Voluntariat: humanitat, proximitat i dret a la participació

Al voltant d’un 10% de la població espanyola, més de 4 milions de persones, van dur a terme algun tipus de voluntariat durant l’últim any, segons l’Observatori del Voluntariat d’Espanya. En el Dia Internacional del Voluntariat, i en el que és el vuitè capítol del podcast ‘Pel món que volem’, comptem amb els testimonis de la responsable de Voluntariat i Participació del Grup ABD, Elisa Gutiérrez, juntament amb Victoria Calvo, Elicer Navarro i Leire Fernández, que fan voluntariat a l’entitat.

«Hi ha tantes motivacions com persones», assenyala Elisa Gutiérrez. Són persones que, «davant d’una realitat que les interpel·la, que els grinyola… volen aportar el seu coneixement, el seu temps o les seves capacitats. També hi ha persones que volen apropar-se al món social perquè en un futur voldran treballar en aquest àmbit», explica sobre les persones que fan voluntariat. A més, el voluntariat «és un dret que té la ciutadania a participar, a construir societat, a construir comunitat», recorda.

Els requisits per fer voluntariat estan recollits en la legislació, però en general n’hi ha prou amb ser major de 16 anys – 18 en els programes d’atenció a les drogodependències –, tenir temps i ganes d’implicar-se. A més, cal entendre que no és una feina, no és una obligació però tampoc hi ha cap contraprestació.

Pel que fa a les tasques que duen a terme les persones voluntàries, també són diverses. El primer és ajustar o “canalitzar” les motivacions a les necessitats i programes de l’entitat, però també hi ha persones que volen fer voluntariats relacionats amb la seva ocupació habitual i d’altres que volen fer coses totalment diferents. “Cal encaixar les seves expectatives amb les necessitats reals que tinguem de voluntariat”, resumeix Gutiérrez. A banda de l’activitat en si, la persona voluntària “aporta proximitat i humanitat”, afegeix. Per a les persones que són acompanyades suposa que “li importo a algú que, en principi, ni em coneix”.

Voluntariat de persones joves

Leire Fernández va començar a fer voluntariat als 17 anys, acompanyant persones grans, i el que hi va trobar la va sorprendre. “M’esperava gent molt més gran i menys independent, més deprimida, amb menys ànim de fer coses… Em vaig trobar tot el contrari. Una sorpresa en positiu, òbviament”, relata.

Venia d’una època en què havia estat més aviat aïllada i, quan va decidir implicar-se fent voluntariat, desplaçar-se cada dia a Barcelona i dedicar el seu temps a altres persones, a la seva família la va sorprendre molt, “per bé”, recorda. Al principi no n’estava gaire segura. “Sóc molt introvertida, em costen aquestes coses”, se sincera, però, és clar, això no ha estat cap impediment perquè la Leire comparteixi el seu temps i la seva companyia amb persones grans que pateixen soledat no desitjada.

Les persones a qui acompanya parlen de les seves famílies, de com els ha anat la setmana, de com se senten… però també comparteixen jocs de taula. “Són una manera d’estar a prop, de no estar sols, però sense obligar-nos a parlar quan potser no en tenim ganes”, reconeix la Leire.

I és que el cas de la Leire trenca l’estigma que la joventut no s’implica. Un mite que, per a la responsable del Voluntariat del Grup ABD, cal mirar des d’un altre angle. “El voluntariat és una de les expressions de la participació ciutadana, però n’hi ha d’altres”, explica. “Les persones joves sovint participen d’una altra manera, no només a través del voluntariat”, puntualitza. Aquest col·lectiu es troba també en un moment en què passen moltes coses a la seva vida: estan estudiant, volen treballar, es volen independitzar… Això fa que s’impliquin però de formes diferents. Per exemple, als programes de l’ABD “s’hi vinculen molt bé, però durant menys temps”, indica l’Elisa Gutiérrez. No obstant això, el repte no és només de la joventut, sinó també de les entitats a l’hora de motivar i incloure les persones joves. “Ens hem de revisar i ser més atractives per a la joventut”, admet Gutiérrez.

La Leire destaca també el respecte pel temps de cadascú. Ella ha començat un cicle de ceràmica i ha posat el voluntariat “en pausa”. Des de l’ABD l’han animada a prendre’s aquest descans per poder incorporar-se de nou quan hagi estabilitzat els seus horaris d’estudi i pugui tornar-hi “tranquil·la i bé”.

Voluntariat de llarg recorregut

A l’altre extrem hi ha la Victoria Calvo, probablement la voluntària que més experiència aporta a l’entitat, amb més de 40 anys de vinculació. Va començar “quan ningú no parlava de voluntariat”, recorda, i ho va fer per casualitat.

La seva història comença quan portava els seus fills a l’escola i allí va conèixer una altra mare que la va animar a endinsar-se en el món del voluntariat. “Devia veure’m avorrida i em va preguntar si no volia fer voluntariat”, recorda divertida. En aquell moment ni tan sols sabia què era, però, a més, li van proposar fer voluntariat amb persones amb addiccions. Eren els anys vuitanta i la pandèmia de l’heroïna feia estralls. Amb aquell panorama, al principi li va costar entendre-ho, però la senyora que havia conegut li va dir: “tu no et preocupis, són molt bons nois i val la pena ajudar-los perquè ens aprecien molt”. Com que era una persona en qui confiava molt, li va dir que quan tingués la seva filla petita a l’escola, ho faria. I així va començar.

