Comença el rodatge del documental ‘La vida després’, un treball impulsat per la Fundació ABD que retrata la vida de tres dones empresonades a El Salvador per haver patit parts extrahospitalaris

‘La vida després’, el documental impulsat per la Fundació Acció Benestar i Desenvolupament ABD i la beca Devreporter, atorgada per Lafede.cat, comença a caminar. Un equip integrat per Ferran Alcalde, Àngel García, Paula Ericsson i María Luz Nóchez, ha iniciat el rodatge d’un treball periodístic que oferirà el testimoni de tres dones d’El Salvador empresonades per haver patit un part extrahospitalari. El documental oferirà un retrat de la vida d’aquestes dones més enllà de la presó.

Mirna Ramírez, Elsi Rosales i Teodora Vázquez. Les tres viuen i són del Salvador. Les tres són dones d’escassos recursos i vénen de zones rurals. I les tres han estat empresonades. Mirna 12 anys, Teodora 10 anys i Elsi 10 mesos. El seu delicte? Tenir un part extrahospitalari en un dels sis països del món més restrictius amb l’avortament.

Paradoxalment, les tres volien tenir als seus nadons. Però l’Estat salvadorenc va processar a Elsi i Teodora per homicidi agreujat (delicte penat entre 30 i 50 anys de presó) i a Mirna d’intent d’homicidi, ja que la seva filla Briseida, a qui va tenir prematurament als set mesos, segueix viva. Les va acusar de premeditar la mort dels seus fills i filles. Les va processar per parir en condicions nefastes, per no tenir educació sexual i per no saber què era un part, per no tenir temps de demanar ajuda al metge i per arribar massa tard a l’hospital.

Les va acusar per ser dones pobres, ja que les que tenen poder econòmic a El Salvador sí poden avortar de forma clandestina, però l’Estat persegueix principalment a les que no es poden defensar. També persegueix els metges en centres públics, que estan obligats per llei a notificar si sospiten que la dona que estan atenent s’ha produït un avortament.

La reforma penal que tipifica com a crim tot tipus d’avortament i qualsevol ajuda per fer-ho va entrar en vigència el 10 de gener de 1998: “El que provoqui un avortament amb el consentiment de la dona o la dona que provoqui el seu propi avortament o consentís que altres persones l’hi practiquin, seran sancionats amb presó de dos a vuit anys “, diu l’article 133 de el Codi Penal.

Fins llavors existien tres excepcions a la prohibició d’interrompre l’embaràs: per violació, perquè es preveiés la inviabilitat de la vida extrauterina, o perquè la gestació representés una amenaça per a la vida de la mare. Ara ja no en queda cap. Pocs mesos després, els legisladors van fer un blindatge constitucional per reconèixer la vida, segons resava el nou text, «des del moment de la concepció».

Suport del moviment ‘Les 17 i +’

Però lluny d’enfonsar-se i rendir-se, les dones que han estat empresonades per delictes que no van cometre estan començant a alçar la seva veu dins i fora del penal. Teodora Vázquez és la líder de el moviment ‘Les 17 i +’, el qual cerca la justícia i la reparació de totes les dones que han estat injustament privades de llibertat.

Elsi i Mirna la van conèixer fora de la presó i elles també formen part d’aquesta petita gran família que està començant a reivindicar els seus drets en un Estat que s’acarnissa a restringir. Gràcies a la col·laboració de l’associació TNT se’ls busca feina (com a la Teodora, que va començar a treballar a TNT des de la presó), formació (com Elsi, que està estudiant batxillerat) i fins i tot suport econòmic en el cas que vulguin emprendre el seu propi negoci des de casa, com és el cas de Mirna.

‘La vida després‘, compta amb un equip format pel director del documental, Ferran Alcalde, el fotògraf Àngel García i les periodistes Paula Ericsson i María Luz Nóchez. Aquesta iniciativa ha rebut el finançament del projecte Frame, Voice, Report de la Unió Europea, Lafede.cat, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Ajuntament de Barcelona.