ACOL: Una oportunitat de coneixement, formació i portes obertes per al futur

La línia de subvencions ACOL busca afavorir la inserció de persones en situació d’atur de llarga durada i permet accedir a l’arrelament social

Dénia, mare sola, va sortir d’Hondures embarassada per tirar les seves filles endavant. La Viktoria, va arribar poc després que el seu marit mentre Ucraïna començava una guerra. Va arribar a Barcelona també embarassada i va passar 9 mesos a Sevilla en el programa d’acollida de persones refugiades. Quan el seu marit va trobar feina a Barcelona, van tornar. Per part seva, Bella va arribar el 2013 amb el seu marit, es va quedar embarassada i ara tenen dues filles. Yoni va sortir de Veneçuela i va estar un temps a Holanda. Després d’una mala temporada va venir a Espanya, passant per Madrid i instal·lant-se finalment a Barcelona per a millorar la seva situació.

Totes elles han treballat a l’Associació Benestar i Desenvolupament ABD gràcies a la línia de subvencions ACOL que té com a objectiu afavorir la inserció i millorar l’ocupabilitat de persones en situació d’atur de llarga durada i permet accedir a una autorització de residència excepcional d’arrelament social a persones en situació administrativa irregular, en obtenir un contracte d’un any. 

Aquesta línia de subvencions ha estat impulsada pel Servei d’Ocupació de Catalunya juntament amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, a través de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania. S’inscriu en el Programa Treball i Formació, i es tracta d’una línia finançada pel Fons Social Europeu en el marc del Programa Operatiu de Catalunya 2014-2020.

La valoració d’aquesta experiència és molt positiva, tant per la possibilitat d’accedir a la documentació com pels coneixements i la formació rebuts.

“Fer el pas just quan estava ja embarassada va ser precisament la meva motivació per a pensar que ja l’estava passant mal i amb una tercera filla anava a ser pitjor”. Així explica Dénia com va prendre la decisió de sortir d’Hondures per a venir a Espanya. “Sabia que, si emigrava, seria difícil, que passaria malament al principi, però que aviat tiraria endavant”, afegeix. Viktoria reconeix que el primer any va ser molt difícil: “Pensem que tornem, però en aquest moment a Ucraïna començava una guerra i feia por tornar. I també estava embarassada”, exposa.

Accés a l’habitatge i al treball, grans reptes

Cases okupes, habitatges compartits amb familiars o amics… l’accés a l’habitatge és un dels grans reptes. “Vaig estar sola vivint en una habitació d’okupa perquè no trobava un lloc on viure. La meva situació amb l’habitatge continua complicada i de fet fins i tot vaig estar quatre dies al carrer perquè no trobava lloc on viure, ja que tenia una bebè i ningú vol llogar a dones amb fills”, relata la Dénia.

Encara que ella va poder treballar com a interna, dues setmanes abans de néixer la seva filla la van acomiadar i la van treure també de l’habitació a la casa okupa. “Jo no coneixia els meus drets. Jo no sabia res de què havia de fer en la meva situació”. Sense feina i sense la seva documentació en regla, va passar quatre dies al carrer i va tornar a una okupa.

La Viktoria i la seva família van passar quatre mesos vivint amb un familiar del seu marit i després van poder llogar un pis petit, de 20 metres quadrats. Una situació similar a la de Bella, qui va estar vivint amb el germà del seu marit fins a poder llogar un pis per a la seva família.

Trobar una feina també va ser un desafiament. Sense permís de treball i/o amb menors a càrrec, algunes van poder treballar com a cuidadores de nens o tasques de neteja com la Viktoria o en la restauració com en Yoni, qui va poder fer de cambrer, relacions públiques… “sense contracte”, aclareix. Altres van haver de prendre decisions difícils: “Si no havia de menjar, no menjava, jo sabia que no tenia una entrada de diners i la meva única preocupació o la meva preocupació aquí va ser l’habitatge; perquè això sí, em va preocupar no tenir on viure perquè estava amb una filla. Jo ho podia passar, però la meva filla no”, sentencia la Dénia. Encara així, quan li parlen de demanar ajudes, respon contundent: “jo no vaig venir a Espanya a viure d’ajudes. Jo vull treballar i tirar endavant”.

