L’habitatge com a eina d’inclusió i de construcció d’un projecte vital propi

Només a Catalunya, gairebé 7.000 persones es troben en situació de sensellarisme, vivint al carrer, segons les estadístiques del Síndic de Greuges. En el novè capítol del pòdcast ‘Pel món que volem’, parlem de l’habitatge social i el seu paper com una de les mesures de prevenció per evitar aquesta situació d’exclusió social extrema, en la qual les entitats del tercer sector tenen un paper fonamental.

Amb la directora de l’Àrea de Pobresa i Inclusió del Grup ABD, Mònica Plana; el coordinador de Projectes de la Fundació Hàbitat 3, Jan Sibina, i els testimonis d’Íngrid i José Antonio, el pòdcast exposa algunes iniciatives perquè persones de diferents edats i situacions tinguin garantit el dret constitucional a l’habitatge.

L’habitatge és una de les principals preocupacions de la ciutadania. Des de les converses familiars, passant pels debats polítics o econòmics, diàriament ens preguntem què hauríem de fer i com podríem aconseguir aquesta llar a la qual tots i totes hauríem de tenir accés.

Una de les iniciatives per pal·liar aquest problema és l’habitatge social, en el qual entitats com Hàbitat 3 i ABD estan implicades.

Hàbitat 3 neix fa 11 anys arran d’una demanda de la Taula del Tercer Sector de Catalunya, que identifica la necessitat de comptar amb una entitat que pugui fer la captació d’habitatges del sector privat, buits, etc., per destinar-los a habitatge social. Les entitats socials acompanyaven persones en situació de vulnerabilitat i aquest acompanyament es veia “frustrat” perquè sense un habitatge digne, l’acompanyament té un recorregut molt més “limitat”, explica el coordinador de projectes de l’entitat, Jan Sibina.

El procés, doncs, comença amb la captació d’aquests habitatges per incloure’ls a la cartera d’Hàbitat 3 i destinar-los a projectes socials i a les persones que els necessiten. Es fa en col·laboració amb entitats socials o amb administracions públiques i se cedeixen amb un lloguer social, assequible, “d’acord amb les necessitats de cada persona i de cada cas”, relata Sibina. “Assumir aquests reptes és un deure que tenim”, resumeix Jan Sibina, “intentar complir un objectiu que ara mateix sembla que està en dubte, que és el dret a l’habitatge”.

Actualment, Hàbitat 3 gestiona més de 200 habitatges que destina a persones en situació de vulnerabilitat a través d’entitats o administracions públiques. Una d’elles és el Grup ABD, que ofereix un acompanyament psicosocial, educatiu i sanitari, que quan manca l’habitatge es fa molt difícil de mantenir. “L’habitatge és un bé que determina tot l’acompanyament que fem”, reconeix la directora del Departament Tècnic i de l’Àrea de Pobresa i Inclusió d’ABD.

El Grup ABD gestiona uns 49 pisos d’inclusió per a persones vinculades als programes de l’entitat, on les persones hi resideixen pagant aquest lloguer social i ABD continua el seu acompanyament des de diferents perspectives.

Íngrid i José Antonio: un habitatge per a una nova vida

L’Íngrid va arribar del Paraguai fa 10 anys. És llicenciada en Turisme, però no ha pogut homologar el seu títol per treballar en el sector. Amb 28 anys i embarassada del seu fill, va tenir problemes amb la seva parella i es va quedar sense un lloc on viure. “Ningú no em volia acollir per estar embarassada, sense feina… podia pagar una part per l’habitació, però per més que ho explicava una vegada i una altra, no hi havia ningú que m’acollís”, lamenta.

Durant mesos va estar vivint de casa en casa de coneguts que li deixaven un espai, fins que gràcies a la seva treballadora social va arribar al programa Preinfant d’ABD. “Va ser un alleujament”, recorda. Ara comparteix pis amb altres dones amb criatures petites i tenen una convivència tranquil·la. “Portem els infants a la llar d’infants, fem formacions per acompanyar el creixement dels nens i hi ha força suport mutu”, assenyala l’Íngrid. A més de l’habitatge, l’Íngrid valora el suport emocional rebut. “Ara veig més sortides”, declara. Ha començat a fer formacions per actualitzar-se en relació amb la seva carrera professional, a preparar-se per aconseguir una feina millor remunerada i sent que ha guanyat seguretat i confiança en ella mateixa.

José Antonio viu amb la seva parella als apartaments de Sant Eloi gestionats per ABD des de fa 3 anys. Té 58 anys i una pensió no contributiva.

“Vaig passar molts anys a la presó, era membre d’una banda de motoristes i, quan em van enxampar, em van condemnar a 30 anys de presó. Quan vaig sortir, vaig anar a l’hospital a buscar la medicació i la infermera em va portar a conèixer ABD”. Així relata José Antonio la seva trajectòria fins a arribar a l’entitat.

Això va ser el 2011 i, en aquell moment, ABD no li va poder proporcionar l’habitatge que necessitava. Després de 30 anys a la presó, “vaig perdre la família, vaig perdre el pis de l’àvia, vaig perdre la meva àvia, vaig perdre el meu pare, vaig perdre la dignitat i ho vaig perdre tot”, explica. Amb tot això, el seu cos li va dir prou. Va patir un atac de cor i problemes en un pulmó i, aleshores, va aparèixer un pis d’ABD on José Antonio podia viure. “Paguem un preu social”, explica, però a més “estan per tu i t’ajuden. No estàs sol, això és el més important”, destaca.

Una sortida digna i de qualitat

Com apunta Jan Sibina, “hi ha molta gent que necessita un habitatge per la trajectòria vital que l’ha portat a la situació que sigui”. Per exemple, al bloc on viu José Antonio, conviuen persones acompanyades per diverses entitats. “A cada porta hi ha un projecte diferent, una situació de vida diferent i hi ha un treball diferent”, tot i que, com recorda Mònica Plana, “hi ha una coordinació entre entitats”.

El repte següent, un cop s’accedeix a un habitatge social, és treballar en el futur. Actualment, als pisos gestionats per ABD per a les persones que estan als programes de l’entitat, la permanència és d’un any renovable. “Treballem en una sortida digna i de qualitat, però cada vegada és més difícil perquè no hi ha mercat protegit i el mercat privat és inaccessible”, apunta Plana. “L’habitatge”, conclou Sibina, “no és només una necessitat, sinó una eina d’inclusió. A partir de tenir una llar, pots construir el teu projecte vital”.

‘Pel món que volem’, un pòdcast del Grup ABD

‘Pel món que volem’ és el pòdcast del Grup ABD que dona veu a les històries de vida de les persones usuàries que acompanyem i que viuen en situació de vulnerabilitat, amb la col·laboració de Ràdio Maconda, la ràdio comunitària de les Biblioteques de Barcelona.

La coordinació del pòdcast va a càrrec de Begoña del Pueyo, membre del patronat del Grup ABD amb una àmplia experiència en comunicació, juntament amb la directora de Comunicació del Grup ABD, Isabel Martínez Luna. A més, també compta amb la col·laboració de l’Associació d’Usuaris/es de la Comunicació, així com de periodistes de la talla de Julia Otero i Goyo Prados. A la part tècnica es compta amb el suport d’Albert Fernández.

Escolta’l a iVoox i subscriu-te al canal per rebre els nous capítols.