Pilar Rodríguez: “El desafiament del binomi tecnologia i envelliment”

Inici » Actualitat » Pilar Rodríguez: “El desafiament del binomi tecnologia i envelliment”

L’Adjunta a la gerència i Directora de la Unitat Operativa Sociosanitària del Grup ABD reflexiona sobre les oportunitats i les amenaces que ofereixen la digitalització i la tecnologia per a les persones grans

El binomi tecnologia i envelliment representa un desafiament de gran rellevància en la societat actual. “No deixar a ningú enrere” és un dels valors clau i transformadors de l’Agenda 2023 per al desenvolupament sostenible (ODS), amb un compromís comú dels estats membres de l’ONU per reduir les desigualtats i posar fi a la discriminació i l’exclusió que deixen les persones fora i enrere de la societat. I amb l’arribada de l’anomenada quarta revolució industrial (terme ideat per Klaus Schwab fundador del Fòrum Econòmic Mundial), robòtica, intel·ligència artificial, nanotecnologia, internet de les coses, entre altres, part de la població està i es veurà perjudicada, per no poder tenir l’oportunitat de disposar del que poden arribar a oferir avui dia les tecnologies relacionades amb les cures i el benestar de les persones.

Per contrast, l’envelliment de la població està a punt de convertir-se en una de les transformacions socials més significatives del segle XXI, que tindrà les seves conseqüències en gairebé tots els sectors de la societat. La població major de 65 anys a la Unió Europea és d’un 21,1%, és a dir, més d’una cinquena part dels habitants de la UE tenen ara 65 anys o més i el percentatge de persones de 80 anys o més gairebé es duplica el 2022 respecte al 2002 (Eurostat).

Els reptes socials actuals presenten un gran paradigma, i les entitats socials del Tercer sector social, estem davant de situacions cada vegada més complexes que requereixen intervencions i/o respostes personalitzades en termes d’equitat, amb un enfocament més holístic i diferent fins al que veníem realitzant fins ara.

No cal constatar que estem davant de nous reptes relacionats principalment amb la tecnologia, canvi climàtic, canvi demogràfic que estan deixant empremta en la manera de comportar-nos, de com construir comunitats. En definitiva, estem condicionats a establir noves maneres de viure que afecten totes les persones independentment de l’edat que tinguem. Però si destacaria que, encara que per a moltes de les persones grans la immersió de la tecnologia a la societat ha estat una oportunitat per poder relacionar-se, realitzar gestions i disposar informació, altres persones grans se senten perjudicades i afectades per no “poder utilitzar-les” per diverses raons i se les està aïllant i excloent de la societat. Per tant, la digitalització i tecnologia ens ofereix tantes oportunitats com amenaces per a la gent gran avançada. L’ús de la tecnologia és un dels factors de risc que contribueix a excloure algunes persones grans de la societat afavorint l’aïllament i també contribueix a fer que cada vegada hi hagi persones que pateixin soledat no desitjada.

“Encara que per a moltes de les persones grans la immersió de la tecnologia a la societat ha estat una oportunitat per poder relacionar-se, realitzar gestions i disposar informació, altres persones grans se senten perjudicades i afectades per no poder utilitzar-les.”

En un estudi que vam realitzar a l’Associació Benestar i Desenvolupament ABD el 2021 finançat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2023, amb més de 600 persones participants amb diferents franges d’edat i tant en entorn urbà com rural, constatem algunes de les dades obtingudes de la investigació:

El 68% són dones ja que el percentatge té relació amb la població total per gènere.
El 85% tenien mòbil i d’aquests el 43% no tenia connexió a internet a casa.
Un 53% va indicar que no sap realitzar ajustos bàsics com augmentar la brillantor de la pantalla, la mida de la lletra, etcètera.
Gairebé el 70% no utilitza el seu dispositiu per fer tràmits digitals i necessiten ajuda per poder fer-ho.
Un 64% manifesta no poder contactar de forma autònoma amb el seu centre de salut, i un 70% amb serveis socials.
Un 85% no consulta l’aplicació o la web municipal i, per tant, desconeixen la informació facilitada pel seu ajuntament, i com a conseqüència no tenen l’opció de poder participar en les activitats que s’ofereixen.
Només un 48% sabia realitzar videoconferències.

