La feminització de la pobresa energètica d’estiu: reptes i visió del projecte Cooltorise

Les desigualtats de gènere abasten tots els aspectes de les nostres vides, i la pobresa energètica de l’estiu no és una excepció. Fa un any, en el Dia Internacional de la Dona, el Parlament Europeu ho va destacar: les mares i les dones solteres tenen més probabilitats de tenir dificultats per pagar les seves factures d’energia en comparació amb els homes solters.

Les raons d’aquesta bretxa inclouen una renda mitjana més baixa de les dones i una major prevalença de treballs mal pagats, a temps parcial o precaris. 

D’altra banda, una enquesta realitzada per l’Institut de Salut Pública de Barcelona va revelar una disparitat sorprenent a l’hora de mantenir una temperatura confortable a casa durant els mesos més càlids.

El 86,1% de les dones va respondre amb un “no” a la pregunta de si es poden permetre el luxe de mantenir la seva llar adequadament fresca, en comparació amb només l’11,3% dels homes. En essència, mentre que el 88,7% dels homes creu que la seva llar es pot mantenir a una temperatura adequada, només el 13,9% de les dones comparteixen aquesta percepció. Aquest percentatge posa de manifest, com a mínim, una desigualtat flagrant en termes de percepció subjectiva del benestar.

En conseqüència, es posa de manifest una major vulnerabilitat de les dones davant els impactes del canvi climàtic, especialment a l’àrea de Barcelona on es va realitzar aquesta enquesta, experimentant cada cop més freqüents i greus onades de calor a l’estiu a mesura que avancen els anys.

Es poden permetre mantenir l’habitatge amb temperatura adeqüada els mesos més càlids

D’altra banda, a casa, les dones viuen amb la contradicció de sentir-se encara les primeres responsables del benestar de la llar, alhora que, per les tasques en què han estat socialitzades, disposen de les eines i coneixements tècnics per dur a terme tasques com la reparació de petits electrodomèstics. Aquesta contradicció els genera una gran frustració i requereix mesures de justícia social i empoderament per revertir-la.

Desigualtats de gènere en el projecte Cooltorise

Les dones, especialment les mares solteres, han estat beneficiàries importants dels tallers de cultura energètica i consells de refrigeració organitzat en el marc del projecte Cooltorise a la zona de Barcelona. Tanmateix, Cooltorise va més enllà de dissenyar mesures únicament dins de la llar; intervencions en espais públics també tenen un paper en la resolució d’aquests problemes, com podem veure a les intervencions a l’aire lliure realitzades a l’Espai Llavors i Cruyff Camp Jordi Alba.

En aquest sentit, els mapes realitzats al districte de Usera (Madrid, Espanya) dins del projecte van donar veu a aquestes desigualtats en el context dels diferents usos de l’espai públic. Segons els investigadors que van publicar aquests resultats a la prestigiosa revista Recerca energètica i ciències socials:

“Les dones grans, com a cuidadores, van descriure els espais exteriors com a íntimament connectats amb les tasques de cura. Les seves passejades quotidianes eren més complexes (amb més parades entre el punt de partida i la destinació) que les descrites pels homes. Durant l’estiu, aquests camins es van canviar: el millor camí no era necessàriament el més curt, sinó el de més ombra”.

De fet, pel seu paper com a cuidadores, les dones són més vulnerables als efectes del canvi climàtic. Sovint fan un ús més freqüent dels refugis climàtics naturals, com ara parcs o fites urbanes ombrejades, per realitzar tasques que no poden esperar, com ara com a canvi de bolquers o alimentant els seus nadons. D’altra banda, segons aquests investigadors, les narracions masculines se centren en espais on es dediquen a activitats de lleure, com ara jugar a cartes. A més, les dones solen ser les principals cuidadores de dos dels col·lectius més vulnerables a la calor: les infàncies i les persones grans. En aquest sentit, mentre la cura no sigui igualment compartida entre homes i dones, les dones seran més vulnerables a la calor, tant en l’àmbit privat com en l’àmbit públic.

Per totes aquestes raons, abordar la pobresa energètica estival hauria d’incorporar una dimensió de gènere i estructural, protegint les dones i altres grups socials vulnerables dels seus pitjors efectes. Tenir en compte factors com el gènere, la classe social o l’edat ens ajudarà a dissenyar millors estratègies per fer front al canvi climàtic, que no hauria de deixar ningú enrere.