Cooltorise celebra dos esdeveniments finals a Barcelona i Madrid

Recull experiències inspiradores de resiliència davant la pobresa energètica a l’estiu

El passat mes d’abril, el primer projecte Horizon 2020 que aborda la pobresa energètica d’estiu, Cooltorise, va concloure amb dos esdeveniments finals locals a Barcelona i Madrid.

Durant la trobada a Madrid, organitzada per la Unitat de Cultura Científica de la Universitat Politècnica de Madrid, els i les participants van centrar-se a compartir experiències i reflexions vinculades a les activitats d’apoderament ciutadà, que inclouen tallers sobre la comprensió de les factures energètiques, la cultura de la gestió de la calor o la implementació d’intervencions específiques en l’espai públic.

Iniciatives ciutadanes i propostes d’adaptació a la calor

En l’activitat hi van participar diversos moviments de base. Entre ells, una sèrie d’iniciatives ciutadanes l’objectiu de les quals és revitalitzar els barris i fer de l’accés a l’energia un dret fonamental. #NoalaTala, per exemple, va explicar les seves accions per a la preservació de l’arbrat i estimular el diàleg sobre com els moviments socials fomenten la consciència ecològica la cohesió comunitària. La Termometrada va mostrar les seves activitats de mesurament de temperatura en diferents parts de la ciutat, i va posar llum a les variacions significatives de temperatura entre els barris. De manera similar, Bloques en transición va destacar el potencial de les comunitats locals per a activar mecanismes de resistència col·lectiva que tenen per objectiu mitigar els impactes ecològics i socials de la crisi climàtica.

Així mateix, l’esdeveniment a Madrid replicà el tarannà interactiu dels tallers de Cooltorise, en els quals es debat amb la ciutadania sobre les millors estratègies per a adaptar-se a la calor a l’estiu. Aquestes inclouen diverses mesures, des de l’increment de la vegetació fins a l’accés a refugis climàtics equipats amb ombra, humidificació i fonts d’aigua. En aquest context, es van comentar propostes com ara l’augment de la vegetació a places, parcs i façanes; així com la possibilitat d’obrir els parcs durant la nit o d’instal·lar difusors d’aigua. A més, al llarg de la jornada es va fer evident la pertinença d’escolar no només les preocupacions de la ciutadania, sinó també les seves propostes constructives de resiliència climàtica. En particular, es va realçar el coneixement intrínsec a les experiències quotidianes de gestió de la calor.

Fòrum de l’Energia Sostenible a Barcelona

ABD i Ecoserveis van organitzar una nova edició del Fòrum de l’Energia Sostenible a Barcelona el passat 26 d’abril. Una jornada que, al seu torn, servia de conclusió per als projectes Cooltorise i Climate Pact, i que es va ventrar en la Resiliència Climàtica Urbana.  

La meteoròloga, comunicadora i ambaixadora del European Climate Pact, Isabel Moreno, va obrir la jornada amb una conferència en què mostrà les principals evidències del canvi climàtic en termes d’augment de les temperatures. Subratllà, per exemple, el cas català, on les temperatures per sobre dels 40 graus i les nits tropicals són cada vegada més freqüents. Segons Moreno, és clau entendre el canvi climàtic des de la seva dimensió social, i no només des d’un punt de vista meteorològic. Moreno va recordar que, quan es tracta d’abordar les conseqüències de la calor, “el codi postal és més important que el codi genètic”, i va transmetre un missatge final d’urgència i esperança per a “imaginar el millor futur possible i dirigir-s’hi”.

Iniciatives i reptes d’adaptació a la calor

Després de la conferència inaugural, es van presentar una sèrie d’iniciatives d’adaptació a la calor. La primera va ser la Xarxa de refugis climàtics de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, de la mà d’Elena Lacort, qui va assenyalar que aquest estiu hi haurà 158 refugis climàtics en 22 municipis. En segon lloc, Filka Sekulova, del projecte Coolschools, va analitzar l’impacte de la renaturalització dels entorns escolars; i va presentar evidències dels seus efectes positius no només en termes de resiliència climàtica, sinó també des d’un punt de vista pedagògic i de justícia social. En el cas de projectes com aquest, la sequera o les retallades presupostàries sobrevingudes posen sobre la taula dificultats que en redueixen la capacitat d’impacte a llarg termini. Després, Mònica Plana (ABD) i Clara Ferrer (Ecoserveis) van presentar els resultats del projecte Cooltorise, en particular, en relació amb l’apoderament ciutadà i la implicació del voluntariat a l’hora d’implementar activitats de resiliència climàtica. Finalment, per a culminar la primera taula rodona, Mar Campanero va presentar el Pla Clima de l’Ajuntament de Barcelona, que inclou diverses mesures de mitigació i adaptació a la calor.

La segona part del matí es va centrar en els reptes que imposa l’adaptació climàtica. Tamara Iungman, d’ISGlobal, va parlar de les estratègies urbanes d’adaptació a la calor i, en particular, dels beneficis de la vegetació. A continuació, Miguel Núñez, del grup Habitat, Energy and Architecture in Transition de la UPM, va identificar una sèrie de diferències entre àrees de la ciutat en relació amb la vulnerabilitat a la calor per a, tot seguit, posar sobre la taula la necessitat de millorar l’espai públic. María Cruz Ferreira, secretaria d’Energia, sostenibilitat i acció climàtica de la Regió de Múrcia, va presentar les solucions que s’han implementat al sud d’Espanya i, en particular, les que tenen a veure amb l’abordatge de la sequera. La taula rodona va tancar amb Emilio Servera, de la fundació València Clima i Energia, que va explicar els plans i estratègies implementats a la regió per adaptar-se a la calor durant l’estiu. I amb Jordi Cipriano, de CIMNE, que abordà els avantatges del mapa de vulnerabilitat de la mà del projecte Climate Ready Barcelona, encara en desenvolupament.

Totes dues sessions, a Madrid i Barcelona, van ser molt enriquidores i van abordar el fenòmen de la pobresa energètica d’estiu a Europa des d’un punt de vista interdisciplinari i adaptat a les necessitats de cada territori.