CAS Baluard: 25 anys de reducció de danys, compromís comunitari i transformació social

Al llarg de més de vint-i-cinc anys, el servei que avui coneixem com a CAS Baluard ha estat molt més que un dispositiu assistencial. Ha estat un espai de resposta pionera davant situacions límit, un lloc d’aprenentatge col·lectiu, un motor d’innovació en salut pública i una expressió clara del paper que el Tercer Sector Social pot assumir quan les realitats socials desborden les respostes convencionals.

Els seus inicis es troben als espais oberts de consum del poblat de Can Tunis, en un moment marcat per una elevada incidència de VIH, hepatitis víriques i morts per sobredosi. En aquell context, profundament estigmatitzat i invisibilitzat, l’aproximació als entorns de consum no era només una estratègia sanitària, sinó una presa de posició ètica, fermament impulsada des d’ABD: accedir allà on ningú volia mirar, establir vincles de confiança i situar la salut i la dignitat de les persones com a punt de partida de qualsevol intervenció.

Aquella primera etapa va permetre desplegar accions fonamentals de reducció de danys, com els programes d’intercanvi de xeringues i la incorporació progressiva de la naloxona com a eina clau per prevenir morts per sobredosi. També va obrir la porta a una fita decisiva: la posada en marxa del primer espai de consum supervisat injector, inicialment mitjançant una carpa i posteriorment amb una unitat mòbil, anticipant un model que anys després es consolidaria com a referència internacional.

El desmantellament del poblat de Can Tunis va marcar un moment decisiu. Davant la realitat d’un consum que fins aleshores s’havia mantingut fora del camp visual de la ciutat, es va assumir la necessitat de donar continuïtat a la reducció de danys dins l’entramat urbà, evitant novament l’expulsió i la invisibilització de problemàtiques socials i sanitàries que continuaven existint. Aquesta decisió no va estar exempta de resistències ni d’oposicions, tant veïnals com institucionals, però va ser possible gràcies a una aposta col·lectiva de ciutat que va permetre consolidar el servei a la Muralla de Drassanes. És en aquest procés que el projecte adopta el nom de Baluard, iniciant una nova etapa amb majors prestacions sanitàries i socials.

A partir d’aquí, el servei va continuar evolucionant en paral·lel als canvis en els patrons de consum i a les necessitats detectades. En una primera etapa, la incorporació de la prescripció i dispensació de metadona dins dels propis serveis de reducció de danys va representar un pas clau en la integració assistencial, facilitant la continuïtat de cures i l’accés a tractaments des d’una lògica de baixa exigència.

Més endavant, davant l’emergència creixent dels consums inhalats d’estimulants, especialment de cocaïna (crack), i amb la voluntat de reduir els riscos associats al consum injector, es va obrir la primera sala de consum supervisat inhalat, acompanyada de l’accés a material higiènic específic. Aquesta aposta va permetre, d’una banda, donar resposta a una realitat de consum altament precaritzada i, de l’altra, oferir alternatives a la via injectora, en coherència amb les estratègies de reducció de danys.

Tot aquest procés es va desenvolupar amb una característica distintiva del servei: la participació activa de les persones usuàries en el disseny dels espais, dels materials i de les pràctiques orientades a un consum de menor risc.

Amb el pas del temps, el perfil de la població atesa es va anar vulnerabilitzant de manera progressiva. L’increment del sensellarisme, l’impacte de processos migratoris marcats per la precarietat extrema i la irregularitat administrativa, així com l’augment del consum d’estimulants, van introduir nous reptes, especialment en l’àmbit de la salut mental i la convivència comunitària. El CAS Baluard va respondre a aquestes transformacions amb capacitat d’adaptació, donant resposta immediata a la irrupció de noves substàncies —com la metamfetamina— i abordant tant les situacions d’intoxicació com els episodis de malestar psicològic intens.

Aquest recorregut només s’entén des del paper que ABD, com a entitat d’iniciativa social, ha assumit al llarg dels anys: detectar necessitats emergents, sostenir respostes valentes i actuar amb coherència amb uns valors clars, fins i tot en contextos d’alta complexitat i tensió social. El projecte Baluard expressa una manera d’entendre l’acció social i sanitària no com una mera execució de serveis, sinó com una eina de construcció de cohesió social, de generació de confiança i de defensa de la dignitat humana.

Aquest treball s’ha desenvolupat sempre en una articulació estreta i sinèrgica amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), des d’una lògica de corresponsabilitat i salut pública. Aquesta col·laboració sostinguda ha permès consolidar un model que ha contribuït a reforçar la convivència, la inclusió i la democràcia local, demostrant que la reducció de danys és una peça imprescindible de qualsevol política de salut col·lectiva.

El compromís del CAS Baluard amb la comunitat ha estat constant. Tant en la participació en espais de coordinació com en el desplegament de projectes innovadors, com Fight4Fun, un projecte de boxa amb persones amb consum actiu orientat a la inclusió social, la millora del benestar i la generació de vincles positius. També es va incorporar de manera progressiva una perspectiva de gènere, especialment en l’acompanyament a dones en situacions d’alta vulnerabilitat sovint exposades a múltiples formes de violència., com també amb dones embarassades.

La decisió ferma de no tancar mai el servei, ni tan sols en la pandèmia de covid durant la qual, ganrantir l’atenció va significar no només continuar les intervencions pròpies de reducció de danys, sinó també garantir l’accés a necessitats bàsiques en un context d’aïllament i emergència social. En aquesta mateixa línia, la posada en marxa del CRI Galena va representar una nova fita: un servei pioner d’acollida per a persones sense llar amb consum actiu, ampliant l’abast del model cap a respostes residencials de baixa exigència.

Un llegat col·lectiu

En aquest punt del recorregut, i després de més de vint-i-cinc anys de trajectòria, a partir de l’1 de febrer de 2026 la gestió del CAS Baluard passa a ser assumida pel Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona (Hospital del Mar). El canvi de gestió s’inscriu en un procés d’evolució del sistema d’atenció, en què la reducció de danys s’ha consolidat com una part estructural de la resposta sanitària i social. ABD afronta aquest traspàs amb la satisfacció de la feina feta i amb la convicció d’haver contribuït, des del seu rol i responsabilitat a fer possible un servei sòlid, necessari i reconegut.

Tot aquest recorregut ha estat possible gràcies a la implicació de centenars de professionals que, al llarg dels anys, han sostingut el CAS Baluard amb rigor tècnic, compromís ètic i una profunda mirada humana. Aquest text vol deixar constància i reconeixement a totes les persones que n’han format part i que han contribuït a convertir-lo en un referent de la reducció de danys a Barcelona, a Catalunya i a nivell internacional.

Tanquem aquesta etapa de 25 anys amb un sentiment de satisfacció serena i coherència. S’ha fet allò que calia fer, quan calia fer-ho, i d’acord amb uns valors clars. El CAS Baluard deixa un llegat que transcendeix el servei mateix i que continuarà alimentant pràctiques, polítiques i compromisos col·lectius en favor d’una societat més justa, inclusiva i saludable.