{"id":173289,"date":"2025-12-04T19:57:25","date_gmt":"2025-12-04T18:57:25","guid":{"rendered":"https:\/\/abd.ong\/?p=173289"},"modified":"2025-12-05T09:43:35","modified_gmt":"2025-12-05T08:43:35","slug":"voluntariat-humanitat-proximitat-i-dret-a-la-participacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/abd.ong\/ca\/voluntariat\/voluntariat-humanitat-proximitat-i-dret-a-la-participacio\/","title":{"rendered":"Voluntariat: humanitat, proximitat i dret a la participaci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n
<\/div>\n\n

Al voltant d\u2019un 10% de la poblaci\u00f3 espanyola, m\u00e9s de 4 milions de persones, van dur a terme algun tipus de voluntariat durant l\u2019\u00faltim any, segons l\u2019Observatori del Voluntariat d\u2019Espanya. En el Dia Internacional del Voluntariat<\/strong>, i en el que \u00e9s el vuit\u00e8 cap\u00edtol del podcast \u2018Pel m\u00f3n que volem\u2019<\/em><\/strong><\/a>, comptem amb els testimonis de la responsable de Voluntariat i Participaci\u00f3 del Grup ABD, Elisa Guti\u00e9rrez, juntament amb Victoria Calvo, Elicer Navarro i Leire Fern\u00e1ndez, que fan voluntariat a l\u2019entitat.<\/p>\n\n

\u00abHi ha tantes motivacions com persones\u00bb, assenyala Elisa Guti\u00e9rrez<\/strong>. S\u00f3n persones que, \u00abdavant d\u2019una realitat que les interpel\u00b7la, que els grinyola\u2026 volen aportar el seu coneixement, el seu temps o les seves capacitats. Tamb\u00e9 hi ha persones que volen apropar-se al m\u00f3n social perqu\u00e8 en un futur voldran treballar en aquest \u00e0mbit\u00bb, explica sobre les persones que fan voluntariat. A m\u00e9s, el voluntariat \u00ab\u00e9s un dret que t\u00e9 la ciutadania a participar, a construir societat, a construir comunitat\u00bb, recorda.<\/p>\n\n

Els requisits per fer voluntariat estan recollits en la legislaci\u00f3, per\u00f2 en general n\u2019hi ha prou amb ser major de 16 anys \u2013 18 en els programes d\u2019atenci\u00f3 a les drogodepend\u00e8ncies \u2013, tenir temps i ganes d\u2019implicar-se. A m\u00e9s, cal entendre que no \u00e9s una feina, no \u00e9s una obligaci\u00f3 per\u00f2 tampoc hi ha cap contraprestaci\u00f3.<\/p>\n\n

Pel que fa a les tasques que duen a terme les persones volunt\u00e0ries, tamb\u00e9 s\u00f3n diverses. El primer \u00e9s ajustar o \u201ccanalitzar\u201d les motivacions a les necessitats i programes de l\u2019entitat, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha persones que volen fer voluntariats relacionats amb la seva ocupaci\u00f3 habitual i d\u2019altres que volen fer coses totalment diferents. “Cal encaixar les seves expectatives amb les necessitats reals que tinguem de voluntariat”, resumeix Guti\u00e9rrez. A banda de l\u2019activitat en si, la persona volunt\u00e0ria “aporta proximitat i humanitat”<\/strong><\/em>, afegeix. Per a les persones que s\u00f3n acompanyades suposa que “li importo a alg\u00fa que, en principi, ni em coneix”.<\/p>\n\n

<\/div>\n\n
<\/figure>\n\n
<\/div>\n\n

Voluntariat de persones joves<\/h4>\n\n
<\/div>\n\n

Leire Fern\u00e1ndez<\/strong> va comen\u00e7ar a fer voluntariat als 17 anys, acompanyant persones grans, i el que hi va trobar la va sorprendre. \u201cM\u2019esperava gent molt m\u00e9s gran i menys independent, m\u00e9s deprimida, amb menys \u00e0nim de fer coses\u2026 Em vaig trobar tot el contrari. Una sorpresa en positiu, \u00f2bviament\u201d, relata.<\/p>\n\n

