L’Associació Benestar i Desenvolupament ABD ha presentat aquest dijous els resultats de l’estudi sobre la soledat no desitjada en les persones grans, elaborat en col·laboració amb el Ministeri de Sanitat, Consum i Drets Socials. Juntament amb el vídeo #QueTotsElsDiesSiguinDimecres, té com a objectiu sensibilitzar a la població sobre aquest fenomen i exposar com, entre totes i tots, podem prevenir aquesta situació.
Els resultats de l’estudi, realitzat a diferents territoris, des de les zones més rurals fins a les més urbanes, amb entrevistes a 325 persones, conclouen que la soledat no desitjada és una experiència subjectiva, sovint invisible per a qui l’observa des de fora.
Quantitativament, segons l’escala UCLA, el 34,15% de les persones enquestades pateix soledat no desitjada, mentre que qualitativament la xifra arriba a un 52,62%. L’estudi constata que la soledat s’incrementa amb l’edat (les persones entre 85 i 89 anys representen un 27% de les persones que se senten soles) i a menor nivell d’estudis. El 37% realitzen entre 1 i 5 visites mensuals a l’hospital. Però el més destacable és que és un fenomen que té nom de dona (el 78% de les persones que pateixen soledat no desitjada són dones).
Per prevenir aquesta situació, s’inclouen propostes per realitzar des de la comunitat (sensibilitzar, donar valor a envellir…) i a través de models d’acompanyament personalitzats amb la participació de les persones grans; així com des de les administracions i les entitats: amb la creació d’equips de suport psicològic, l’increment dels serveis i l’adaptació dels serveis sociosanitaris, tot posant la persona al centre; l’elaboració de mapes amb informació de tots els recursos i serveis del territori o la creació d’una taula amb diferents actors per treballar mesures preventives. La innovació tecnològica també ha de ser una aposta de futur.

Pel que fa als efectes del confinament davant la pandèmia per COVID_19, des de la Unitat Operativa Sociosanitària d’ABD, s’ha avaluat la situació en la qual es troben les persones grans, tot constatant com les ha situat com a un grup de població vulnerable i en risc, que no ha comptat amb prou suport psicològic per afrontar situacions de dol o per gestionar la por i preocupació davant la possibilitat d’emmalaltir.
L’estudi s’ha presentat en el marc de la videoconferència “La soledat no desitjada també depèn de tu. Reflexions des de la prevenció i canvi de paradigma post COVID-19” que ha comptat amb la participació de la gerent d’ABD, Àngels Guiteras; la directora de la Unitat Operativa Sociosanitària i adjunta a Gerència, Pilar Rodríguez; la coordinadora de projectes de la mateixa unitat, Mireia López, i la doctora Laura Coll de la Fundació Salut i Envelliment de la UAB. Hi han assistit més d’un centenar de persones.
YouTube
Existeix #pobresainvisible . La veus? Col·labora a yositeveo.org #JOETVEIG
Instagram
Quan les dones aconsegueixen sortir de la situació d’explotació, o revelen la intenció de sortir-ne, els reptes i les #violències no acaben. Troben noves traves per a la #inclusiósocial , dificultats en els
àmbits formatius, en l’àmbit legal, en qüestions de llengua i també en les qüestions relacionades amb conseqüències de les afectacions pel que fa a la #salutmental
Moltes es troben en situació administrativa irregular i no poden regularitzar-se, la qual cosa no les permet accedir a serveis bàsics com ara l’habitatge, l’accés a recursos socials, a formació reglada, etc.
Sovint, la formació que reben als seus països d’origen no és suficient o no és reconeguda pel país de destí. A això cal afegir-hi molt sovint, totes les dificultats que pot comportar no tenir un coneixement ple de la llengua ni accés a aprendre-la.
D’altra banda, arran de la manca d’un marc de protecció i reparació, les dones s’enfronten a dificultats econòmiques severes que les obliguen a haver de mendicar i a acceptar feines que
moltes vegades perpetuen la seva explotació laboral i sexual. Sumat a això, per tot el que han viscut durant el procés de tràfic, les dones pateixen conseqüències en la #salutmental molt limitadores com l’ansietat crònica, la depressió i l’estrès posttraumàtic complex.
Aquestes seqüeles perjudiquen enormement el seu benestar global i les seves capacitats individuals de concentració i motivació, la seva estabilitat emocional, l’autoestima i l’autoimatge, etc., la qual cosa alenteix i dificulta, més encara, qualsevol procés d’inserció laboral.
#CopeandHope és un projecte impulsat per #ABD que promou la recuperació i afavoreix l’autonomia social i laboral de dones migrants supervivents de tràfic a Barcelona.
Aquesta campanya vol visibilitzar la seva realitat i ampliar la seva xarxa de suport i cures.
Si vols col·laborar, entra a:
➡️ copeandhope.eu
Hi trobaràs una llista específica de necessitats i desitjos d’aquestes dones, com ara formació laboral i ofertes de pràctiques o feina.
Volem intentar aprofitar aquesta campanya per donar-hi resposta entre totes i tots. Tenim fins al 17 de febrer per aconseguir-ho.
Uneix-te i comparteix!
#elviatgemescardelmon