Energy Control assenyala que no hi ha evidències suficients per a afirmar que el fentanil ha arribat als mercats de drogues a Espanya

En els últims mesos però, amb major intensitat en les últimes setmanes, han aparegut diferents notícies sobre l’entrada de fentanil a Espanya, un analgèsic opioide implicat en l’epidèmia de sobredosi que està afectant de manera dramàtica a Amèrica del Nord. Donada la rellevància d’aquest tema i amb la finalitat d’aportar dades per a una comprensió serena de la situació, des del programa de ABD Energy Control aporten algunes informacions i aspectes que consideren rellevants.

1. No hi ha evidències per afirmar que el fentanil ha entrat als mercats de drogues il·legals a Espanya.

Les evidències disponibles sobre la presència de fentanil a Espanya indiquen que del 15,8% de la població espanyola que reconeix haver consumit analgèsics opioides alguna vegada en la seva vida, el 14% va dir haver consumit fentanil, la qual cosa equival a un 2% de la població total, aproximadament. A més, la pràctica totalitat d’aquest consum se circumscriu a la prescripció facultativa. Igualment, el percentatge d’urgències hospitalàries relacionades amb el consum de drogues en les quals s’identifiquen opioides sintètics diferents a l’heroïna (metadona, fentanil, *tramadol i morfina) ha oscil·lat en l’última dècada entre el 6% de 2012 i el 9% de 2020, després d’un pic del 10% en 2017 i 2018 i el percentatge de persones mortes per consum de drogues en les quals es van identificar opioides, ha descendit en l’última dècada des del 77,9% de casos en 2011 al 59,1% en 2020.

La quantitat de fentanil decomissat en els últims cinc anys a Espanya és de 336 grams, dels quals 291 corresponen a un únic decomís de 2018.

D’altra banda, el Sistema Espanyol d’Alerta Primerenca, xarxa coordinada per la Delegació del Govern pel Pla Nacional sobre Drogues, no ha emès cap alerta relacionada amb la presència de fentanil, els seus anàlegs o altres nous opioides al nostre país. Tampoc en els serveis d’anàlisis de substàncies i en serveis de reducció de danys s’ha detectat la presència rellevant de fentanil, els seus anàlegs o d’altres nous opioides sintètics. A les sales de consum supervisat, el percentatge de persones que consumeixen fentanil és molt residual.

Per tot això, a la llum de les dades disponibles, no es pot afirmar que s’estigui consumint fentanil a Espanya fora de l’àmbit sanitari.

2. La comparació constant amb Estats Units i Canadà és desafortunada.

L’epidèmia de sobredosis relacionades amb el fentanil, els seus anàlegs i altres nous opioides sintètics és un problema que porta molts anys gestant-se. Hi ha diferents elements que poden considerar-se com a causa i dibuixen un panorama molt allunyat de la realitat espanyola: des de la sobreprescripció d’analgèsics opioides i la seva abrupta retirada que va portar a moltes persones a buscar alternatives com l’heroïna, la dificultats per a accedir a l’atenció sanitària i, de manera específica, als tractaments per a l’addicció, el paper dels càrtels mexicans que van substituir el cultiu d’opi i la distribució d’heroïna als Estats Units per la producció de fentanil per a satisfer una creixent demanda d’aquesta substància, o les reticències per implementar mesures que l’evidència científica ha mostrat com a eficaces. Aquests elements són rarament abordats en el tractament informatiu que se li està donant al nostre país.

3. Evita la difusió d’informacions falses i l’ús d’imatges i paraules estigmatitzants.

És necessari evitar la difusió d’informacions falses com la possibilitat de sofrir una sobredosi pel simple contacte del fentanil amb la pell. Diverses institucions i especialistes han desmentit aquest extrem i la seva difusió no fa més que incrementar l’alarmisme i pot conduir a mesures desproporcionades i/o contraproduents.

Les imatges utilitzades sovint per a parlar del consum de fentanil i els seus problemes associats inclinen a pensar que afecten un sector de la població molt concret. No obstant això, les dades dels Estats Units mostren que les sobredosis ocorren al llarg de tots els trams d’edat, en diferents perfils racials i tant en entorns urbans com rurals.

Cal recordar que, encara que aquestes persones es trobin en la via pública, ha de prevaler el seu dret a l’anonimat, especialment quan es tracta d’aspectes tan sensibles com el consum de drogues. A més, la difusió i ús d’expressions valoratives d’unes certes imatges pot contribuir a l’estigmatització de les persones afectades per aquesta problemàtica. L’estigma també s’associa a rebuig social i majors dificultats d’accés als tractaments.

Igualment, l’ús de termes com a “droga zombi”, encara que no és nou i ja s’ha utilitzat abans per a altres substàncies, contribueix a l’estigmatització de les persones, posa el focus sol en alguns dels efectes del consum i desplaça l’atenció d’aspectes més importants com la seva situació de sensellarisme, la falta d’oportunitats o d’atenció mèdica.

Que l’opinió pública es formi una imatge distorsionada, pot dificultar el reconeixement del problema i conduir a la proposició de mesures no adequades per a abordar-lo que, sovint, consisteixen en una major criminalització de les persones consumidores.

4. Espanya està millor preparada que molts altres països.

Espanya disposa d’una xarxa pública universal i gratuïta que facilita l’entrada de les persones que ho necessiten a un tractament ajustat a les seves necessitats. A més, els programes de reducció de danys compten amb una àmplia trajectòria al nostre país, estant aquesta política pública present en l’Estratègia Nacional sobre Addiccions des de fa anys. Encara que pot millorar-se el seu abast i finançament, és fàcil preveure que, arribat el cas, es constituiran en elements clau per a fer front a la situació.

L’entrada de nous opioides sintètics a Europa i Espanya (especialment d’aquells no relacionats amb el fentanil) suposa un risc seriós amb importants implicacions per a la Salut Pública, reconeixen des d’Energy Control. No obstant això, diferents Administracions nacionals i europees es troben vigilants per a oferir respostes el més primerenques possible. En aquest sentit, apunten, “comptem amb sistemes de monitoratge que ens permeten disposar d’informació actualitzada sobre el fenomen i confiem en la seva capacitat per a detectar ràpidament aquests fenòmens, la qual cosa podria ajudar a evitar un impacte similar a l’experimentat als Estats Units”.

Conclusió

Per tot l’anterior, des d’Energy Control assenyalen que “no existeixen evidències suficients com per a afirmar l’arribada del fentanil als mercats de drogues al nostre país”.

A més, fan una crida a abordar aquest tema “d’una manera serena, amb la lògica preocupació, però sense emprar el sensacionalisme“, a causa de les importants repercussions que això té i pot tenir a nivell social.

Més informació