Venia d\u2019una \u00e8poca en qu\u00e8 havia estat m\u00e9s aviat a\u00efllada i, quan va decidir implicar-se fent voluntariat, despla\u00e7ar-se cada dia a Barcelona i dedicar el seu temps a altres persones, a la seva fam\u00edlia la va sorprendre molt, \u201cper b\u00e9\u201d, recorda. Al principi no n\u2019estava gaire segura. \u201cS\u00f3c molt introvertida, em costen aquestes coses\u201d, se sincera, per\u00f2, \u00e9s clar, aix\u00f2 no ha estat cap impediment perqu\u00e8 la Leire comparteixi el seu temps i la seva companyia amb persones grans que pateixen soledat no desitjada.<\/p>\n\n

Les persones a qui acompanya parlen de les seves fam\u00edlies, de com els ha anat la setmana, de com se senten\u2026 per\u00f2 tamb\u00e9 comparteixen jocs de taula. \u201cS\u00f3n una manera d\u2019estar a prop, de no estar sols, per\u00f2 sense obligar-nos a parlar quan potser no en tenim ganes\u201d, reconeix la Leire.<\/p>\n\n

I \u00e9s que el cas de la Leire trenca l\u2019estigma que la joventut no s\u2019implica. Un mite que, per a la responsable del Voluntariat del Grup ABD, cal mirar des d\u2019un altre angle. \u201cEl voluntariat \u00e9s una de les expressions de la participaci\u00f3 ciutadana, per\u00f2 n\u2019hi ha d\u2019altres\u201d, explica. \u201cLes persones joves sovint participen d\u2019una altra manera, no nom\u00e9s a trav\u00e9s del voluntariat\u201d,<\/strong><\/em> puntualitza. Aquest col\u00b7lectiu es troba tamb\u00e9 en un moment en qu\u00e8 passen moltes coses a la seva vida: estan estudiant, volen treballar, es volen independitzar\u2026 Aix\u00f2 fa que s\u2019impliquin per\u00f2 de formes diferents. Per exemple, als programes de l\u2019ABD \u201cs\u2019hi vinculen molt b\u00e9, per\u00f2 durant menys temps\u201d, indica l\u2019Elisa Guti\u00e9rrez. No obstant aix\u00f2, el repte no \u00e9s nom\u00e9s de la joventut, sin\u00f3 tamb\u00e9 de les entitats a l\u2019hora de motivar i incloure les persones joves. \u201cEns hem de revisar i ser m\u00e9s atractives per a la joventut\u201d, admet Guti\u00e9rrez.<\/p><\/p>\n\n

La Leire destaca tamb\u00e9 el respecte pel temps de cadasc\u00fa. Ella ha comen\u00e7at un cicle de cer\u00e0mica i ha posat el voluntariat \u201cen pausa\u201d. Des de l\u2019ABD l\u2019han animada a prendre\u2019s aquest descans per poder incorporar-se de nou quan hagi estabilitzat els seus horaris d\u2019estudi i pugui tornar-hi \u201ctranquil\u00b7la i b\u00e9\u201d.<\/p>\n\n

<\/div>\n\n
<\/figure>\n\n
<\/div>\n\n

Voluntariat de llarg recorregut<\/h4>\n\n
<\/div>\n\n

A l\u2019altre extrem hi ha la Victoria Calvo<\/strong>, probablement la volunt\u00e0ria que m\u00e9s experi\u00e8ncia aporta a l\u2019entitat, amb m\u00e9s de 40 anys de vinculaci\u00f3. Va comen\u00e7ar \u201cquan ning\u00fa no parlava de voluntariat\u201d, recorda, i ho va fer per casualitat.<\/p>\n\n

La seva hist\u00f2ria comen\u00e7a quan portava els seus fills a l\u2019escola i all\u00ed va con\u00e8ixer una altra mare que la va animar a endinsar-se en el m\u00f3n del voluntariat. \u201cDevia veure\u2019m avorrida i em va preguntar si no volia fer voluntariat\u201d, recorda divertida. En aquell moment ni tan sols sabia qu\u00e8 era, per\u00f2, a m\u00e9s, li van proposar fer voluntariat amb persones amb addiccions. Eren els anys vuitanta i la pand\u00e8mia de l\u2019hero\u00efna feia estralls. Amb aquell panorama, al principi li va costar entendre-ho, per\u00f2 la senyora que havia conegut li va dir: \u201ctu no et preocupis, s\u00f3n molt bons nois i val la pena ajudar-los perqu\u00e8 ens aprecien molt\u201d. Com que era una persona en qui confiava molt, li va dir que quan tingu\u00e9s la seva filla petita a l\u2019escola, ho faria. I aix\u00ed va comen\u00e7ar.<\/p>\n\n

