Consum de substàncies, estigma i noves oportunitats

En el sisè capítol del pòdcast del Grup ABD “Pel món que volem”, coneixem el projecte del Centre Residencial Integral Galena, de la mà de la coordinadora del servei, Pilar Cavaller, i de dues persones residents al recurs: en Paulo Cesar i l’Aicha

El Centre Residencial Galena és un servei pioner posat en marxa durant la pandèmia de la COVID per l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), gestionat per l’Associació Benestar i Desenvolupament – Grup ABD. És el primer equipament residencial de Catalunya adreçat a persones que fan ús de substàncies i es troben en situació de sensellarisme, on es garanteix l’allotjament, la cobertura de necessitats bàsiques i l’atenció sanitària i social des d’un enfocament de reducció de danys.

“Les persones que resideixen al CRI Galena reben ajuda tot i ser consumidores de substàncies”, resumeix Pilar Cavaller, coordinadora del recurs. A diferència d’altres serveis d’atenció i acollida a persones en situació de sensellarisme, aquest dispositiu es caracteritza perquè l’ús de substàncies legals, com l’alcohol, o il·legals no condiciona l’accés. Tal com ella mateixa remarca, “totes les persones tenen dret a decidir com portar la seva vida i el consum, i no per això els hem de treure un altre dret fonamental que és el de l’habitatge”.

La proposta d’acompanyament del CRI Galena és pionera, ja que des d’un enfocament de reducció de danys situa l’inici del procés de recuperació de les persones que utilitzen substàncies i viuen al carrer. “Com puc demanar a una persona que viu al carrer que abans de tenir un allotjament deixi de consumir? Quan en aquest moment la seva vida és un infern…”, reflexiona Cavaller.

Els inicis

Durant la pandèmia de la COVID es va evidenciar que, per a les persones amb addiccions i en situació de carrer, el confinament obligatori només es podia garantir si es tenia en compte la condició de consum de substàncies. Es va apostar, doncs, per la creació d’aquest recurs específic, ampliant l’impacte i donant continuïtat al model de reducció de danys en què treballa des de fa més de 20 anys l’equip professional d’ABD. “Reduïm els danys del contagi confinant el màxim temps les persones. Reduïm els danys en el consum amb sales de consum, infermeria i un consum més higiènic en espai-temps. I, òbviament, quan una persona ingressa en un allotjament, automàticament la seva vida millora”, explica la coordinadora del CRI Galena. “Comença un camí cap a un objectiu o unes idees que estant al carrer són impossibles”, afegeix.

Reduir estigmes i recuperar la vinculació amb la societat

Viure al CRI Galena contribueix a reduir estigmes, recuperar la vinculació amb la xarxa de serveis públics i promoure millores sostingudes en la salut i el benestar de les persones residents. Tal com ho defineix en Paulo Cesar, “al CRI Galena he començat una nova rutina de vida. Estic força preparat per tornar a la societat”.

I és que al carrer “estava sense esperança”, lamenta. Amb moltes limitacions per poder-se dutxar, menjar, vestir i, evidentment, “era impossible poder treballar”.

En Paulo va passar dos anys al carrer fins que, des de la Fundació Àmbit Prevenció, li van assignar una plaça d’urgència al CRI Galena per tres dies. Un mes més tard li van donar una plaça fixa en la qual ja fa un any que hi viu. “Va ser aleshores quan la meva vida va començar a millorar”, admet.

En el cas de les dones, el carrer comporta sovint situacions de violència masclista. L’Aicha ho va haver de viure, i ara el CRI Galena s’ha convertit en un “espai segur”. A més de la violència masclista, la llei d’estrangeria també es va creuar en la seva vida. Després d’una depressió i d’usar el consum de substàncies per suportar-la, va caure en la irregularitat administrativa i va ser deportada policialment al Marroc tot i portar més de 30 anys a Espanya, “sense tenir coneixements d’àrab ni vincles allà”, recorda. “Soc de nacionalitat marroquina però em considero de Barcelona. He anat a escola aquí i tot”, reafirma.

Tot i això, l’Aicha va aconseguir tornar a Espanya, però es va veure abocada a la clandestinitat i a viure al carrer. Amb l’arribada de la COVID va poder entrar al CRI Galena. “M’han ajudat a recuperar els documents del Marroc per poder tramitar el permís de residència, tinc seguiment mèdic…”, resumeix.

