Les reivindicacions de les entitats socials per establir un nou model de concertació en les polítiques actives d’ocupació a Catalunya arriben a l’administració pública

Davant la supressió del programa d’ocupació SINGULARS, la Comissió d’Inserció Sociolaboral d’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social), de la que en forma part el Grup ABD, ha fet entrega del document El rol de les entitats socials en les polítiques actives d’ocupació. Cap a un nou model de concertació? a la direcció del SOC, a la secretaria de Treball i a la Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme.

Les entitats socials seguim constatant que el Govern no respon amb fermesa a la desigualtat creixent que denunciem des de fa temps i reclamem avançar cap a un rol complementari de les administracions públiques i les entitats socials en el desplegament de les polítiques actives d’ocupació.

Per això la Comissió d’Inserció Sociolaboral d’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social), de la que en forma part el Grup ABD, ha entregat el document El rol de les entitats socials en les polítiques actives d’ocupació. Cap a un nou model de concertació? al director del SOC, Francesc Castellana; al secretari de Treball, Paco Ramos; i al Director General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme, David Bonvehí.

El document destaca la necessitat d’incorporar una mirada social en les polítiques d’ocupació que garanteixi respostes personalitzades per a col·lectius amb situacions especialment complexes. Això suposa reforçar els espais de diàleg i coconstrucció de polítiques públiques, així com dotar de més recursos els programes d’inserció sociolaboral.

ECAS ja ha rebut les primeres reaccions al document: entitats socials i administració seguirem en converses per analitzar la situació actual dels col·lectius en major situació de vulnerabilitat envers el mercat de treball i considerar línies conjuntes d’actuació.

Malgrat el context generalitzat de bonança econòmica i l’alta ocupació a Catalunya, un 10% de la població tot i treballar està en risc de pobresa, fruit de la creixent precarització de les condicions laborals i l’augment del cost de vida. A aquest context cal afegir l’exclusió o les dificultats de diversos col·lectius per accedir al mercat de treball.

“Cal fer visible una doble realitat: la de les persones que no poden accedir al mercat laboral i la d’aquelles que, tot i accedir-hi, no surten de la precarietat. L’accés a un treball digne no és un privilegi, és un dret”, Mariona Puigdellívol, directora d’ECAS

Les entitats socials hem sabut recentment que el SOC deixarà d’impulsar el programa d’ocupació SINGULARS, que acompanya anualment més de 3.500 joves sense feina ni estudis, i que altres programes públics, com el MAIS, adreçat a persones que reben la Renda Garantida de Ciutadania, o el SIOAS, per a persones amb discapacitats, han endurit les condicions i han reduït els temps d’acompanyament.

Per aquest motiu, i per no deixar ningú enrere, demanem al Govern que prioritzi la inversió en polítiques actives d’ocupació dirigides específicament a aquells col·lectius més allunyats del mercat de treball.

Dret bàsic de les persones a accedir a un treball digne

Davant aquesta realitat, les 67 entitats que formem la Comissió d’Inserció Sociolaboral d’ECAS hem engegat una campanya sota el lema “La protecció de la salut és un dret bàsic, el treball digne també”, que reivindica el dret bàsic de les persones a accedir a un treball digne i el paper imprescindible de les entitats socials en la promoció d’ocupació de qualitat a Catalunya.

“La gestió de les polítiques actives d’ocupació es basa en bona part en un sistema de subvencions puntuals que precaritza les entitats dedicades a la inserció sociolaboral”, Esther Sancho, coordinadora de la Comissió d’Inserció d’ECAS

Les Entitats Catalanes d’Acció Social defensem que la construcció d’una societat més justa i cohesionada passa per garantir unes condicions de treball digne per a tothom i que aquest ha de ser un objectiu compartit entre administració pública i agents socials.

Per això, reivindiquem una col·laboració més sòlida i estructural, que incorpori plenament la mirada social en el disseny i implementació de les polítiques d’ocupació, i que garanteixi respostes adaptades a les situacions complexes de moltes persones. En aquest sentit, considerem imprescindible reforçar els espais de diàleg, avançar cap a la cocreació de polítiques públiques i dotar de més recursos els programes d’inserció sociolaboral.