A mesura que la societat es torna cada vegada més digitalitzada, la bretxa digital o ruptura tecnològica/digital es fa més gran i més present en persones grans que se senten excluïdes de la societat i no tenen l’oportunitat d’ús i com a conseqüència agreugen el seu benestar personal i afecta negativament en la seva qualitat de vida. Estem davant d’un nou món on la tecnologia i la digitalització estan més presents en els nostres processos de vida, afavorint i simplificant processos de les nostres vides però alhora genera distanciament, enfrontant-nos a situacions complexes i a un desafiament de difícil resolució amb la no participació i manca d’autonomia que comporta l’exclusió de moltes persones de la societat. Entre els diversos aspectes diferencials, que són habitualment denominats com a bretxa digital, cal destacar el succeït per desigualtats en l’accés a causa de barreres econòmiques (desigualtats econòmiques) o geogràfiques (rurals i urbanes), com el que es vincula a tenir competències per al seu ús, i la dificultat de la usabilitat de les mateixes que no estan adaptades a les persones grans. Les persones grans no han crescut com altres generacions amb eines digitals, la manca d’utilització primerenca dels dispositius deriva en la manca de coneixements i habilitats digitals i els asseguro que no és suficient amb un curs de formació.

Amb l’envelliment, poden sorgir limitacions cognitives i/o físic-motrius que dificulten l’ús i l’aprenentatge de noves tecnologies. No podem obviar, la manca de coneixement sobre els perills derivats de l’ús inadequat que pot fer que les persones de més edat siguin més vulnerables a estafes i fraus. I si a això li afegim les dificultats que suposa realitzar qualsevol tràmit electrònic malgrat que ens venen el seu “user-friendly” dels dispositius (manca de comprensió de la terminologia, dificultat de manipular el dispositiu, entorns no intuitius…), no ho tenen gens fàcil. Si alguns no podem seguir-ho en tota la seva magnitud, es poden imaginar el que suposa per a algunes persones grans? No poder comunicar-se amb aquelles persones que volen, no poden realitzar gestions ni tràmits amb el seu centre de salut, amb el seu banc, amb les companyies de subministraments, amb serveis socials si fos necessari, realitzar compres d’aliments, comprar una entrada per a actes culturals, i altres tantes accions que requereixen habilitats i competències i una gran dosi de paciència.

La transformación digital (tecnologías de la información, internet, smartphones…) llegó para quedarse con sus bondades, desafíos y sus riesgos y por ello tenemos que facilitar, formar y acompañar a las personas que más lo necesitan. La utilización de un smartphone para muchas personas mayores les provoca stress, cuestiona su valía personal generando inseguridad e impotencia, una situación que les sobrepasa y supone una renuncia.

“La transformació digital (tecnologies de la informació, internet, telèfons intel·ligents…) va arribar per quedar-se amb les seves bondats, desafiaments i riscos, i per això hem de facilitar, formar i acompanyar les persones que més ho necessiten.”

Els mitjans de comunicació durant aquests últims anys s’han fet ressò de l’aïllament i solitud no desitjada en les persones grans. Iniciatives personals, plataformes de persones grans, entitats del tercer sector social fa anys que estem treballant per visualitzar aquestes situacions amb l’objectiu de fer prevenció i això ja ens indicaria que estem en un altre estadi d’intervenció. Avui dia moltes administracions tenen en els seus programes de govern, serveis que treballen contra la solitud no desitjada de les persones grans i programes d’alfabetització digital, tan de bo això serveixi per aconseguir una estratègia única per fer front a aquesta transformació social.

La decisió (UE) 2022/2481 del Parlament Europeu estableix el programa estratègic de la Dècada digital per al 2030 en la qual es refereix a que les tecnologies digitals han de contribuir a assolir resultats que no es limitin només a l’esfera digital, sinó que tinguin efectes positius en les vides quotidianes i el benestar dels ciutadans. I on, la transformació digital ha d’anar acompanyada de millores en matèria de democràcia, bona governança, inclusió social i serveis públics més eficients. La UE estableix que com a mínim el 80% de la població tingui les capacitats digitals bàsiques. Tot això requereix una transformació profunda en la nostra societat integrant la tecnologia com a eina que ens permeti millorar el nostre benestar, com aquesta transformació digital es fa des del respecte pels drets fonamentals, la inclusió, accessibilitat, igualtat, seguretat i la millora de la qualitat de vida, entre d’altres. Conèixer quins són els límits i tot això ens convida a realitzar una reflexió ètica de les conseqüències. Cal aprendre i es requereixen ponts per poder fer aquesta transició i és necessari acompanyar tant a aquelles persones que pels motius que siguin, no poden, ni podran utilitzar la tecnologia per cobrir necessitats bàsiques del seu dia a dia com a les persones grans que si tenen l’interès per poder utilitzar-les en el seu dia a dia. S’haurà d’invertir en polítiques socials públiques inclusives per poder dur a terme aquesta “transformació social-tecnològica” incorporant les eines digitals i per això serà necessari:

Detectar la població actual que està exclosa per patir bretxa digital, donar-los visibilitat i poder dissenyar accions no només atenuants sinó també preventives.
Crear programes d’alfabetització digital, tant a nivell individual com grupal per a les persones grans.
Promoure la fabricació de tecnologia en funció de les necessitats de les persones grans amb interfícies més amigables i adaptades per poder facilitar l’accés i la usabilitat.
Fomentar un envelliment actiu i saludable sense obviar l’ús de la tecnologia.
Informar sobre seguretat per protegir les persones grans dels perills tecnològics.
Invertir per aconseguir augmentar el major nombre de persones grans amb capacitats digitals bàsiques i per a aquelles que no les tinguin, poder tenir el suport necessari.
Establir programes que capacitin digitalment a cuidadors/es professionals i no professionals de persones grans amb dependència.
Resorgir el valor i respecte pel que significa envellir i cuidar. Sensibilitzar joves en escoles, instituts, universitats del significat d’envellir i que puguin cooperar amb les persones grans en la capacitació de l’ús de les mateixes.

Els resultats d’aquest estudi i d’altres que s’han dut a terme són la prova que tenir mòbil o internet no implica tenir competències digitals, i a major edat, més s’incrementa, en general, la bretxa digital. No hem de permetre que les persones de més edat sentin que s’han quedat excloses, que ja s’han quedat enrere, que la tecnologia no forma part de la seva vida, que saben que hi ha un món fora al qual no poden accedir.

“No hem de permetre que les persones de més edat sentin que s’han quedat excloses, que ja s’han quedat enrere, que la tecnologia no forma part de la seva vida”.

Per això tot això cal garantir els drets socials, com adquirir capacitats que ens permetin participar plenament de la societat o donar suport per poder tenir accés als serveis essencials, això implica la cooperació de tots els actors: administració, entitats del tercer sector , empreses tecnològiques, universitats i tota la societat. Ens falta per recórrer un camí no exempt d’obstacles, on la IA (intel·ligència artificial), internet de les Coses (loT), robòtica, i altres eines tecnològiques són necessàries per anar avançant i poder amb el seu ús adequat millorar el benestar de les persones i sobretot les que estan en situació de vulnerabilitat. Hem de garantir la llibertat i la privacitat des de totes les seves dimensions, els avenços tecnològics seran bons o dolents en funció de l’ús que els donem, però no oblidem que cal donar l’oportunitat, en termes d’equitat, perquè totes les persones tinguem accés, poder garantir-ne l’ús fent societats més inclusives.