Pel món que volem

Energy Control planteja dubtes sobre l’administració de substàncies psicoactives a través del mètode de la punxada per tal de cometre delictes sexuals

En les darreres setmanes, ha augmentat el nombre de denúncies i publicacions en xarxes socials i mitjans de comunicació sobre punxades patides per dones en espais de lleure. Aquests incidents han estat catalogats com a “submissió química”, tant per part de les persones que ho han patit com pels mitjans de comunicació.

Des de fa mesos, s’han produït informes de punxades amb agulles a Europa que han involucrat, sobretot, dones joves que van sentir una sensació de pessic (com una punxada d’agulla) en alguna zona del cos mentre estaven en clubs nocturns plens de gent. Un fenomen conegut internacionalment com a needle spiking.

Davant l’alarma que està despertant, tant als mitjans de comunicació com a través de xarxes socials, des d’Energy Control volen posar en relleu que no hi ha evidències que portin a pensar que es tracta de casos de submissió química i apunten:

  • La submissió química o agressió sexual facilitada per drogues pot produir-se de dues maneres: oportunista, aprofitant la situació de vulnerabilitat produïda pel consum voluntari de substàncies psicoactives per part de la víctima; o premeditada, quan la persona que agredeix administra a la potencial víctima una substància psicoactiva amb l’objectiu d’induir aquest estat de vulnerabilitat. Es tracta d’un delicte que cada vegada preocupa més per l’augment del nombre de denúncies rebudes pels cossos i forces de seguretat de l’Estat. Tot i això, en les denúncies per punxades presentades fins ara no s’havia produït agressió sexual.
  • El fenomen del needle spiking ha estat considerat des dels seus inicis com una forma d’agressió sexual facilitada per drogues. No obstant això, fins ara, tampoc no existeixen evidències clares de les substàncies utilitzades sota aquesta modalitat i sí alguns dubtes sobre que l’administració de substàncies psicoactives sigui possible a través d’aquest mètode. En concret:
    • Injectar una substància requereix coneixement mèdic i tècnic. Resulta difícil, per a una persona no capacitada, fer aquest tipus d’injecció amb precisió, especialment en un entorn amb poca llum i moviment, com ara un club nocturn o un bar.
    • Les substàncies injectables són més difícils d’obtenir i més difícils d’administrar. De fet, no s’ha trobat cap evidència que doni suport a l’ús de substàncies injectades amb la finalitat d’abusar sexualment.
    • La injecció intramuscular o subcutània té un inici d’acció més lent que la intravenosa i els efectes són menys predictibles. A més, les puncions solen ser doloroses, per la qual cosa no resulten un mètode eficaç, sigui quina sigui la intencionalitat, si l’objectiu és que la persona no se n’adoni. Una agulla més petita pot reduir la sensació dolorosa associada a la punxada, però també requerirà més temps per injectar una substància que amb una agulla de més calibre.
    • Fins ara no s’han produït detencions ni la confiscació dels objectes utilitzats per a aquestes punxades. Per tant, no es pot assegurar amb rotunditat que aquests hagin estat realitzats mitjançant agulles.

Per tant, hi ha dubtes fundats sobre la utilització del mètode de la punxada per cometre delictes sexuals i s’obre la porta a considerar altres hipòtesis.

La ràpida extensió del fenomen a Europa, fins a arribar a Espanya, es pot explicar per un efecte d’imitació, a conseqüència de l’àmplia cobertura que reben aquests fets, tant en mitjans de comunicació com en xarxes socials.

Encara que, ara com ara, les evidències ens porten a descartar la possibilitat que es tracti de casos de submissió química premeditada en la seva variant d’injecció, es recomana que, en cas de sospita, s’acudeixi tan ràpidament com es pugui a un centre sanitari per a la realització d’anàlisis toxicològiques i la denúncia davant dels CFSE. Quan aquests casos es produeixin a l’interior dels locals d’oci, el personal d’aquests ha de facilitar en la mesura del possible aquest procediment d’actuació, a més de l’atenció immediata a la persona i la possible identificació de la/les persona/es agressora/es.

A causa de la poca informació concloent sobre aquests successos, des d’Energy Control consideren important fer una crida als mitjans de comunicació perquè no segueixin contribuint a generar alarma sobre aquests successos i que aquests no es presentin com a casos de submissió química, a falta de resultats toxicològics o de recerca policial concloent. El fet que no es detectin substàncies no implica necessàriament que es tracti de substàncies que s’eliminen ràpidament de l’organisme, sinó que, simplement, pot ser que no s’estiguin injectant substàncies.

També en relació amb el tractament informatiu realitzat per alguns mitjans de comunicació, considerem que l’enfocament sensacionalista d’aquest tema contribueix a alimentar els sentiments de por i ansietat de les persones, especialment dones, que freqüenten espais d’oci nocturn, així com a impulsar l’adopció de mesures no eficaces.

Finalment, volem recordar que la majoria de les agressions sexuals són produïdes per homes coneguts per part de les dones víctimes i s’aprofiten de la situació de vulnerabilitat produïda pel consum voluntari de substàncies psicoactives. Posar el focus en les injeccions com a mètode de submissió química, i per al qual no hi ha evidències que sigui així, desplaça l’atenció de les situacions més probables i de més risc per a les dones. El focus, insistim, ha d’estar en l’existència d’agressors sexuals disposats a aprofitar-se de l’estat de vulnerabilitat d’altres persones i en la necessitat de totes les parts implicades de treballar conjuntament per garantir espais d’oci segurs.

Notícies relacionades

Segueix les nostres causes

Subscriu-te i rebràs per correu electrònic les nostres accions per defensar els drets de les persones en situació de fragilitat social.

© 2022 ABD Associació Benestar i Desenvolupament · Tots els drets reservats · Condicions de la donació · Avís legal · Política de privacitat · Cookies