La presidenta de l’Associació Benestar i Desenvolupament ABD Felisa Pérez ha participat aquesta setmana com a ponent a la tercera edició del Congreso RAAC, el congrés més important en matèria de Prevenció i Assistència a les Addiccions de l’Argentina. L’organitza cada any el Govern de la Província de Córdoba mitjançant la Secretaria de Prevenció i Assistència de les Addiccions del Ministeri de Salut argentí.
La intervenció de Felisa Pérez s’ha centrat en recórrer la història i articulació del tercer sector social a Espanya, així com en el finançament públic-privat i les xarxes d’atenció a les addiccions. Finalment ha fet una breu radiografia a l’entitat ABD i al seu recorregut com a ONG d’atenció integral a les persones.
“Al tercer sector social busquem una governança relacional, amb l’intenció de posar sobre la taula el que podem aportar entre tots i totes, i liderar aquest àmbit per incidir col·lectivament”, ha explicat Felisa Pérez a l’inici de la intervenció. Aquest teixit associatiu se centra a canalitzar fons públics i privats, i sumar la col·laboració de persones voluntàries i d’empreses afins a la causa.
“Dins d’una societat capitalista, operem d’una altra manera. Som un espai sense ànim de lucre, de manera que la finalitat és el bé comú”, ha apuntat.
A Espanya, el tercer sector es divideix en entitats de primer nivell, que es dediquen a la gestió dels serveis; federacions de segon nivell, que aprofundeixen en les necessitats comunes específiques dels diferents col·lectius o temàtiques; i les plataformes de tercer nivell, que fan incidència política.
“Som un observatori social, detectem situacions d’injustícia, vulnerabilitat i exclusió. Reivindiquem més i millors polítiques socials. Som punta de llança, creant respostes adaptades i flexibles basades en evidències. Som innovadors socials. I, a més, treballem en xarxa, som mediadors territorials, afavorim la participació ciutadana, i generem valors com la dignitat i el respecte per facilitar l’apoderament de les persones usuàries”, ha comentat Pérez, sobre les funcions del sector.
Els Objectius de Desenvolupament Sostenible, una iniciativa innovadora?
“Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) han vingut a donar-nos la raó i a legitimar les nostres lluites. Moltes de les temàtiques presents ja les treballem des de fa molt de temps. Això sí, necessitem indicadors que mesurin que estem treballant sobre això, per demostrar a tothom quin és el valor afegit que tenim les entitats del tercer sector”, ha explicat Pérez, que ha afegit que els ODS no deixen de ser una visibilització de les lluites socials que ja lliura el sector.
El finançament, un aspecte a millorar
La incidència del tercer sector en polítiques socials ha obtingut alguns èxits a Espanya, com per exemple, el de Llei d’economia social. “A més, hi ha un projecte de llei del tercer sector, que està paralitzat, però que busca reconèixer la tasca social de les entitats”, ha incidit Pérez. “Les polítiques públiques han de ser consensuades i participatives, amb fórmules de cooperació”.
Sobre el finançament, Pérez ha explicat que hi ha molt poca concertació. “Això no passa amb educació ni amb sanitat, però si en addiccions. Estem buscant l’estratègia perquè sigui una concertació ben establerta: teixir aliances, no subsidiarietat, per avançar cap a l’acreditació, l’homologació i la qualitat”.
L’atenció a les addiccions a Espanya va estar liderada per alguns ajuntaments i diputacions, i també per ONGs, que s’encuidaven de la gestió i l’atenció a les drogodependències. Parlem dels anys 80. “Al principi era un problema social. Després va evolucionar a un problema sanitari, per la incidència de la Sida/VIH. I avui en dia és un problema de salut mental. I sí, és tot això. Per tant, s’ha d’atendre de forma integral”, ha resumit la presidenta d’ABD.
Ara mateix, la font de recursos més importants de les entitats d’atenció a les addiccions a Espanya és el finançament públic, que implica un 86% de la totalitat. No obstant això, implica burocràcia anual, “una cosa que simplificaríem amb la concertació”.