Contacte amb ABD

“Una noia que era a l’hospital, que em va practicar una ecografia, es va adonar de la meva situació més o menys i em va parlar de les ajudes que hi havia. Es va interessar per mi. Coneixia a ABD, coneixia a persones que treballen aquí i va parlar amb les noies de ABD; així vaig arribar als pisos d’acolliment. Vaig viure aquí catorze mesos”, relata Dénia. Se sentia molt bé pel tracte i el suport que va rebre de les professionals del programa Preinfant d’ABD, pero tambié angoixada per la manca de feina. Va sortir del pis al novembre del 2017 sense ocupació i sense un lloc on viure, però mai va perdre el contacte amb la referent d’ABD. Igualment, participava assíduament en el projecte +Q Roba. “Allí compartia molt amb les noies i em van ajudar a superar-ho tot”, apunta. Va ser la seva referent de Preinfant qui la va informar sobre la possibilitat de treballar a Comunitat Activa amb la linia de subvencions ACOL. “No sabia massa de què anava el programa, pero vaig venir a una entrevista. Em van dir quin era la meva feina. Tot va ser molt ràpid. Fins que d’un dia per a un altre em van dir que em presentés a treballar”, recorda.

També Bella va conèixer a ABD estant embarassada. “La meva treballadora social em va parlar del programa Preinfant”, rememora, “estava embarassada de 8 mesos i durant una visita regular em va dir que hi havia una oferta de treball en el procediment de ACOL. Vaig presentar els meus papers i passats uns mesos em va cridar per a una entrevista. Vaig tenir sort i em va dir que tingut sort i m’ha dit que em contractaran”. “Per a mi va ser una gran notícia. Va ser una crida molt esperada”, perquè “primer has de tenir un treball per a tenir els papers”, apunta.

En el cas de Viktoria i Yoni van ser altres entitats les que els van dirigir a ABD. Va ser la Fundació Ficat qui va enviar el currículum de Viktoria a Comunitat Activa i StopSida qui va referir a Yoni a ABD. “Em van posar en contacte amb ABD perquè ells tenen suport emocional, suport de regularització, suport d’inserció laboral… i a més de totes les ajudes que tenen, m’han ajudat amb el problema de legalització. A través d’aquesta organització, em van donar una eina per a poder legalitzar-me”, assenyala.

Experiència, coneixements i regularització

Una de les particularitats de la línia ACOL és la possibilitat per a les persones estrangeres en situació administrativa irregular d’accedir a l’arrelament social a través del contracte amb una organització social o altres entitats. “El procés va durar 8 mesos perquè per a donar-te la targeta de residència, per a viure, per a treballar… hi ha un temps”, recorda Yoni. “El 2018 vaig entrar en aquest programa i el mes de febrer del 2019 la Generalitat em va aprovar la documentació, la residència d’Espanya i el permís de treball”, afegeix.

“Tot el que m’ha aportat ABD m’ha ajudat a ser independent, a seguir cap endavant, i seguir a la següent fase que seria aplicar a un altre lloc de treball… i continuar formant-me, en el que més m’agrada”, resumeix Yoni. En la mateixa línia, Bella considera que “no és només el treball”. “Em trobo amb la formació, l’experiència, els documents… tot”, conclou. Concretament, Viktoria explica que va aprendre tasques d’administrativa, informàtica… Amb experiència i la documentació per a residir i treballar a Espanya “he ampliat el meu currículum i sí, buscaré treball. Crec que no tornarem. Ens quedarem aquí”, reflexiona. Amb esperança i confiança, Dénia subratlla; “és com arribar al cim i voler escalar una mica més. Si vaig venir a Espanya va ser amb una ambició. Vull treballar per a això”. Recordant a les seves filles que segueixen a Hondures finalitza: “Vull treure el millor de mi per a aprendre i poder portar algun dia a les meves filles.”

Amb el suport de: