El valor del rol de les persones cuidadores davant de l’envelliment i la digitalització

Pilar Rodríguez, Directora de la Unitat Operativa Sociosanitària del Grup ABD i Adjunta a Gerència, en un article per a Social.cat reflexiona sobre els múltiples desafiaments de la dimensió digital i com aquesta ha de ser adaptada (entorns digitals inclusius) a les necessitats i demandes de les persones grans

L’envelliment de la població i la digitalització accelerada són dos grans reptes del segle XXI. Per evitar l’exclusió de les persones grans afectades per la bretxa digital, cal adoptar accions concretes i adaptar els sistemes de benestar als nous paradigmes.

És essencial crear un ecosistema de cocreació amb la ciutadania, empreses tecnològiques, universitats, tercer sector, administracions i serveis socials. Això permetrà aprofitar oportunitats, reduir desigualtats i evitar la formació de guetos analògics davant les generacions digitals.

Altrament, no podem donar l’esquena a un futur connectat, a on el paper de les 5G i la creixent concurrència de la IA (intel·ligència artificial), la connectivitat i la sostenibilitat, cada cop tenen més protagonisme i s’esdevenen imprescindibles per realitzar accions de la nostra vida quotidiana. El gran dubte que ens plantegem és, que passa amb totes aquelles persones que no fan ús de la tecnologia o no poden accedir?

La falta de capacitació digital d’aquestes persones grans limita la seva presència i participació en la nostra societat i, per tant, el seu benestar i qualitat de vida. És, en aquest punt on el rol del cuidador o cuidadora, tant professional com no professional, de persones grans, persones en situació de dependència, amb discapacitat, problemàtiques de salut mental o salut en general, es torna crucial com a facilitadors naturals per donar suport a l’accés i l’ús de les noves tecnologies. És a dir, pot esdevenir un nexe entre la mateixa persona gran i el món digital en el qual ens trobem.

Un estudi recent, com a base de tots els estudis que duem a terme des del Grup ABD, ens ha permès conèixer una realitat social existent, i obtenir l’evidència per a la seva posterior transformació en termes de millora de la qualitat de vida de les persones, vers a conèixer el grau de bretxa digital o no dels cuidadors i de les cuidadores professionals i no professionals de persones grans, persones en situació de dependència, amb discapacitat, problemàtiques de salut mental o salut a Catalunya.

Sent les cuidadores i els cuidadors principals, tant les no professionals com les professionals, les persones que més temps passen amb ells i elles, ens preguntàvem si al seu torn seria la bretxa digital d’aquestes persones cuidadores la potencial explicació que no s’estigui produint aquest traspàs digital a les persones receptores de les seves cures. L’estudi ha reflectit que el 81% de les cuidadores i dels cuidadors no ajuden explícitament a les persones grans cuidades en noves tecnologies. El nivell socioeconòmic és l’altre factor determinant en parlar de bretxa digital, però en aquest cas més d’ús que d’accés.

Quan parlem de la bretxa d’accés és necessari tenir en compte la dotació digital, ja que una àmplia majoria de cuidadors o cuidadores compta amb aquest equipament digital. Un 23% de les persones cuidadores disposen únicament d’un mòbil de pantalla tàctil (telèfon intel·ligent) i el 71% disposa, a més d’aquest telèfon intel·ligent, d’un o més dispositius, com una tauleta, ordinadors portàtils, entre d’altres.

Respecte a la bretxa d’ús (les competències digitals, ús real, aprofitament, freqüència per finalitats d’utilització…), es troba menys superada i una mica més estesa que la d’accés, però continua sense situar-se, de manera general, en un problema definitori del col·lectiu de cuidadors i cuidadores de persones grans. Estem llargs períodes de temps amb el telèfon mòbil, pràcticament un 57,5% de la mostra ho fa més de dues hores al dia, cada dia, i entorn del 33,5% el continua fent també diàriament, però entre mitja hora i dues hores al dia.

A més, el 94% dels cuidadors i de les cuidadores s’atorga una puntuació satisfactòria sobre l’autopercepció que tenen de l’ús de les tecnologies, mentre que això contraresta pel que fa a no tenir les competències necessàries per realitzar  determinades gestions.

En definitiva, continua havent-hi múltiples desafiaments quan parlem de la dimensió digital i com aquesta ha de ser adaptada (entorns digitals inclusius) a les necessitats i demandes de les persones, tenint en compte els seus drets, la seva heterogeneïtat, i sempre amb la finalitat de millorar el seu benestar, i anar a l’acció per millorar la tan anomenada atenció personalitzada dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.