El model d’intervenció d’ABD
L’Associació Benestar i Desenvolupament ABD treballa des de determinants socials, com a tema orgànic i amb rellevància de la salut mental. “Tenim un model d’atenció bio-psico-social-educatiu, és a dir, integral, integrador, que respecta els drets humans, i amb un enfocament centrat en la persona, per dignificar-la”, ha enumerat Pérez.
L’ONG incideix en la xarxa pública, amb centres ambulatoris, comunitats terapèutiques, unitats de desintoxicació, unitats de crisi, centres de dia, pisos d’inserció, programes esportius. També unitats de xarxes mòbils, sales de consum sanitari, farmàcies, equips de carrer preventius, entre d’altres. De la mateixa manera existeixen sales de consum supervisat i centres de baixa exigència. I fins i tot tracta l’atenció a presons, i amb el Servei d’Execució de Mesures Alternatives.
Sobre l’atenció integral, ABD no solament tracta el tema de drogues sinó que incideix en també en Pobresa i inclusió, Infància i Família, SAD Atenció domiciliària, Dependència de gent gran, i Discapacitat intel·lectual. I té un total de 85 programes, amb 5 projectes internacionals.
“La transformació social requereix compromís, bona feina, col·laboració, cooperació, i consens. És a dir, treballar en conjunt, amb una estratègia públic – privada”, ha conclòs Felisa Pérez.
Visualitza la intervenció en aquest vídeo, a partir de 1:04:00 minuts.
YouTube
Existeix #pobresainvisible . La veus? Col·labora a yositeveo.org #JOETVEIG
Instagram
Quan les dones aconsegueixen sortir de la situació d’explotació, o revelen la intenció de sortir-ne, els reptes i les #violències no acaben. Troben noves traves per a la #inclusiósocial , dificultats en els
àmbits formatius, en l’àmbit legal, en qüestions de llengua i també en les qüestions relacionades amb conseqüències de les afectacions pel que fa a la #salutmental
Moltes es troben en situació administrativa irregular i no poden regularitzar-se, la qual cosa no les permet accedir a serveis bàsics com ara l’habitatge, l’accés a recursos socials, a formació reglada, etc.
Sovint, la formació que reben als seus països d’origen no és suficient o no és reconeguda pel país de destí. A això cal afegir-hi molt sovint, totes les dificultats que pot comportar no tenir un coneixement ple de la llengua ni accés a aprendre-la.
D’altra banda, arran de la manca d’un marc de protecció i reparació, les dones s’enfronten a dificultats econòmiques severes que les obliguen a haver de mendicar i a acceptar feines que
moltes vegades perpetuen la seva explotació laboral i sexual. Sumat a això, per tot el que han viscut durant el procés de tràfic, les dones pateixen conseqüències en la #salutmental molt limitadores com l’ansietat crònica, la depressió i l’estrès posttraumàtic complex.
Aquestes seqüeles perjudiquen enormement el seu benestar global i les seves capacitats individuals de concentració i motivació, la seva estabilitat emocional, l’autoestima i l’autoimatge, etc., la qual cosa alenteix i dificulta, més encara, qualsevol procés d’inserció laboral.
#CopeandHope és un projecte impulsat per #ABD que promou la recuperació i afavoreix l’autonomia social i laboral de dones migrants supervivents de tràfic a Barcelona.
Aquesta campanya vol visibilitzar la seva realitat i ampliar la seva xarxa de suport i cures.
Si vols col·laborar, entra a:
➡️ copeandhope.eu
Hi trobaràs una llista específica de necessitats i desitjos d’aquestes dones, com ara formació laboral i ofertes de pràctiques o feina.
Volem intentar aprofitar aquesta campanya per donar-hi resposta entre totes i tots. Tenim fins al 17 de febrer per aconseguir-ho.
Uneix-te i comparteix!
#elviatgemescardelmon