Violències masclistes, reconeixement i xarxes de suport entre dones

Amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, aquest 25 de novembre estrenem el setè capítol del pòdcast ‘Pel món que volem’ per parlar de l’impacte de les violències masclistes, més enllà de les 1.319 dones assassinades per les seves parelles des del 2003. Dues dones supervivents, la Susana i la Corinne, i la psicòloga especialista en violències masclistes del Grup ABD, Susana Conesa, comparteixen espai en aquest programa.

La Susana i la Corinne van estar 20 i 42 anys casades amb homes que les invisibilitzaven, les menyspreaven i les maltractaven. “No és fàcil detectar que vius aquesta situació”, admet la Corinne. “Al principi no em vaig sentir maltractada perquè veia la meva parella com tantes altres, però jo no em sentia bé, no em sentia alegre, hi havia alguna cosa que no quadrava”, explica. “El meu marit em treia la confiança, estava perduda”, apunta la Corinne. La Susana té un relat semblant: “Apareix un home a la teva vida que t’ho dona tot o així ho sembla”, assenyala, però “em va anar baixant l’autoestima, hi havia dependència econòmica, dependència emocional, hi havia moltes infidelitats… Tu penses que pots canviar aquella persona, però et fa sentir que no vals res”, resumeix.

La Corinne tenia una vida còmoda però “vivía com una reclosa amb la meva família, a casa meva” sempre estava amb el seu marit: treballant, a casa… i sentia “un malestar” que “no sabia d’on venia”. Era el primer home amb qui havia tingut una relació. No tenia cap altra referència ni ningú més en qui confiar. La Susana treballava al Departament d’Educació, estava en el seu millor moment professional i es va quedar sense feina. Amb el seu marit sentia que estava “dins d’un bucle”, “com si alguna cosa et mengés per dins però tu no n’ets conscient”.

El reconeixement com a inici de la recuperació

“Verbalitzar que has patit violència. Començar a prendre consciència que jo soc víctima d’algun tipus de violència és el primer pas cap a la recuperació.” És un pas clau que defineix la psicòloga Susana Conesa, especialista en violències masclistes.

“La meva parella portava una doble vida”, explica la Susana. Tot i així, li feia sentir que la relació no funcionava per culpa seva. “Em va fer sentir que sexualment no li corresponia, estava com alienada”, recorda. Un dia el va enxampar en una trucada amb una altra dona i ell li va reconèixer que tenia altres relacions per “alegrar” la seva vida sexual. Aquella va ser la gota que va fer vessar el got. No va ser fàcil: va estar diversos dies en shock i amb una gran necessitat d’entendre per què. El seu marit continuava demanant-li perdó i li suplicava tornar a començar perquè no volia separar-se. “Llançar-te és complicat”, remarca. I fer-ho després de passar tant temps amb una persona, encara més. “Penses: ara què faig? No soc res”, recorda la Susana.

La Corinne també ho recorda com un procés molt lent. “Buscava ajuda i no sabia on anar”. “Em vaig espavilar, vaig marxar amb les maletes, ho vaig deixar tot”, rememora. Sobretot per tenir “llibertat de parlar i de pensar”, perquè fins i tot això li havia pres el seu marit. “Em pintava com una bruixa davant de la família i continuo sent la bruixa perquè soc la primera que em vaig divorciar de la família. Totes les dones callen i aguanten”, detalla la Corinne per explicar la dificultat d’identificar els maltractaments i poder sortir d’aquestes situacions.

Aquestes violències també es reflectien en la seva vida sexual. “Ell estava acostumat a l’intercanvi de parelles, a les orgies, a la prostitució… un context en què jo no encaixava”, recorda la Susana. “Jo sempre li deia que si volia això, que ens separessim, però ell plorava i em deia que era la dona de la seva vida, que m’estimava i que renunciaria a tot”, afegeix. “Després tornava una altra vegada el cercle”, admet. “Jo sentia que havia perdut la libido, que era culpa meva que no tinguéssim vida sexual”, així que quan va aconseguir acabar la relació, va haver de retrobar-se, “veure que seguia sent dona i que seguia sentint”.

“Jo també vaig perdre la libido”, reconeix la Corinne. “Vam pensar a comprar joguines sexuals, per tenir una vida sexual moderna, agradable i lúdica”, apunta, però per al seu marit només es podien utilitzar joguines que representessin el sexe masculí. “Em va costar tres anys, començar de nou, perquè no tenia confiança en mi, en el meu cos; tot estava bloquejat per tot el patiment”.

El perfil dels maltractadors

Tot i que s’ha avançat molt en el reconeixement de les violències masclistes, la psicòloga Susana Conesa explica com les lleis han canviat i són quelcom públic, però, en canvi, quan la violència es produeix dins de la parella es percep com un “conflicte de parella”. La Susana i la Corinne relaten com, dins del seu entorn, hi va haver reaccions diverses.

La Corinne recorda com, després del seu divorci, algunes amigues li van reconèixer que identificaven el seu marit com a masclista, però durant la relació ningú s’hi volia ficar. “Tenen vergonya de parlar”. La Susana relata com, des de fora ,la seva família, les seves amistats…“tothom estava enamorat d’ell” i li deien que havia tingut “sort” de trobar-lo. I és que “hi ha personatges molt seductors i manipuladors”, aclareix Susana Conesa. “Tenim sort quan hi ha un home que és més evident i arriba al judici i contesta malament al fiscal, al jutge, perquè així tothom veu el que veu la parella. Però sovint són homes violents amb la parella i no amb tothom”, explica Conesa. A més, és un procés difícil d’entendre: “Com pot ser que la persona que m’estima em faci mal? És inconcebible per a la víctima però també per a les persones de l’entorn”, admet.

Cercar ajuda

La Susana i la Corinne són dues dones que han estat ateses al SIE (Serveis d’Intervenció Especialitzada), un servei de la Generalitat de Catalunya per a dones, infàncies i adolescències que han estat o estan en situacions de violències masclistes, així com per a altres persones del seu entorn que en siguin testimonis o víctimes. Hi van arribar per camins diferents.

“Plorava dies sencers i no sabia què em passava. Tenia el divorci, tenia pis i tenia la meva nova vida, però no podia dormir i vaig anar al metge”, relata la Corinne. Li va explicar la seva història i li va receptar pastilles per dormir perquè havia viscut “com un terratrèmol” a la seva vida, amb molts canvis en poc temps. Un dia anava cap a Vilanova però no sabia quin autobús havia d’agafar, així que va preguntar a una dona i aquesta la va ajudar. “A l’autobús es va quedar amb mi, vam parlar, vam connectar i li vaig explicar la meva vida”, explica la Corinne. La va acompanyar a l’ajuntament per parlar amb una psicòloga que la va ajudar durant 3 mesos. “Ella em va explicar que jo patia un maltractament psicològic”, reconeix. Quan la psicòloga la va veure millor, li va donar l’alta i li va donar la ubicació del SIE. Allà va comptar amb el suport de professionals, però també de grups de dones diferents que havien passat totes per processos de violències masclistes. “Ens ajudem mútuament i al final és com una sanació. Amb elles ho he superat tot i m’he empoderat”, destaca.

Per a la Susana, el procés va ser similar. Mentre estava en procés de separació, va estar buscant informació sobre recursos de suport i així va trobar el SIE. Admet que hi va anar amb “expectatives baixes” perquè no es considerava “una dona maltractada”. La violència física va ser “molt puntual, al final”, recorda, però darrere dels maltractaments físics i psicològics “hi ha una muntanya de pedres al damunt teu, que vols treure”.

Treball en xarxa i suport mutu

Al SIE atenen dones de qualsevol edat i condició. Per exemple, la psicòloga Susana Conesa explica que hi ha noies molt joves que viuen agressions sexuals, però també d’altres que tenen problemes de violència de gènere, és a dir, violència dins de la parella. “Una construcció d’un tipus de relació de parella que ja comencen a coure des que són molt joves”.

La Susana i la Corinne van trobar ajuda al SIE però també en altres serveis i recursos, amb el suport de professionals però també d’altres dones. “És immens com ens reconeixem entre nosaltres”, assenyala la Susana. Explica l’anècdota del Club de Lectura en què participa, on, en una lectura, va parlar sobre la seva situació de violència masclista i les altres dones es van sorprendre. Després d’aquesta sorpresa inicial, recorda, algunes dones s’hi van acostar per parlar amb ella i compartir les seves experiències. “Hi ha moltes coses que la gent encara no s’atreveix a explicar”, indica la Susana, de manera que “si tu ho pots dir en públic i, en dir-ho, pots ajudar algú a adonar-se de la seva situació, a entendre que no és culpa seva i que hi ha llocs on buscar suport, fes-ho”. “Sempre se’n pot sortir, sigui quina sigui l’edat; sempre trobes algú que et pot ajudar”, reivindica la Susana.

Per la seva banda, la Corinne recorda com primer es va posar un lema i després es va marcar reptes. El seu lema: “Igual que un guerrer, venceré i guanyaré batalles”.

A l’Estat espanyol existeix un telèfon d’ajuda a víctimes de violència masclista, el 016. A més, Catalunya disposa de la línia d’atenció a les dones en situació de violència masclista, el 900 900 120. El treball en xarxa és essencial. “Des de qualsevol servei al qual una dona pugui acudir i explicar el que li està passant sigui la metgessa de família, siguin els serveis socials, les infàncies a les escoles, qualsevol espai on arribi aquesta problemàtica, els i les professionals activen els protocols i ja comencen a canalitzar quin és el procés que ha de seguir aquesta dona per evolucionar i per sortir de la situació de violència que està vivint”, detalla Susana Conesa.

Des del seu testimoni, la Corinne anima les dones a superar la por i anar a veure professionals que les puguin alleujar. “Cercar suport psicològic, perquè les entenguin i activin les ajudes que hi ha”. La Susana també recomana a altres dones informar-se i compartir la seva situació amb persones que sàpiguen escoltar, i sobretot que les dones entenguin “que no és culpa teva”. Acaba amb un missatge final: “En pots sortir. Si jo n’he sortit, en pot sortir qualsevol.”

Pel món que volem, un pòdcast del Grup ABD

‘Por el mundo que queremos» es el pódcast del Grupo ABD que da voz a las historias de vida de las personas usuarias que acompañamos y que viven en situación de vulnerabilidad con la colaboración de Radio Maconda, la radio comunitaria de las Bibliotecas de Barcelona.

La coordinación del pódcast está a cargo de Begoña del Pueyo, miembro del patronato del Grupo ABD con una amplia experiencia en comunicación, junto con el Director de Comunicación del Grupo ABD, Enric Guinart. Además, también cuenta con la colaboración de la Asociación de Usuarios/as de la Comunicación, así como de periodistas de la talla de Julia Otero y Goyo Prados. En la parte técnica se cuenta con el apoyo de Albert Fernández.

Escúchalo en iVoox y suscríbete al canal para recibir los nuevos capítulos.