies associades que comprometen el seu futur més immediat, fruit d’anys de drogodependències i de viure en situació de carrer. A més a més, des de l’inici de la seva activitat el centre ha incorporat la perspectiva de gènere en el seu funcionament per donar resposta a les necessitats diferenciades de les dones i de les persones LGTBIQ, amb mesures concretes com una reserva del 50% de les places per a dones o la creació d’espais no mixtes, horaris diferenciats d’accés i serveis específics. L’equipament actualment té capacitat per a 50 persones, està obert les 24 hores cada dia de l’any i disposa de programes d’atenció social i sanitària, incloent-hi la reducció de danys pel consum de substàncies, com pot ser la prevenció del síndrome d’abstinència o una sobredosi, amb espais de consum supervisat i en un entorn de confiança amb la trentena de professionals que hi treballen.

Tot i que la ciutat de Barcelona compta amb una àmplia xarxa de recursos d’atenció a les drogodependències, aquest és el primer recurs residencial de baixa exigència adreçat a persones que consumeixen drogues. El centre prioritza l’atenció de persones majors de 45 anys i amb una situació de salut més compromesa, i compta igualment amb espais concrets per facilitar l’aïllament sanitari en cas de contagi per covid-19. L’equipament cobreix les necessitats bàsiques d’allotjament, higiene, alimentació, relació i atenció sociosanitària, a banda de treballar per la reinserció social d’aquestes persones i de comptar amb accions específiques d’actuació per ser un recurs ben integrat en la comunitat de l’entorn. A la pràctica, i després d’any i mig en funcionament, l’equip professional de l’ASPB i d’ABD ha pogut constatar una millora substancial en l’estat emocional i de salut de les persones residents, que en una trentena de casos ha culminat amb una sortida digna i supervisada cap a d’altres allotjaments que permeten fer una vida més autònoma.

L’equipament és una de les mesures que recull el Pla d’Acció sobre Drogues i Addicions 2021-2024, que es va aprovar per unanimitat i amb el vot favorable de tots els grups polítics al Plenari del Consell Municipal del passat mes de novembre. De fet, ja estava inclòs en d’altres plans anteriors i feia més d’una dècada que figurava entre les actuacions desitjables, però no ha estat fins l’any 2020 que s’ha posat en marxa. En total, el centre tindrà un finançament públic anual d’uns 2,5 milions d’euros, que sufragaran tant l’Ajuntament de Barcelona com la Generalitat de Catalunya.

Recurs pioner d’emergència

El dispositiu va ser posat en marxa per l’Ajuntament i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) en el context de la primera emergència sanitària produïda per l’arribada de la covid-19 a Les Corts. A partir del proper mes de març, després de la preceptiva licitació a partir d’un concurs públic formalitzat el passat 31 de desembre, es traslladarà a un altre espai ubicat a Horta-Guinardó que gestionarà la mateixa ABD, l’entitat guanyadora del concurs públic. La recerca del nou espai, un hotel en desús des de fa més d’un any, ha anat a càrrec de l’entitat tal com ja succeeix en nombrosos serveis que l’Ajuntament contracta i ha estat acompanyada per part del consistori i de l’ASPB des del passat mes de novembre d’un seguit de reunions amb associacions de veïns i veïnes, familiars d’alumnes del centre escolar proper al nou equipament i comerciants de la zona per tal d’informar del projecte amb anticipació i transparència. Totes les passes que s’han seguit fins ara s’inscriuen escrupolosament en la legalitat vigent i han seguit tots els tràmits que són d’obligatori compliment, ja des del primer moment amb l’anunci del contracte públic el mes de setembre passat.

Està previst que durant les properes setmanes i abans de fer el trasllat, l’ASPB i l’Ajuntament segueixin treballant i s’enllesteixi un pla d’acció integral amb les àrees de neteja, espai públic, Guàrdia Urbana i equips socials de carrer de l’Ajuntament per tal que el seu funcionament sigui òptim i compti amb la màxima complicitat possible de l’entorn. En aquest sentit, cal fer constar que durant el més d’any i mig d’activitat al districte de Les Corts, just al costat d’una escola i ubicat en un carrer cèntric i comercial, ha estat funcionant molt correctament i sempre amb molta cura dels equips professionals implicats també amb la comunitat de l’entorn més proper.

El centre per a persones sense llar amb addicions és un dels equipaments per a persones en situació de carrer que l’Ajuntament de Barcelona va obrir durant l’abril del 2020, coincidint amb l’esclat de la pandèmia mundial de covid-19, per tal de poder garantir el confinament del conjunt de la ciutadania, també de les persones que viuen en situació de carrer. Aquestes primeres obertures d’emergència es van fer atenent criteris d’especialització per tal de donar respostes el més individualitzades possible i amb la intenció que com a mínim els equipaments per a dones, joves extutelats i persones amb drogodependències es quedessin de manera permanent a la ciutat, contribuint així a l’augment del nombre de places d’acollida per a persones sense llar en dispositius pioners i sense precedents. De fet, la ciutat de Barcelona disposa hores d’ara de prop de 2.800 places per a persones sense llar, comptant tant les que són de titularitat municipal com aquelles de les més de trenta entitats que formen part de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL). Es tracta de la xifra més alta de tota la sèrie històrica i que representa al voltant de 500 places més que abans de l’aparició de la Covid-19.

Pel que fa a la situació actual de les drogodependències a la ciutat de Barcelona, cal subratllar igualment que segons les dades que disposa l’ASPB s’ha produït una certa estabilització a la baixa en el nombre d’atencions als programes de reducció de danys i consums supervisats. En concret, i si es comparen les xifres mensuals actuals amb les que hi havia abans de l’aparició de la covid-19, els programes de reducció de danys dels CAS de la ciutat atenen actualment al voltant d’unes 900 persones usuàries cada mes, d’entre les quals unes 500 fan ús dels espais de consum supervisat, mentre que les persones que s’atenien abans de l’esclat de la pandèmia eren al voltant de les 1.060 i 580 persones, respectivament. És a dir, els programes de reducció de danys dels CAS de la ciutat reben actualment al voltant d’un 20% menys de visites, en un context en què igualment ha baixat el nombre de xeringues que es recullen als carrer de la ciutat. En aquest capítol la xifra ha caigut a més de la meitat, des de les prop de 4.800 xeringues que es van recollir el mes de novembre de l’any 2019 a les 2.200 que es van recollir el novembre de l’any 2021, l’últim mes amb dades disponibles.