Va ser en una nau prop d\u2019una parr\u00f2quia al Guinard\u00f3. Eren 3 o 4 volunt\u00e0ries i volien ensenyar coses pr\u00e0ctiques. Com que ella era professora de tall i confecci\u00f3, van decidir fer costura. La primera resposta de les persones que acudien a l\u2019espai va ser d\u2019estupefacci\u00f3; algunes \u201cno havien cosit ni un bot\u00f3\u201d, explica la Victoria. Amb el temps, el vincle i l\u2019experi\u00e8ncia van anar creixent, fins al punt que, amb una de les persones, van acabar tenint la idea de fer una faldilla per a la seva xicota.<\/p>\n\n

El recorregut de la Victoria no es limita al voluntariat, sin\u00f3 que en el seu pas per l\u2019ABD tamb\u00e9 ha pogut complir el somni d\u2019anar a la universitat i estudiar una carrera, en aquest cas d\u2019educaci\u00f3 social. \u201cNom\u00e9s fa 14 anys que l\u2019he acabada\u201d, admet, per\u00f2 el seu exemple demostra que mai no \u00e9s tard per estudiar i aprendre.<\/p>\n\n

Victoria fa 85 anys aquest mes i el seu projecte ara \u00e9s descansar i gaudir de la seva besneta. Aix\u00f2 s\u00ed, \u201cABD, sempre que em necessiti, hi ser\u00e9, perqu\u00e8 \u00e9s com casa meva\u201d<\/strong><\/em>, conclou.<\/p><\/p>\n\n

<\/div>\n\n
<\/figure>\n\n
<\/div>\n\n

Voluntariat per apropar la cultura<\/h4>\n\n
<\/div>\n\n

Elicer Navarro<\/strong> era professor d\u2019institut; va comen\u00e7ar a col\u00b7laborar amb l\u2019ABD 3 o 4 anys despr\u00e9s de jubilar-se i ja fa 8 anys que fa voluntariat al CAS de Sants. En acabar la seva etapa laboral, l\u2019Elicer es va trobar amb una amiga seva molt estimada, la presidenta del Grup ABD, la Felisa P\u00e9rez Ant\u00f3n. Aquesta li va preparar gaireb\u00e9 una emboscada. Li va dir: \u201cdem\u00e0 est\u00e0s lliure?\u201d i el va convidar a una reuni\u00f3. Aquella trobada va ser amb el grup de dia del CAS de Sants, amb les persones usu\u00e0ries i la terapeuta. \u201cElla ja sabia, quan em va convidar, que m\u2019estava empenyent a entrar-hi\u201d, relata.<\/p><\/p>\n\n

Les persones que formen part del grup s\u00f3n molt diverses: d\u2019edat, de proced\u00e8ncia\u2026 i l\u2019objectiu de l\u2019Elicer \u00e9s que s\u2019apropin a les activitats culturals des d\u2019una perspectiva \u201cm\u00e9s propera i no acad\u00e8mica\u201d. A cada sessi\u00f3 proposen temes, el grup n\u2019escull un i les persones investiguen sobre aquell tema per compartir la informaci\u00f3 que troben amb la resta. \u201cAjuda a parlar, a intercanviar i a treure coses d\u2019un mateix m\u00e9s enll\u00e0 del tema que toqui\u201d, explica.<\/p>\n\n

Per a l\u2019Elicer, el voluntariat t\u00e9 una part de comprom\u00eds, per\u00f2 per a ell aquest comprom\u00eds ja ha quedat superat: \u201c\u00e9s un plaer\u201d, assegura. \u201c\u00c9s un voluntariat d\u2019anada i tornada\u201d.<\/p>\n\n