Gràcies a l’acompanyament professional en reducció de danys, ha pogut disminuir notablement el seu consum respecte a quan vivia al carrer. Actualment fa consums de crack i, de manera puntual, de metamfetamina, sempre en un entorn segur i amb suport sanitari.

Flexibilitat i llibertat

El CRI Galena atén persones que presenten un consum problemàtic de substàncies o una addicció i que no tenen sostre o no tenen una vida normalitzada. El temps d’estada està relacionat amb el pla terapèutic individual, condicionat per les possibilitats d’accedir a altres recursos o portar una vida autònoma segons l’estat de salut, però també limitat per aspectes administratius com la regularització de la documentació, etc. Tot i que s’estableix un temps de dos anys, algunes persones superen aquest termini perquè “tenen la porta tancada a altres recursos” i el CRI Galena és la seva única possibilitat per no tornar al carrer. “Falta una xarxa on poder anar fent aquests passos”, apunta Pilar Cavaller.

A Barcelona s’han detectat 1.500 persones dormint al carrer i el centre disposa de 45 places. Els perfils de les persones que resideixen al CRI Galena són diversos, van dels 18 fins als 70 o 80 anys; moltes són de nacionalitat espanyola o de la UE i d’altres han arribat a Barcelona en el seu procés migratori. Al CRI Galena tenen llibertat i flexibilitat per entrar i sortir, un espai segur, suport professional per a l’atenció en salut física i mental, alimentació, habitacions per a dues persones i espais on consumir de manera segura i higiènica. En aquest entorn, assenyala Cavaller, “molts contextos vitals milloren”.

En Paulo Cesar i l’Aicha en són un exemple. “Ara torno a tenir projectes i fites. Vull tornar a treballar abans de sortir del centre”, apunta en Paulo. L’Aicha està centrada a recuperar el seu permís de residència i començar a treballar del que pugui: cambrera, neteja… desitja “poder tenir una vida normal, compartir pis i deixar el consum”. “És una oportunitat que no deixaré passar”, conclou en Paulo.

Superar la por

El CRI Galena va viure els seus inicis en ple confinament. Posteriorment, el centre s’ha traslladat de barri amb alguns desacords. Al principi va generar por, recorden la Pilar i l’Aicha. A causa del desconeixement, dels estereotips, de l’estigma. A poc a poc, persones residents i equip professional han anat teixint comunitat amb el veïnat, i actualment és habitual l’organització d’activitats amb altres entitats, com ara la recent cursa popular del barri. “Entenc que pugui haver-hi por, però som tots/es iguals i estem convivint”, resumeix la coordinadora del servei.

L’Aicha també explica una anècdota en el mateix sentit. Sortint del metro un dia cap al CRI Galena es va trobar una veïna i es va asseure al seu costat en un banc. Anava a fumar un cigarret i li va preguntar si li molestava. La senyora li va respondre que sí i l’Aicha va decidir no fumar. Van començar a parlar, la senyora li va dir que era del barri i l’Aicha es va presentar. La veïna li va preguntar on vivia i l’Aicha li va dir que vivia al CRI Galena. La senyora li va compartir la idea que tenia de les persones que viuen al centre —“que érem uns drogoaddictes, que molestàvem el barri… però que jo no era igual que ells”—, recorda l’Aicha. “Tenim una addicció, però hi ha gent que sap respectar”, li va respondre. Van acabar compartint somriures i van estar xerrant 45 minuts.

‘Pel món que volem’, un pòdcast del Grup ABD

‘Pel món que volem” és el pódcast del Grup ABD que dona veu a les històries de vida de les persones usuàries que acompanyem i que viuen en situació de vulnerabilitat amb la col·laboració de Radio Maconda, la radio comunitària de les Biblioteques de Barcelona.

La coordinació del pódcast és a càrrec de Begoña del Pueyo, membre del patronat del Grup ABD amb una amplia experiència en comunicació, juntament amb el Director de Comunicació del Grup ABD, Enric Guinart. A més, també compta amb la col·laboració de l‘Associació d’Usuaris/es de la Comunicació, així com de periodistes de la talla de Julia Otero i Goyo Prados. En la part tècnica, es compta amb el suport d’Albert Fernández.

Escolta’l a iVoox i subscriu-te al canal per rebre els nous capítols.