El Grup ABD assisteix a la jornada ‘El futur de l’asil a Europa: A debat. A un any de l’entrada en vigor del Pacte Europeu de Migració i Asil’

La trobada va reunir veus expertes de l’àmbit acadèmic, representants institucionals i polítics i entitats del Tercer Sector per reflexionar de manera crítica sobre el futur de les polítiques migratòries

En un moment clau per a les polítiques migratòries a Europa, el Grup ABD va ser present en una jornada de reflexió col·lectiva sobre el Pacte Europeu de Migració i Asil (PEMA), organitzada per CONVIVE Fundación Cepaim a la seu del Parlament Europeu a Madrid. El Grup ABD, a través de la presència de Teresa Peset —coordinadora de projectes europeus d’inclusió social—, va assistir a aquesta trobada que va aplegar veus expertes de l’àmbit acadèmic, representants institucionals i polítics i entitats del Tercer Sector per reflexionar de manera crítica sobre el futur de les polítiques migratòries a Europa i analitzar els reptes que afronta la UE en matèria d’acollida, protecció i convivència, en un context marcat per l’auge de l’extrema dreta i la creixent securització de les fronteres.

Des de CONVIVE Fundación Cepaim, el seu vicepresident segon va valorar positivament el consens europeu i l’aprovació del Pacte el juny de l’any passat, destacant la necessitat d’una política comuna basada en els drets humans i la inclusió, més enllà de la securització de les fronteres. Es va recordar que Espanya, històricament un estat emigrant, acull avui més de 9 milions de persones nascudes a l’estranger i ha de garantir respostes justes i sostenibles.

Pilar Cancela, secretària d’Estat de Migracions, va celebrar el PEMA com un avanç necessari, subratllant la importància de mantenir el focus en els drets humans i els valors fundacionals de la Unió Europea. Va insistir que el repte actual rau en la capacitat dels estats per donar resposta adequada a una migració impulsada per necessitats profundes que no poden ser ignorades. Per tancar la inauguració de la jornada, Etienne de Perier, representant de la Comissió Europea a Espanya, va destacar la complexitat de l’actual panorama migratori, marcat per crisis superposades i desafiaments estructurals dels estats membres.

Narratives antiimmigració que distorsionen la realitat

La jornada va començar amb una taula rodona amb les expertes Blanca Garcés (CIDOB), Carmen González (Institut Elcano) i Eleonora Testi (ECRE), on es va abordar l’opinió pública i la dimensió narrativa i jurídica de les migracions. Blanca Garcés va destacar com les narratives antiimmigració distorsionen la realitat, exemplificant-ho amb el Pacte Europeu, que entrarà en vigor el 2026, tot donant una resposta tardana i reforçant les lògiques securitàries. Va subratllar la importància de crear discursos basats en dades i coherents amb les experiències reals, i va recordar que per canviar narratives cal transformar la realitat.

Carmen González va recordar que els moviments migratoris més grans es produeixen a l’Àsia i l’Àfrica, no pas a Europa o als EUA. Va destacar que l’opinió pública sobre la migració és ambivalent i confusa, influïda per la por i la percepció de perillositat més que per fets reals. Va advertir que l’avenç de l’extrema dreta facilita la difusió i legitimació de narratives d’odi. Finalment, Eleonora Testi va alertar sobre els riscos jurídics del nou pacte, com l’enduriment i externalització del control fronterer, la detenció prolongada o la delegació de procediments fora de les fronteres europees.

Identificar precoçment situacions específiques de vulnerabilitat

Posteriorment, des de la pràctica diària, les coordinadores de l’Àrea d’Acollida i de l’Àrea d’Ocupació i Formació de CONVIVE Fundación Cepaim van compartir la seva experiència en el Sistema estatal d’Acollida, mostrant com s’apliquen a la pràctica els principis de protecció i inclusió, apostant per un enfocament territorial, comunitari i intercultural que reforça les xarxes de suport. Van destacar la importància d’identificar precoçment situacions específiques de vulnerabilitat, com l’accés a l’habitatge, la monomarentalitat o la violència masclista. També van assenyalar barreres com els processos d’homologació de títols, que dificulten la inserció laboral, així com l’impacte emocional que suposa per a les persones migrants la interrupció abrupta dels seus projectes vitals.

La següent taula es va dedicar al diàleg polític, amb la participació de representants dels principals grups parlamentaris. Rosa Viera (portaveu de Migracions del PP al Senat) va defensar la necessitat d’una política migratòria comuna a la UE, centrada en la solidaritat i la integració a través de l’ocupació i la formació. Juan López (eurodiputat del PSOE) va celebrar el PEMA com un pas cap a una major harmonització de les polítiques migratòries, però va advertir sobre les resistències imposades per l’extrema dreta i els seus discursos d’odi. Rocío de Meer (diputada de Vox) va expressar el seu rebuig al pacte des d’un enfocament alarmista criminalitzant la migració i negant els marcs internacionals de protecció. Finalment, Viviane Ogou (diputada de Sumar) va ser crítica amb el PEMA, alertant d’un retrocés en drets, una redefinició restrictiva del dret d’asil i un augment de la securització i el racisme institucional.

Compromís amb els drets humans

La jornada va concloure amb les intervencions de Graine O’Hara, representant de l’ACNUR a Espanya, i Javier Pérez Cepero, subdirector de Desenvolupament Territorial i Àrees d’Intervenció a Cepaim. Van apel·lar a mantenir ferm el compromís amb els drets humans, la solidaritat internacional i a construir un model de societat basat en la igualtat, la convivència i la interculturalitat. Van insistir que les polítiques migratòries no s’han de centrar en una lògica egoista de necessitats laborals o demogràfiques, sinó en la construcció d’un món intercultural on totes les persones puguin viure amb dignitat.