En tots els anys d’experiència en l’àmbit del VIH/Sida s’ha anat constatant que dins del col·lectiu hi ha un percentatge important de persones que han realitzat un recorregut terapèutic en diferents recursos residencials i que necessiten una última empenta per aconseguir la plena autonomia.
Es tracta de persones que han estat en situacions de pobresa, vulnerabilitat severa i/o que han patit exclusió social; per manca de recursos socioeconòmics, per falta d’un habitatge, per no tenir suport familiar, per problemes judicials, per la situació administrativa irregular, circumstàncies vitals que es veuen agreujades pel VIH, però que ja han superat dificultades a nivell social i personal.
Per aquest motiu, neix l’any 2012, el Pis de Suport a la Vida Autònoma que es constitueix en una oferta residencial per a les persones que viuen amb VIH i que tenen dificultats socials. Les persones residents apliquen les habilitats adquirides en el procés terapèutic anterior i així poden aconseguir un grau d’autonomia suficient que els permeti accedir de manera normalitzada a tots els recursos existents de la xarxa.
YouTube
Existeix #pobresainvisible . La veus? Col·labora a yositeveo.org #JOETVEIG
Instagram
Quan les dones aconsegueixen sortir de la situació d’explotació, o revelen la intenció de sortir-ne, els reptes i les #violències no acaben. Troben noves traves per a la #inclusiósocial , dificultats en els
àmbits formatius, en l’àmbit legal, en qüestions de llengua i també en les qüestions relacionades amb conseqüències de les afectacions pel que fa a la #salutmental
Moltes es troben en situació administrativa irregular i no poden regularitzar-se, la qual cosa no les permet accedir a serveis bàsics com ara l’habitatge, l’accés a recursos socials, a formació reglada, etc.
Sovint, la formació que reben als seus països d’origen no és suficient o no és reconeguda pel país de destí. A això cal afegir-hi molt sovint, totes les dificultats que pot comportar no tenir un coneixement ple de la llengua ni accés a aprendre-la.
D’altra banda, arran de la manca d’un marc de protecció i reparació, les dones s’enfronten a dificultats econòmiques severes que les obliguen a haver de mendicar i a acceptar feines que
moltes vegades perpetuen la seva explotació laboral i sexual. Sumat a això, per tot el que han viscut durant el procés de tràfic, les dones pateixen conseqüències en la #salutmental molt limitadores com l’ansietat crònica, la depressió i l’estrès posttraumàtic complex.
Aquestes seqüeles perjudiquen enormement el seu benestar global i les seves capacitats individuals de concentració i motivació, la seva estabilitat emocional, l’autoestima i l’autoimatge, etc., la qual cosa alenteix i dificulta, més encara, qualsevol procés d’inserció laboral.
#CopeandHope és un projecte impulsat per #ABD que promou la recuperació i afavoreix l’autonomia social i laboral de dones migrants supervivents de tràfic a Barcelona.
Aquesta campanya vol visibilitzar la seva realitat i ampliar la seva xarxa de suport i cures.
Si vols col·laborar, entra a:
➡️ copeandhope.eu
Hi trobaràs una llista específica de necessitats i desitjos d’aquestes dones, com ara formació laboral i ofertes de pràctiques o feina.
Volem intentar aprofitar aquesta campanya per donar-hi resposta entre totes i tots. Tenim fins al 17 de febrer per aconseguir-ho.
Uneix-te i comparteix!
#elviatgemescardelmon