Va ser en una nau prop d’una parròquia al Guinardó. Eren 3 o 4 voluntàries i volien ensenyar coses pràctiques. Com que ella era professora de tall i confecció, van decidir fer costura. La primera resposta de les persones que acudien a l’espai va ser d’estupefacció; algunes “no havien cosit ni un botó”, explica la Victoria. Amb el temps, el vincle i l’experiència van anar creixent, fins al punt que, amb una de les persones, van acabar tenint la idea de fer una faldilla per a la seva xicota.

El recorregut de la Victoria no es limita al voluntariat, sinó que en el seu pas per l’ABD també ha pogut complir el somni d’anar a la universitat i estudiar una carrera, en aquest cas d’educació social. “Només fa 14 anys que l’he acabada”, admet, però el seu exemple demostra que mai no és tard per estudiar i aprendre.

Victoria fa 85 anys aquest mes i el seu projecte ara és descansar i gaudir de la seva besneta. Això sí, “ABD, sempre que em necessiti, hi seré, perquè és com casa meva”, conclou.

Voluntariat per apropar la cultura

Elicer Navarro era professor d’institut; va començar a col·laborar amb l’ABD 3 o 4 anys després de jubilar-se i ja fa 8 anys que fa voluntariat al CAS de Sants. En acabar la seva etapa laboral, l’Elicer es va trobar amb una amiga seva molt estimada, la presidenta del Grup ABD, la Felisa Pérez Antón. Aquesta li va preparar gairebé una emboscada. Li va dir: “demà estàs lliure?” i el va convidar a una reunió. Aquella trobada va ser amb el grup de dia del CAS de Sants, amb les persones usuàries i la terapeuta. “Ella ja sabia, quan em va convidar, que m’estava empenyent a entrar-hi”, relata.

Les persones que formen part del grup són molt diverses: d’edat, de procedència… i l’objectiu de l’Elicer és que s’apropin a les activitats culturals des d’una perspectiva “més propera i no acadèmica”. A cada sessió proposen temes, el grup n’escull un i les persones investiguen sobre aquell tema per compartir la informació que troben amb la resta. “Ajuda a parlar, a intercanviar i a treure coses d’un mateix més enllà del tema que toqui”, explica.

Per a l’Elicer, el voluntariat té una part de compromís, però per a ell aquest compromís ja ha quedat superat: “és un plaer”, assegura. “És un voluntariat d’anada i tornada”.

Comparteix una anècdota amb una persona que formava part del primer grup amb qui va fer voluntariat. Quan li van donar l’alta, es van acomiadar, però posteriorment es va posar en contacte per assistir a una activitat. Tot i que no és habitual, “encara avui em truca cada dia per donar-me els bons dies, m’ha presentat la seva xicota, la gossa que han adoptat i em té al corrent de la seva vida”. Encara que està content amb aquesta relació que han forjat, també li ha suposat un aprenentatge per ser més prudent en certs moments o amb alguna informació.

La d’ABD no és l’única experiència de voluntariat que ha tingut l’Elicer. En una altra ocasió, tot i que la seva tasca era ben valorada, “no em sentia bé amb el que hi feia”, reconeix. “No sempre les experiències són satisfactòries, per això és important la formació”, afegeix amb humilitat.

Això reforça l’argumentació de la responsable de voluntariat sobre el voluntarisme i el voluntariat: “El voluntarisme és important, que les persones tinguin ganes de fer coses és important, però no n’hi ha prou: és important que les persones voluntàries tinguin formació, que se les acompanyi, que ens expliqui com i on posar els límits, tenir clar quines són les tasques de cadascú… perquè només amb la bona voluntat ens podem equivocar”, exposa l’Elisa Gutiérrez.

Escola de voluntariat

A més d’oferir oportunitats de voluntariat per a persones que volen dedicar el seu temps i per acompanyar les persones ateses en els programes de l’entitat, l’ABD té una escola de voluntariat oberta a qualsevol persona que faci voluntariat. Ofereix formació en àmbits de persones grans, infància o drogodependències, però també en temes més tècnics com la gestió de conflictes o la comunicació. “Ens dona eines per fer un voluntariat millor”.

‘Pel món que volem’, un pòdcast del Grup ABD

‘Pel món que volem” és el pódcast del Grup ABD que dona veu a les històries de vida de les persones usuàries que acompanyem i que viuen en situació de vulnerabilitat amb la col·laboració de Radio Maconda, la radio comunitària de les Biblioteques de Barcelona.

La coordinació del pódcast és a càrrec de Begoña del Pueyo, membre del patronat del Grup ABD amb una amplia experiència en comunicació, juntament amb el Director de Comunicació del Grup ABD, Enric Guinart. A més, també compta amb la col·laboració de l‘Associació d’Usuaris/es de la Comunicació, així com de periodistes de la talla de Julia Otero i Goyo Prados. En la part tècnica, es compta amb el suport d’Albert Fernández.

Escolta’l a iVoox i subscriu-te al canal per rebre els nous capítols.