fbpixel
Pel món que volem

Teràpies amb el cor: Gossos que milloren la qualitat de vida de les persones grans

Són les 10.30h d’un dimarts qualsevol a la Residència i Centre de Dia Sant Pere Claver de Verdú (Lleida). En el centre -de titularitat pública de la Generalitat de Catalunya i gestionat per l’Associació Benestar i Desenvolupament ABD– hi predomina el silenci i la tranquil·litat. Les persones usuàries es distribueixen en diferents estances. Ja fa estona que han esmorzat. Majoritàriament descansen en una de les sales d’estar. Mica en mica es detecta un cert moviment i, ja sigui sols o soles o amb l’ajuda de les professionals, es van dirigint a l’entrada principal on van coupant les diferents cadires que estan situades al voltant de la sala.

Allà s’hi troben el Marc, l’Antònia, la Cinta, la Maria, l’Antonio, la Pepita, la Leonor, la Nati, la Paquita, el Ramon i la Rosa. Sembla que està a punt de passar alguna cosa. De sobte s’obre la porta i entren el Teo i la Mel acompanyats de la Mercè. Un a un van saludant a totes les persones que es troben allí presents. Les cares han canviat. Ara hi predomina una alegria i un somriure que no els abandonarà en una bona estona. Ha arribat l’hora d’una teràpia ben diferent. I és que el Teo i la Mel són dos gossos que formen part dels tallers ‘Teràpies amb el cor’, que dirigeix la Mercè Folch, i que fa dos anys que es duen a terme a la Residència i Centre de Dia Sant Pere Claver. El perquè de l’activitat és ben simple, “els animals de companyia estan considerats com una medicina preventiva i aleshores el que fan aquí és millorar la qualitat de vida i promoure la salut de les persones que atenem”, ens explica la directora de la residència, Imma Prim.

La teràpia en gossos forma part d’un pla de treball que es va començar a implantar fa cinc anys al servei.  L’ objectiu d’aquest pla era l’eliminació de les subjeccions físiques i la reducció de les subjeccions químiques (fent un ús racional de la medicació psicotròpica). A partir d’aquí es van començar a introduir tractaments no farmacològics mitjançant activitats que estimulen i aporten una millor qualitat de vida i benestar a les persones. I és en aquest context que es va engegar la teràpia amb gossos. L’any 2016 es va fer una prova pilot que va tenir una fantàstica acollida i des de l’any 2017 l’activitat es fa de manera periòdica i setmanal. En concret, es realitza una sessió d’una hora amb les persones amb un deteriorament cognitiu avançat i una altra sessió també d’una hora amb les persones que tenen un deteriorament cognitiu lleu.

Els beneficis de la teràpia

La Mercè Folch ens exposa les claus de la teràpia amb gossos. “L’eix principal de la teràpia és el vincle afectiu que es crea. Aquí tenim l’avantatge que la gent té molta afinitat amb els animals. Estem en un entorn rural i tots han tingut animals. I la teràpia els ajuda a tirar enrere i començar a obrir els calaixets de la memòria”. És a dir, “el vincle afectiu que es crea amb l’animal és l’element motivador, el gos és el facilitador que permet obrir els canals per a qualsevol cosa que vulguem treballar”, afegeix.

En aquest sentit, la Mercè ens assenyala, amb satisfacció, que les persones usuàries “sempre que arribem es posen contentes perquè és un estímul diferent, els gossos sempre els hi aporten estima i una bona resposta, i això els motiva moltíssim”. A partir d’aquí, i a través del joc amb l’animal, es pot treballar amb les persones usuàries tant a nivell d’estimulació cognitiva, com a nivell motriu o de comunicació.

En la mateixa línia, Imma Prim ens resumeix els beneficis de la teràpia. El primer és l’activació de la memòria, ja que molts d’ells i moltes d’elles han tingut gossos activament i aleshores això els hi aporta un record de la seva vida. També els hi millora l’autoestima i fomenta l’activitat física ja que a través del joc el gos i la persona realitzen una estimulació de les habilitats físiques. A més, els hi millora l’estat d’ànim fomentant el bon humor i també produeix una estimulació sensorial.

“Ens agrada molt. Ens fa pensar i recordar”

L’activitat d’aquesta setmana és tant senzilla com efectiva. La Mercè els hi llença un dau que té fotografies en totes les seves cares. En aquestes instantànies per exemple es mostren els diferents gossos que ja coneixen fent diferents accions. Aleshores les persones usuàries han d’atrapar el dau, descriure l’acció de la cara del dau que els hi marca la instructora i finalment l’han de reproduir.

En aquesta activitat el Teo és el rei de la festa. Va amunt i avall sense parar. Se’l nota content. La Mel és més tranquil·la. Se la veu molt relaxada i a gust. El Marc els hi llença la pilota. L’Antònia els pentina. A la Cinta li encanta que li pugin a la falda. “M’agrada molt estar amb ells”, ens diu. “I sobretot agafar-los-hi les orelles” (somriu). I el més important, l’activitat “hem fa pensar i recordar”, ens remarca.

A la Maria li fan amagar la pilota perquè la busquin el Teo i la Mel, però és tan bona persona que confessa l’amagatall abans d’hora. L’Antonio gaudeix al màxim. Es nota que havia tingut gossos a casa, fins a sis, ens recorda. S’atreveix a tot i ens ensenya orgullós com el Teo segueix les seves instruccions. “És una estona que estem amb ells, estem distrets i ens va molt bé. Els gossos estan tranquils i nosaltres gaudim d’ells”, assegura.

La Pepita, sempre somrient, no acaba de recordar la paraula màgica perquè la Mel li pugi a la falda però finalment, amb l’ajuda de tots, de la memòria apareix la paraula ‘Amunt’. La Leonor fa de tot, li arregla el mocador al Teo, li dona de menjar, li amaga la pilota, el pentina. Al seu costat, la Nati, és més prudent però tampoc perd l’ocasió per fer-los-hi carícies. El Ramon és un artista fent donar voltes a un Teo que li fa treure el seu costat més trapella.

I finalment la Rosa. Tal vegada el cas més simptomàtic del què representa aquesta teràpia per a les persones grans. En tot moment segueix l’activitat des de la distància i sense voler-hi participar. Sembla que li fan por els gossos. Però contagiada per la participació i l’actitud activa i positiva de totes i totes, finalment s’anima. Això sí, primer només li vol fer donar voltes a la Mel perquè el contacte sembla que l’espanta. No obstant això, mica en mica agafa confiança. Primer els acarícia i després els hi llença la pilota com si ho hagués fet tota la vida. Acte seguit, la directora de la residència ens confessa a causa d’orella que és la primera vegada que la Rosa ha estat en contacte amb els gossos des de que va arribar al Centre.

Vistos els resultats no només podem confirmar que el gos és el millor amic de l’home sinó que també hi podem afegir que sovint és la seva millor medicina.

(Veure al vídeo)

Notícies relacionades

Segueix les nostres causes

Subscriu-te i rebràs per correu electrònic les nostres accions per defensar els drets de les persones en situació de fragilitat social.

© 2021 ABD Associació Benestar i Desenvolupament · Tots els drets reservats · Condicions de la donació · Avís legal · Política de privacitat · Cookies