Pilar Rodríguez: Abordant els Desafiaments de la Salut Mental en les persones grans

Article de Pilar Rodríguez Benito, Adjunta a la gerència i directora unitat operativa sociosanitària del Grup ABD Associació Benestar i Desenvolupament.

Cap 1. Cap a una població cada cop més envellida

A l’horitzó que avança cap a l’any 2030, s’albira un canvi demogràfic de gran rellevància: Es preveu que una de cada sis persones superarà els 60 anys. Aquest procés d’envelliment de la població planteja diversos desafiaments a la societat, la salut, l’economia…

Tant a Catalunya com a la resta del món, aquesta transició demogràfica està generant una creixent demanda de serveis i recursos dirigits a cobrir les necessitats específiques de les persones grans. En aquest context, la salut mental emergeix com un dels reptes principals a afrontar amb urgència. El benestar emocional i psicològic de les persones grans resulta crucial per assegurar una qualitat de vida òptima en aquesta etapa, i la seva atenció adequada demana un enfocament professional i estratègic per part de les institucions i organitzacions pertinents.

El Context Demogràfic

Les dades demogràfiques actuals i projectades evidencien un canvi significatiu a l’estructura poblacional. Es preveu que el nombre de persones de 80 anys o més, es tripliqui entre el 2020 i el 2050 i se situés entre els 426 milions. A Catalunya actualment els més grans de 65 anys representen 1,5 milions de persones, per al 2030 s’espera que siguin 1,7 milions i el 2050 gairebé 2,5 milions.

Aquestes xifres reflecteixen que l’envelliment és una realitat i ja arribem tard per poder aplicar polítiques públiques.

La Salut Mental en les persones grans

“Es dona per suposat que la gent gran és fràgil i dependent i això no és així, l’envelliment no és una malaltia“

És essencial comprendre que l’envelliment no és una malaltia sinó un procés natural que forma part del cicle de vida de les persones. No obstant això, hi ha estigmes i prejudicis associats a la vellesa que poden influir en la percepció i el tractament de les afeccions de salut mental en les persones grans. Les persones grans constitueix el grup de població més heterogeni i divers. És important recordar que cada persona és diferent i pot respondre de manera única.

L’escassetat de dades sobre la salut mental en les persones grans és preocupant. Segons l’Organització Mundial de la Salut, més del 20% de les persones més grans de 60 anys pateixen algun trastorn mental o neural. Això destaca la necessitat urgent d’investigar i comprendre millor aquesta àrea. La manca d’informació dificulta la identificació i l’abordatge d’aquests problemes, com ara el trastorn obsessivocompulsiu, la bipolaritat i altres. És essencial tancar aquesta bretxa de coneixement per proporcionar el suport necessari a les persones grans i millorar-ne la qualitat de vida.

Els principals desafiaments: La manca de diagnòstic

“Moltes persones grans no estan diagnosticades”

Tot i la necessitat creixent d’atenció a la salut mental en les persones grans, hi ha diversos desafiaments que dificulten l’accés a l’atenció adequada:

· Escassetat de dades i investigació: Hi ha una bretxa important en el coneixement sobre la salut mental en les persones grans. Calen més estudis per comprendre millor les causes i els tractaments dels trastorns mentals en aquest grup poblacional.

· Estigma i discriminació: L’estigma associat a les malalties mentals continua sent un obstacle important perquè les persones grans busquen ajuda. La discriminació per edat, també coneguda com a edatisme, també juga un paper negatiu en aquest sentit.

· Manca de recursos i serveis: Els serveis de salut mental especialitzats per a persones grans són insuficients a la majoria dels països. Cal més recursos per invertir en la formació de professionals, la creació de programes específics i la millora de l’accessibilitat a l’atenció.

· Barreres per a la cerca d’ajuda:

– Reacció a la malaltia mental: L’estigma social associat a les malalties mentals pot fer que les persones grans siguin reticents a buscar ajuda per por de ser jutjades o rebutjades.

– Manca de consciència: La manca de coneixement sobre les malalties mentals i els seus símptomes pot portar les persones grans a no reconèixer que estan patint un problema.

– Discriminació per edat: L’edatisme pot influir en la percepció de les persones grans sobre l’atenció mèdica, fent-les sentir que no en són mereixedores o que no rebran un tractament adequat.

“Cal lluitar contra l’edatisme i la gerontofòbia. Les persones grans solen estar infravalorades i infratractades“

El gràfic mostra les barreres principals que dificulten l’accés a l’atenció de salut mental per a la gent gran.

Conclusions:

Tenim la urgent necessitat d’abordar els desafiaments de salut mental que enfronten les persones grans a la nostra societat en constant envelliment. A mesura que ens endinsem a l’horitzó de l’any 2030, és essencial que ens enfrontem a aquests desafiaments amb serietat i compromís. És crucial desafiar els estigmes associats a l’envelliment i comprendre’l com un procés natural al cicle vital. Tot i això, també hem de reconèixer l’escassetat de dades i la persistència de l’estigma i la discriminació envers les persones grans, cosa que dificulta la identificació i el tractament adequat dels trastorns mentals en aquest grup demogràfic.

En el pròxim capítol, aprofundirem sobre les afeccions de salut mental més freqüents que afecten les persones grans, així com les seves conseqüències com la sobremedicació.

“És necessari un esforç conjunt per part de les institucions, les persones professionals de la salut i la societat en general per abordar els desafiaments de la salut mental en les persones grans. Només així podrem garantir una millor qualitat de vida per a aquest grup poblacional”.

El gràfic mostra la desigualtat en la inversió en salut mental entre diferents grups d’edat, amb una inversió menor en la gent gran.

Article de Pilar Rodríguez Benito, Adjunta a la gerència i directora unitat operativa sociosanitària del Grup ABD Associació Benestar i Desenvolupament.