Comparteix una an\u00e8cdota amb una persona que formava part del primer grup amb qui va fer voluntariat. Quan li van donar l\u2019alta, es van acomiadar, per\u00f2 posteriorment es va posar en contacte per assistir a una activitat. Tot i que no \u00e9s habitual, \u201cencara avui em truca cada dia per donar-me els bons dies, m\u2019ha presentat la seva xicota, la gossa que han adoptat i em t\u00e9 al corrent de la seva vida\u201d. Encara que est\u00e0 content amb aquesta relaci\u00f3 que han forjat, tamb\u00e9 li ha suposat un aprenentatge per ser m\u00e9s prudent en certs moments o amb alguna informaci\u00f3.<\/p>\n\n

La d\u2019ABD no \u00e9s l\u2019\u00fanica experi\u00e8ncia de voluntariat que ha tingut l\u2019Elicer. En una altra ocasi\u00f3, tot i que la seva tasca era ben valorada, \u201cno em sentia b\u00e9 amb el que hi feia\u201d, reconeix. \u201cNo sempre les experi\u00e8ncies s\u00f3n satisfact\u00f2ries, per aix\u00f2 \u00e9s important la formaci\u00f3\u201d, afegeix amb humilitat.<\/p>\n\n

Aix\u00f2 refor\u00e7a l\u2019argumentaci\u00f3 de la responsable de voluntariat sobre el voluntarisme i el voluntariat: \u201cEl voluntarisme \u00e9s important, que les persones tinguin ganes de fer coses \u00e9s important, per\u00f2 no n\u2019hi ha prou: \u00e9s important que les persones volunt\u00e0ries tinguin formaci\u00f3, que se les acompanyi, que ens expliqui com i on posar els l\u00edmits, tenir clar quines s\u00f3n les tasques de cadasc\u00fa\u2026 perqu\u00e8 nom\u00e9s amb la bona voluntat ens podem equivocar\u201d, exposa l\u2019Elisa Guti\u00e9rrez.<\/p>\n\n

<\/div>\n\n
<\/figure>\n\n
<\/div>\n\n

Escola de voluntariat<\/h4>\n\n
<\/div>\n\n

A m\u00e9s d\u2019oferir oportunitats de voluntariat per a persones que volen dedicar el seu temps i per acompanyar les persones ateses en els programes de l\u2019entitat, l\u2019ABD t\u00e9 una escola de voluntariat oberta a qualsevol persona que faci voluntariat. Ofereix formaci\u00f3 en \u00e0mbits de persones grans, inf\u00e0ncia o drogodepend\u00e8ncies, per\u00f2 tamb\u00e9 en temes m\u00e9s t\u00e8cnics com la gesti\u00f3 de conflictes o la comunicaci\u00f3. \u201cEns dona eines per fer un voluntariat millor\u201d.<\/p>\n\n

<\/div>\n\n

‘Pel m\u00f3n que volem’, un p\u00f2dcast del Grup ABD <\/h4>\n\n
<\/div>\n\n

\u2018Pel m\u00f3n que volem\u201d<\/em>\u00a0<\/a>\u00e9s el p\u00f3dcast del\u00a0Grup ABD<\/strong><\/a>\u00a0que dona veu a les hist\u00f2ries de vida de les persones usu\u00e0ries que acompanyem i que viuen en situaci\u00f3 de vulnerabilitat amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de\u00a0Radio Maconda<\/strong><\/a>, la radio comunit\u00e0ria de les\u00a0Biblioteques de Barcelona<\/strong><\/a>.<\/p>\n\n

La coordinaci\u00f3 del p\u00f3dcast \u00e9s a c\u00e0rrec de\u00a0Bego\u00f1a del Pueyo<\/strong>, membre del patronat del Grup ABD amb una amplia experi\u00e8ncia en comunicaci\u00f3, juntament amb el Director de Comunicaci\u00f3 del Grup ABD,\u00a0Enric Guinart<\/strong>. A m\u00e9s, tamb\u00e9 compta amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2018Associaci\u00f3 d\u2019Usuaris\/es de la Comunicaci\u00f3<\/strong><\/a>, aix\u00ed com de periodistes de la talla de\u00a0Julia Otero<\/strong>\u00a0i\u00a0Goyo Prados<\/strong>. En la part t\u00e8cnica, es compta amb el suport d\u2019Albert Fern\u00e1ndez.<\/p>\n\n

Escolta\u2019l a\u00a0iVoox\u00a0<\/a>i\u00a0subscriu-te\u00a0<\/a>al canal per rebre els nous cap\u00edtols.<\/p>\n\n

<\/div>\n\n