El Grup ABD assisteix a la presentació del XV Informe sobre l’Estat de la Pobresa a Espanya

L’esdeveniment va estar organitzat per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social (EAPN)

El Grup ABD va participar a la presentació del XV Informe “L’Estat de la Pobresa a Espanya. Seguiment dels indicadors de l’Agenda UE 2030. 2015-2024”, celebrada al Congrés dels Diputats i organitzada per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social (EAPN). En representació del Grup ABD, hi va assistir Teresa Peset, coordinadora de projectes europeus d’inclusió social, reafirmant el nostre compromís amb les polítiques socials i la lluita contra l’exclusió. L’acte va reunir professionals del Tercer Sector d’arreu del país, representants institucionals i autoritats, en un espai de reflexió i denúncia de les causes estructurals de la pobresa.

En les intervencions inicials, es van assenyalar com a qüestions clau la crisi de l’habitatge i la pobresa energètica. Segons l’informe, el 19,7 % de la població espanyola —prop de 9,6 milions de persones— es troba en risc de pobresa. Tot i que això suposa unes 200.000 persones menys que el 2023, es constata una major dificultat per sortir d’aquesta situació. Així mateix, la taxa AROPE ha augmentat entre la infància i l’adolescència, fet que evidencia una tendència preocupant, i se situa com la més alta d’Europa. Precisament, els sectors de població més afectats per la pobresa són la infància i l’adolescència, les famílies monomarentals, les persones migrants —de les quals la meitat es troben en situació de pobresa— i les persones amb discapacitat, que també afronten més barreres per accedir a recursos, ocupació i serveis bàsics.

Posteriorment, Alejandro Sanz, com a responsable principal de l’informe, i Ruth Caravantes, com a responsable de Recerca i Incidència Política d’EAPN-Espanya, van presentar els principals resultats de l’informe. L’informe destaca que les prestacions socials eviten que 11 milions de persones caiguin en la pobresa, tot i que encara n’hi ha moltes que, tot i rebre ajudes, continuen en situació de vulnerabilitat. Les prestacions més eficaces són aquelles orientades a garantir ingressos, com l’Ingrés Mínim Vital i altres ajudes autonòmiques i locals, que reforcen l’Estat del Benestar. El creixement econòmic, van assenyalar, no garanteix per si sol una reducció de la pobresa. Entre 2013 i 2023, el PIB per càpita va créixer un 40,6 % (8.949 €), però la taxa de pobresa només va disminuir set dècimes, passant del 20,4 % el 2013 al 19,7 % el 2024.

També es va alertar que l’ocupació actual no garanteix unes condicions de vida dignes. La pobresa entre persones amb feina continua sent una realitat estesa amb 2,3 milions de persones a Espanya, i es constata una feminització molt marcada de la pobresa. En l’àmbit laboral, un dels fenòmens més habituals és la parcialitat no desitjada, especialment motivada per la necessitat de conciliació. Tenir filles i fills incrementa significativament el risc d’entrar en situació de pobresa. En relació amb la crisi de l’habitatge, es va posar el focus en la seva consolidació com a factor d’empobriment, així com en l’acumulació de propietats, que pressiona a l’alça els preus del lloguer. Les famílies en situació de pobresa destinen més de dos terços dels seus ingressos al lloguer, fet que deixa una mitjana de tan sols 300 euros mensuals per a la resta de despeses bàsiques.

Pacte d’Estat contra la pobresa

Entre les dades positives de l’informe, es destaca que tant l’índex de Gini com la taxa AROPE disminueixen i, a més, la taxa de pobresa arriba el 2024 al seu mínim històric, situant-se per primera vegada en nivells similars als anteriors a la Gran Recessió.

Finalment, des d’EAPN es va subratllar la urgència d’avançar cap a un Pacte d’Estat contra la pobresa i es va fer una crida a la voluntat política per tirar-lo endavant, contemplant:

• Un sistema integral de garantia de rendes al llarg de tot el cicle vital, que no només cobreixi les persones jubilades, sinó també la infància i l’adolescència.

• L’impuls d’un parc públic d’habitatge social.

• Una major protecció davant els desnonaments i la rehabilitació de barris vulnerables sense caure en processos de gentrificació verda.

• El reforç del sistema públic per trencar la transmissió generacional de la pobresa.

• Una fiscalitat justa.

• L’impuls d’ocupació digna i de qualitat que permeti reduir la pobresa laboral i la parcialitat no desitjada.
  
  

• La participació activa de les persones en situació de pobresa en la governança i presa de decisions.

• Mesures decidides contra la discriminació i l’aporofòbia.

Tot això ha d’anar acompanyat d’una mirada transversal de gènere que permeti abordar les desigualtats estructurals amb justícia i perspectiva inclusiva.