Energy Control fa una crida a la calma davant del fenomen del “pescao”

La informació disponible fins a la data procedeix d’un nombre limitat de casos en una zona geogràfica concreta, el que impedeix parlar de substància “de moda”

Tant en els mesos de juny i juliol de l’enguany com en les últimes setmanes han aparegut en els mitjans de comunicació diferents informacions relatives a una suposada nova droga anomenada “pescao”. Les primeres notícies sorgeixen a València i alertaven d’un increment en les demandes de tractament motivades pel consum de cannabinoides sintètics, batejats localment amb el nom de “pescao” a causa de la seva olor.

En les últimes setmanes, l’interès sembla haver-se renovat a partir de l’explosió en un domicili on, suposadament, i sempre segons els mitjans de comunicació, podien estar fabricant-cannabinoides sintètics i per la qual una persona ha resultat morta. Donat el sensacionalisme que ha envoltat a la cobertura mediàtica d’aquest fet per part d’alguns mitjans de comunicació, des Energy Control, projecte de l’Associació Benestar i Desenvolupament ABD, amb més de 20 anys d’experiència en el camp de reducció de riscos i danys associats a el consum de drogues, desitgem aclarir algunes qüestions:

• Amb el nom de “cannabinoides sintètics” es fa referència un ampli grup de substàncies que imiten l’efecte d’el cànnabis a l’actuar en els mateixos llocs de l’organisme on aquest exerceix la seva acció. La denominació de “marihuana sintètica” utilitzada per alguns mitjans de comunicació per referir-se a aquests productes és incorrecta ja que els productes vegetals no poden ser sintètics (no existeixen els enciams sintètiques o els tomàquets sintètics) i només obeeix a motivacions sensacionalistes. A diferència de l’cànnabis, utilitzat des de fa milers d’anys per l’ésser humà i amb efectes i riscos ben coneguts, la majoria dels cannabinoides sintètics només s’han assajat en laboratori i mai s’han investigat en humans, pel que els seus riscos potencials són molt més grans.
• De forma més rigorosa, aquests compostos haurien de ser denominats com agonistes sintètics dels receptors cannabinoides. És a dir, són substàncies que actuen sobre els receptors de sistema endocannabinoide del nostre organisme que regula funcions tan importants com la memòria, la gana, la son, la regulació de la temperatura corporal, etc. La família dels cannabinoides sintètics és molt àmplia i coneguda des de fa anys. Segons l’Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte, el nombre de cannabinoides sintètics diferents identificats en el món va ascendir dels 32 el 2009 als més de 250 el 2017 (UNODC, 2018). Per tant, es tracta de moltes substàncies diferents amb perfils d’efectes i riscos també diferents.

Segons les últimes dades oficials disponibles al nostre país mitjançant les enquestes elaborades per la Delegació de Govern per al Pla Nacional sobre Drogues de l’Ministeri de Sanitat, menys de l’1% dels estudiants d’ensenyaments secundaris declara haver-los provat alguna vegada a la vida (ESTUDES 2017 ). La prevalença de consum experimental (alguna vegada a la vida) més alta s’observa en els homes d’entre 25 i 34 anys, encara que només arriba a l’1,6% dels enquestats (EDATS 2018). En els nostres serveis d’anàlisi, només s’han analitzat 114 mostres de cannabinoides sintètics procedents del nostre país de les més de 40.000 analitzades des de la seva posada en marxa, tan sols 25 en els últims cinc anys.

• Els danys associats als cannabinoides sintètics procedeixen tant de la substància com de la forma de preparació (el producte es polvoritza sobre productes herbaris per ser fumats produint-concentracions més altes en unes zones que en altres). Entre els danys reportats sovint es troben les nàusees, els estats d’agitació i les taquicàrdies. Entre els danys reportats amb menor freqüència es troben els accidents cerebrovasculars, les convulsions, els atacs epilèptics, els atacs cardíacs, el dany renal i les psicosis. S’ha suggerit que podria tenir un cert potencial addictiu. Alguns cannabinoides sintètics s’han relacionat amb morts en diferents parts de món: a l’almenys 52 morts entre 2016 i 2018, segons les Nacions Unides (UNODC, 2019). No obstant això, és important assenyalar que, donada la diversitat de substàncies englobades en aquesta família, és difícil establir el perfil de risc de cadascuna d’elles.

En relació a l’anomenat “pescao”, la informació disponible fins a la data procedeix d’un nombre limitat de casos en una zona geogràfica concreta, el que impedeix parlar de substància “de moda”. Convé recordar que les demandes de tractament no poden ser considerades com a indicador de l’extensió real de l’consum ni de l’existència o gravetat dels problemes associats, especialment en el cas de l’cànnabis. La possibilitat de retirada de la sanció administrativa per consum / tinença en via pública si s’accedeix a tractament o l’obligació de tractament imposada per pares / mares a l’detectar el consum en els fills i filles no és indicatiu de l’existència de problemes amb la substància però poden augmentar el nombre de demandes d’atenció.

Un fenomen minoritari

En resum, des Energy Control declarem:

• És important fer una crida a la calma. Es tracta d’un fenomen minoritari circumscrit a una zona geogràfica concreta i de el qual no hi ha dades que portin a pensar que es dóna fora de la mateixa.
• El tractament sensacionalista per part de certs professionals i d’alguns mitjans de comunicació genera una alarma infundada que només alimenta la preocupació de pares i mares, afavoreix l’estigmatització de les persones que usen drogues i resta credibilitat als esforços en matèria de prevenció, reducció de danys i tractament.
• En relació a l’incendi al domicili a València crida l’atenció la connexió amb els cannabinoides sintètics sense confirmació d’això per part de la investigació policial. Explosions semblants han ocorregut en altres llocs relacionades amb l’elaboració d’extraccions de cànnabis amb butà i que bé podrien haver estat considerades com a explicació de l’esdeveniment. En tot cas, la pressa a relacionar el succés amb els cannabinoides sintètics sembla haver obeït a un afany sensacionalista o a interessos particulars dels actors involucrats.

Referències

United Nations Office on Drugs and Crime (2018). Understanding the synthetic drug market: the NPS factor. Global SMART Update. Volume 19 (March). Disponible online en https://www.unodc.org/documents/scientific/Global_Smart_Update_2018_Vol.19.pdf
United Nations Office on Drugs and Crime (2019). Current NPS Threats. Volume 1 (March). Disponible online en https://www.unodc.org/pdf/opioids-crisis/Current_NPS_Threats_-_Volume_I.pdf