La coordinadora d’Energy Control, Núria Calzada, ha participat a la tertúlia radiofònica del programa de Betevé “El matí de Barcelona” on s’ha analitzat la relació que existeix entre el consum de drogues i les agressions sexuals.
Calzada ha posat llum a una qüestió espinosa i sobre la que existeixen moltes idees erròniament preconcebudes. En primer lloc ha diferenciat entre la vulnerabilitat química a les drogues, on la persona agressora s’aprofita d’una situació de debilitat de l’altra perquè per exemple ha begut més del compte, i la submissió química a les drogues, que es dona quan s’ha posat una substància sense el coneixement de l’altre. En aquest sentit, Calzada ha puntualitzat que la vulnerabilitat química està present en molts més casos que la submissió química.
A la vegada, la coordinadora d’Energy Control, ha deixat clar que
“la substància per excel·lència” que genera tant la vulnerabilitat com la submissió de la persona agredida “és l’alcohol”.
D’aquesta manera, Calzada ha reivindicat que cal esborrar la idea del consum de drogues de violació tipus la ketamina o alguns psicofàrmacs com a principal causant de la citada vulnerabilitat i submissió.
A més a més, per afrontar aquesta problemàtica, Calzada indica que cal “un canvi estructural a la societat perquè estem davant d’una societat que condemna a la dona per haver consumit drogues i la responsabilitza d’haver sigut agredida quan per als homes el fet d’haver pres alcohol o altres drogues és un atenuant de l’agressió”. És a dir, “partim d’una base errònia i per això moltes dones no són capaces de denunciar que han estat agredides perquè la societat ja les culpabilitza pel fet d’haver consumit alcohol”, ha afegit.
Igualment, Núria Calzada també ha recordat que
a nivell de societat quan es parla de violació “tothom pensa en un carrer fosc a les quatre de la matinada i una agressió d’una persona desconeguda a punta de navalla”. I si bé això passa, “no és el més habitual”.
En canvi, el que la gent no té interioritzat és que “una agressió sexual pot passar i en molts casos passa a dins del mateix grup o a dins de la mateixa parella o per part de persones que has conegut una nit o que són coneguts d’amics”. Per tant, “no són persones desconegudes a punta de navalla, pot passar a casa teva i per part de gent del teu voltant”.
Per posar remei a aquesta situació, a més del canvi en la manera de pensar de la societat i d’una modificació del marc legal que incorpori una visió femenina, Calzada ha remarcat que
les campanyes de conscienciació s’haurien de dirigir cap a la persona agressora i “mai cap a la dona o la persona agredida”.
Tanmateix, ha afegit que cal empoderar a la dona perquè pugui poder front a les situacions que originen agressions de diferent grau d’intensitat.
En el programa conduit per Núria Ferré, també hi han pres part el doctor Manel Santiña , coordinador de la comissió de violència familiar i de gènere de l’Hospital Clínic, i Sònia Ricondo, advocada i membre de Dones Juristes.
https://www.facebook.com/elmatidebcn/videos/1827775713956846/
http://beteve.cat/programa/el-mati-de-barcelona/
YouTube
Existeix #pobresainvisible . La veus? Col·labora a yositeveo.org #JOETVEIG
Instagram
Quan les dones aconsegueixen sortir de la situació d’explotació, o revelen la intenció de sortir-ne, els reptes i les #violències no acaben. Troben noves traves per a la #inclusiósocial , dificultats en els
àmbits formatius, en l’àmbit legal, en qüestions de llengua i també en les qüestions relacionades amb conseqüències de les afectacions pel que fa a la #salutmental
Moltes es troben en situació administrativa irregular i no poden regularitzar-se, la qual cosa no les permet accedir a serveis bàsics com ara l’habitatge, l’accés a recursos socials, a formació reglada, etc.
Sovint, la formació que reben als seus països d’origen no és suficient o no és reconeguda pel país de destí. A això cal afegir-hi molt sovint, totes les dificultats que pot comportar no tenir un coneixement ple de la llengua ni accés a aprendre-la.
D’altra banda, arran de la manca d’un marc de protecció i reparació, les dones s’enfronten a dificultats econòmiques severes que les obliguen a haver de mendicar i a acceptar feines que
moltes vegades perpetuen la seva explotació laboral i sexual. Sumat a això, per tot el que han viscut durant el procés de tràfic, les dones pateixen conseqüències en la #salutmental molt limitadores com l’ansietat crònica, la depressió i l’estrès posttraumàtic complex.
Aquestes seqüeles perjudiquen enormement el seu benestar global i les seves capacitats individuals de concentració i motivació, la seva estabilitat emocional, l’autoestima i l’autoimatge, etc., la qual cosa alenteix i dificulta, més encara, qualsevol procés d’inserció laboral.
#CopeandHope és un projecte impulsat per #ABD que promou la recuperació i afavoreix l’autonomia social i laboral de dones migrants supervivents de tràfic a Barcelona.
Aquesta campanya vol visibilitzar la seva realitat i ampliar la seva xarxa de suport i cures.
Si vols col·laborar, entra a:
➡️ copeandhope.eu
Hi trobaràs una llista específica de necessitats i desitjos d’aquestes dones, com ara formació laboral i ofertes de pràctiques o feina.
Volem intentar aprofitar aquesta campanya per donar-hi resposta entre totes i tots. Tenim fins al 17 de febrer per aconseguir-ho.
Uneix-te i comparteix!
#elviatgemescardelmon