En tota la regió euromediterrània, les entitats sòcies treballen en un context especialment complex, marcat per continus fluxos migratoris. Com a principals punts d’entrada a Europa, els països mediterranis acullen a un nombre significatiu de joves que arriben en situacions de vulnerabilitat, sovint després de llargs, insegurs i fragmentats viatges migratoris. A la seva arribada, la majoria s’enfronten a experiències traumàtiques, incertesa prolongada, inestabilitat econòmica, aïllament social i accés limitat als serveis socials i de salut. Aquestes vulnerabilitats estructurals poden augmentar l’exposició a entorns de risc, la qual cosa fa que aquestes persones siguin més propenses al consum de substàncies com a mecanisme de supervivència o per a fer front a la situació.

Les entitats sòcies insisteixen constantment que aquestes realitats no poden abordar-se mitjançant marcs punitius o moralistes. En canvi, advoquen per enfocaments de reducció de danys basats en l’empatia, l’absència de judicis i la comprensió de la migració com un procés complex que implica pèrdua, adaptació, resiliència i múltiples factors d’estrès. En aquest context, el personal professional necessita eines compartides, pràctiques basades en l’evidència i metodologies sensibles a les diferències culturals per a respondre de manera eficaç als nous patrons de consum de drogues—en particular el consum de crack— entre joves amb una experiència migratòria.