Aldana Menéndez: “El clítoris està invisibilitzat perquè el plaer femení està invisibilitzat”

“El clítoris està invisibilitzat perquè el plaer femení està invisibilitzat. És una alegria poder parlar públicament del plaer femení perquè està totalment invisibilitzat. Hi ha tota una història patriarcal i heteronormativa que ha fet que el cos de la dona sigui font d’opressions i de desigualtats”. Aquesta ha estat alguna de les afirmacions que ha fet aquest matí la coordinadora dels programes de salut sexual i VIH i de l’Associació Benestar i Desenvolupament ABD, Aldana Menéndez, durant la seva participació al debat sobre com ‘Trencar amb els cànons de bellesa femenina’ del programa de ràdio ‘El matí de Barcelona’ de Betevé que condueix la periodista Núria Ferré.

Durant la seva intervenció, Menéndez ha tingut l’oportunitat de referir-se a la campanya ‘+Q Regles’ que el programa Sexus d’ABD llançarà el proper 13 de febrer per promoure una visió crítica i inclusiva dels cicles menstruals: “És una campanya per lluitar contra la invisibilització de la regla. La campanya és una excusa per visibilitzar i posar en el centre els cicles menstruals i la nostra idea és que sigui des d’una perspectiva de diversitat i poder entendre molt millor com funciona el tema dels cicles menstruals i, en concret, la regla”.

A continuació, us recollim les frases més destacades d’Aldana Menéndez durant el programa:

• “Està clar que hi ha un model hegemònic que ens imposa unes normes i uns cànons de bellesa que van canviant en els transcurs del temps i que hem de tenir la capacitat de reaprendre’ls i de reconstruir-los i les noves generacions potser tenen la força per posar això en escena”.
• “El cos de la dona sempre ha estat un subjecte de crítica i de prejudicis i ha estat víctima de desigualtats i opressions”.
• “Hi ha un model que ens ha imposat unes normes, pràctiques i conductes que crea un imaginari al voltant de la menstruació i del seu significat alhora d’exposar-ho en públic. És una cosa que queda circumscrita en l’àmbit privat, a la intimitat i al no parlar-ne. Aquests missatges els anem rebent des de la primera infància. Aquí tenen molt a veure els referents i els mitjans de comunicació, la publicitat, les xarxes socials. D’alguna manera ens estan mostrant allò ideal, del què es pot mostrar del cos i que està molt vinculat al tabú de la sexualitat. Per tant, es modela un sistema que regula la nostra sexualitat i del que en queden excloses no només les dones sinó totes aquelles persones amb menstruació que no es reconeixen i que no s’identifiquen com a dones”.
• “La nostra proposta és posar la regla en l’àmbit públic perquè pensem que el cos és el primer territori del que ens hem de reapropiar. Aquest és el primer pas que hem de fer per després poder-nos apropiar d’altres espais de les nostres relacions afectives, sexuals i familiars”.
• “El cos és el camp de batalla que tenim en primera línia i al que tenim que donar-li una volta per poder tenir unes vides més saludables, amb més plaer i lliure de violències”.
• “Trencar amb els cànons de bellesa femenina no només és una responsabilitat individual de millorar l’autoestima perquè sinó continurem assumint el sistema que ens exclou i ens deixa fora del mercat del desig. Aquí hi ha una responsabilitat social, cultural i col·lectiva”.
• “És interessant la relació que es fa entre els cànons de bellesa que hem de complir i la salut. Moltes vegades rebem missatges subliminals en el sentit que l’objectiu final és que ens cuidem la nostra salut quan en realitat en els fons amaguen per exemple una ‘gordofòbia’, és a dir, el cos gras es qüestiona perquè no sembla saludable i trobo que aquesta vinculació és molt perillosa. Hi ha tota una indústria que intenta reduir entre el que és real i el que és ideal”.

Al debat també hi han participat Sílvia Catalán, sexòloga i impulsora de JanuHairy, Neus Vinya, mestra i defensora del Free Bleeding, Mar Llop, integradora social i membre de Som Barbàrie i la model Martina Klein.

Aquí podeu veure el programa sencer: