fbpixel
Pel món que volem

Un estudi conclou que les intervencions sociolaborals comunitàries tenen el potencial de millorar el benestar, la salut i la qualitat de vida de les persones desocupades

“Les intervencions sociolaborals comunitàries tenen el potencial de millorar el benestar, la salut i la qualitat de vida de les persones desocupades”. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe ‘Atur, salut i benestar’ que s’ha fet públic avui en una jornada organitzada per l’Associació Benestar i Desenvolupament ABD al Palau Macaya de Barcelona.

La investigació, desenvolupada per ABD amb el suport del Grup de Recerca en Desigualtats en Salut GREDS-EMCONET de la Universitat Pompeu Fabra i la Federación Enlace, s’estructura en dos estudis. El primer estudi, d’una banda, descriu les característiques socioeconòmiques i l’estat de salut de població en atur en situació de vulnerabilitat a la ciutat de Barcelona a partir de la informació de l’Enquesta de Condicions de vida a persones usuàries dels Serveis Socials (2016), cedida per l’Ajuntament de Barcelona.

D’altra banda, a partir de mètodes qualitatius, el segon estudi explora i descriu tres projectes comunitaris orientats a població en situació d’atur: el Servicio d’atenció socioeducativa per a la inclusió social, a Madrid, el Programa OLA, a Sevilla, i Comunitat Activa, a l’Hospitalet de Llobregat. L’estudi n’avalua tant el procés de les intervencions, com els seus impactes en l’ocupabilitat i el benestar.

CONCLUSIONS

  • 1) L’impacte negatiu de la desocupació no es distribueix homogèniament, si no que afecta en major mesura a aquells sectors de la població que ocupen posicions socialment desfavorides. La crisi ha contribuït a l’aprofundiment de les desigualtats estructurals existents, i les seves conseqüències es continuen concentrant en grups de població socialment vulnerabilitzats. A Barcelona (2016), les dones migrants i amb grans dificultats socioeconòmiques són les que reporten els pitjors indicadors de benestar respecte la resta de població enquestada.
  • 2) Hi ha un important sector de la població desocupada que no rep prestacions i es troba en una greu situació de desprotecció i vulnerabilitat social. Es constata una cronificació de la desocupació, així com l’associació entre el temps en desocupació i la mala salut. Una de les causes directes d’això la trobem en la restricció de la cobertura social com a conseqüència de les successives reformes i retallades produïdes en les polítiques socials, i en el major enduriment de les condicions d’accés a les prestacions per desocupació.
  • 3) Les actuacions plantejades individualment des dels serveis públics d’ocupació es mostren insuficients per a combatre les situacions de vulnerabilitat social en les quals es veuen immerses les persones després de llargs períodes d’atur, caracteritzades per la seva multidimensionalitat. Els efectes de la desocupació estan estretament relacionats amb la impossibilitat de continuar o plantejar trajectòries i projectes vitals en un moment en què les condicions de vida s’han vist tan deteriorades que els propis recursos (personals i socials) són insuficients. És necessari crear respostes més adaptades a les necessitats específiques d’aquests col·lectius, així com promoure un canvi en el paradigma en la intervenció sociolaboral.
  • 4) Les intervencions sociolaborals comunitàries tenen el potencial de millorar el benestar, la salut i la qualitat de vida de les persones desocupades. Proposen abordatges més respectuosos amb els temps, les condicions i les possibilitats de les persones desocupades, enforteixen les seves xarxes socials i trenquen amb les dinàmiques d’aïllament. Generen condicions de possibilitat perquè les persones puguin sostenir processos d’inserció en moments de gran vulnerabilitat, i garanteixen la seva participació activa en la societat i l’exercici dels seus drets socials més enllà de la vinculació amb el mercat laboral.

Els coautors de l’informe són Andrés Peralta, investigador predoctoral – ASPB Emconet i Mireia Bolíbar, investigadora postdoctoral del Grup de Recerca en Desigualtats en Salut – Employment Conditions Netwoerk (GREDS-EMCONET) de la Universitat Pompeu Fabra.

ESPAI PEL DEBAT, LA INVESTIGACIÓ I LA REFLEXIÓ

La presentació de l’estudi ha estat l’eix central d’una jornada que també ha incorporat un espai de reflexió sobre “Llibertat i benestar en el mercat de treball” a càrrec de David Casassas, Professor de teoria social i política de la Universitat de Barcelona i Joan Benach, Director del Grup d’Investigació en Desigualtats en Salut – Employment Conditions Netwoerk (GREDS-EMCONET) de la Universitat Pompeu Fabra.

A més dels coautors de l’estudi, en l’esdeveniment també hi ha pres part els tres projectes subjectes d’estudi representats per  Ana Sánchez, del Proyecto OLA – Federación Enlace de Sevilla, Núria Salas, del Projecte Comunitat Activa – ABD de l’Hospitalet de Llobregat i Josep Antoni Arroyo, del Programa Làbora en el què hi participen l’Ajuntament de Barcelona, ECAS, FEICAT i Creu Roja.

L’acte l’han inaugurat Lluís Torrens, Director d’Innovació Social, Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona acompanyat d’Àngels Guiteras, gerent d’ABD.

Notícies relacionades

Segueix les nostres causes

Subscriu-te i rebràs per correu electrònic les nostres accions per defensar els drets de les persones en situació de fragilitat social.

© 2021 ABD Associació Benestar i Desenvolupament · Tots els drets reservats · Condicions de la donació · Avís legal · Política de privacitat · Cookies