Més de 60 persones responen a la crida per a crear una xarxa de suport a les dones supervivents de tràfic i es planteja crear una xarxa de col·laboració entre entitats de Barcelona i Milà
Després de gairebé un mes d’intensa activitat, la campanya El viatge més car del món ha arribat a la seva fi, amb una gran resposta per part de persones voluntàries, així com alguns centres de formació i empreses disposades a donar suport a les dones supervivents de tràfic.
Quaranta rostres coneguts de la cultura, els mitjans de comunicació i activistes pels drets humans s’han unit a la causa per a ajudar-nos a aixecar la veu contra el tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual i generar accions que promoguin l’autonomia de les dones que participen en el projecte Cope&Hope.
Durant les últimes setmanes, a través de l’Instagram d’ABD i de les ambaixadores/és, així com dels mitjans de comunicació, hem pogut explicar les causes i conseqüències del tràfic. Des de la falta de vies legals i segures per a migrar, la feminització de la pobresa o les desigualtats de gènere fins a les dificultats d’inclusió. Però també, els reptes en el procés, com la identificació de les dones que són víctimes de tràfic, el suport psicosocial que reben o la regularització de la seva situació administrativa. Així com també, reivindicar una llei integral que faciliti la identificació de les víctimes i el procés d’acompanyament.
Intercanvi d’experiències entre entitats, supervivents i col·lectius autoorganitzats

La campanya es va tancar oficialment el dijous 17 de febrer amb un esdeveniment d’intercanvi d’experiències i propostes sobre com acompanyar i millorar la inserció sociolaboral de les dones supervivents. L’acte va comptar amb representació de serveis municipals com la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers humans de Barcelona i les seves homòlogues a Milà, dones participants en el projecte Cope&Hope, representants d’entitats d’atenció a les víctimes com Sicar o organitzacions migrants autogestionades com Diomcoop o Sindillar i de l’àmbit jurídic com la cooperativa Iacta.
A més, aprofitant la visita de l’entitat sòcia italiana Fondazione Acra i de la UTEH de Milà, l’endemà es va organitzar una trobada per a entendre les diferències entre els processos d’identificació i acompanyament a Itàlia i a Espanya, la importància de no condicionar la identificació i la protecció de les víctimes a la denúncia i la proposta de crear una xarxa de ciutats entre entitats i serveis de Milà i Barcelona destinats a oferir protecció a les víctimes.
Busquem empreses compromeses
El tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual és una forma de violència de gènere i constitueix una greu violació de drets humans. S’estima que més de 21 milions de persones a tot el món són víctimes de tràfic. Només a Espanya, hi hauria 45.000 dones i nenes explotades en l’actualitat. La majoria de les dades oficials disponibles es refereixen als casos reportats o identificats, la qual cosa representa una part mínima de la realitat.
El projecte Cope & Hope promou la recuperació i l’autonomia social i laboral de dones migrants supervivents de tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual.
La campanya #elviajemascarodelmundo ens permetrà donar resposta a moltes de les seves necessitats però continuem buscant empreses compromeses que puguin donar una oportunitat laboral a les dones del projecte. Per a donar suport en aquest àmbit, es pot contactar amb [email protected]
YouTube
Existeix #pobresainvisible . La veus? Col·labora a yositeveo.org #JOETVEIG
Instagram
Quan les dones aconsegueixen sortir de la situació d’explotació, o revelen la intenció de sortir-ne, els reptes i les #violències no acaben. Troben noves traves per a la #inclusiósocial , dificultats en els
àmbits formatius, en l’àmbit legal, en qüestions de llengua i també en les qüestions relacionades amb conseqüències de les afectacions pel que fa a la #salutmental
Moltes es troben en situació administrativa irregular i no poden regularitzar-se, la qual cosa no les permet accedir a serveis bàsics com ara l’habitatge, l’accés a recursos socials, a formació reglada, etc.
Sovint, la formació que reben als seus països d’origen no és suficient o no és reconeguda pel país de destí. A això cal afegir-hi molt sovint, totes les dificultats que pot comportar no tenir un coneixement ple de la llengua ni accés a aprendre-la.
D’altra banda, arran de la manca d’un marc de protecció i reparació, les dones s’enfronten a dificultats econòmiques severes que les obliguen a haver de mendicar i a acceptar feines que
moltes vegades perpetuen la seva explotació laboral i sexual. Sumat a això, per tot el que han viscut durant el procés de tràfic, les dones pateixen conseqüències en la #salutmental molt limitadores com l’ansietat crònica, la depressió i l’estrès posttraumàtic complex.
Aquestes seqüeles perjudiquen enormement el seu benestar global i les seves capacitats individuals de concentració i motivació, la seva estabilitat emocional, l’autoestima i l’autoimatge, etc., la qual cosa alenteix i dificulta, més encara, qualsevol procés d’inserció laboral.
#CopeandHope és un projecte impulsat per #ABD que promou la recuperació i afavoreix l’autonomia social i laboral de dones migrants supervivents de tràfic a Barcelona.
Aquesta campanya vol visibilitzar la seva realitat i ampliar la seva xarxa de suport i cures.
Si vols col·laborar, entra a:
➡️ copeandhope.eu
Hi trobaràs una llista específica de necessitats i desitjos d’aquestes dones, com ara formació laboral i ofertes de pràctiques o feina.
Volem intentar aprofitar aquesta campanya per donar-hi resposta entre totes i tots. Tenim fins al 17 de febrer per aconseguir-ho.
Uneix-te i comparteix!
#elviatgemescardelmon