{"id":172209,"date":"2025-10-20T09:01:53","date_gmt":"2025-10-20T07:01:53","guid":{"rendered":"https:\/\/abd.ong\/?p=172209"},"modified":"2025-10-20T09:04:44","modified_gmt":"2025-10-20T07:04:44","slug":"consum-de-substancies-estigma-i-noves-oportunitats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/abd.ong\/ca\/drogues-i-salut\/consum-de-substancies-estigma-i-noves-oportunitats\/","title":{"rendered":"Consum de subst\u00e0ncies, estigma i noves oportunitats"},"content":{"rendered":"\n
En el sis\u00e8 cap\u00edtol del p\u00f2dcast del Grup ABD \u201cPel m\u00f3n que volem\u201d<\/em>, coneixem el projecte del Centre Residencial Integral Galena, de la m\u00e0 de la coordinadora del servei, Pilar Cavaller, i de dues persones residents al recurs: en Paulo Cesar i l\u2019Aicha<\/h5><\/h5>\n\n
<\/div>\n\n

El Centre Residencial Galena<\/strong><\/a> \u00e9s un servei pioner posat en marxa durant la pand\u00e8mia de la COVID per l\u2019Ajuntament de Barcelona<\/strong><\/a> i l\u2019Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Barcelona (ASPB)<\/strong><\/a>, gestionat per l\u2019Associaci\u00f3 Benestar i Desenvolupament \u2013 Grup ABD<\/strong><\/a>. \u00c9s el primer equipament residencial de Catalunya adre\u00e7at a persones que fan \u00fas de subst\u00e0ncies i es troben en situaci\u00f3 de sensellarisme, on es garanteix l\u2019allotjament, la cobertura de necessitats b\u00e0siques i l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria i social des d\u2019un enfocament de reducci\u00f3 de danys.<\/p>\n\n

\u201cLes persones que resideixen al CRI Galena reben ajuda tot i ser consumidores de subst\u00e0ncies\u201d,<\/em> resumeix Pilar Cavaller,<\/strong> coordinadora del recurs. A difer\u00e8ncia d\u2019altres serveis d\u2019atenci\u00f3 i acollida a persones en situaci\u00f3 de sensellarisme, aquest dispositiu es caracteritza perqu\u00e8 l\u2019\u00fas de subst\u00e0ncies legals, com l\u2019alcohol, o il\u00b7legals no condiciona l\u2019acc\u00e9s. Tal com ella mateixa remarca, \u201ctotes les persones tenen dret a decidir com portar la seva vida i el consum, i no per aix\u00f2 els hem de treure un altre dret fonamental que \u00e9s el de l\u2019habitatge\u201d.<\/em><\/p>\n\n

La proposta d\u2019acompanyament del CRI Galena<\/strong> \u00e9s pionera, ja que des d\u2019un enfocament de reducci\u00f3 de danys situa l\u2019inici del proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 de les persones que utilitzen subst\u00e0ncies i viuen al carrer. \u201cCom puc demanar a una persona que viu al carrer que abans de tenir un allotjament deixi de consumir? Quan en aquest moment la seva vida \u00e9s un infern…\u201d<\/em>, reflexiona Cavaller.<\/p>\n\n

<\/div>\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n
<\/div>\n\n

Els inicis<\/strong><\/p>\n\n

Durant la pand\u00e8mia de la COVID es va evidenciar que, per a les persones amb addiccions i en situaci\u00f3 de carrer, el confinament obligatori nom\u00e9s es podia garantir si es tenia en compte la condici\u00f3 de consum de subst\u00e0ncies.<\/em> Es va apostar, doncs, per la creaci\u00f3 d\u2019aquest recurs espec\u00edfic, ampliant l\u2019impacte i donant continu\u00eftat al model de reducci\u00f3 de danys en qu\u00e8 treballa des de fa m\u00e9s de 20 anys l\u2019equip professional d\u2019ABD. \u201cRedu\u00efm els danys del contagi confinant el m\u00e0xim temps les persones. Redu\u00efm els danys en el consum amb sales de consum, infermeria i un consum m\u00e9s higi\u00e8nic en espai-temps. I, \u00f2bviament, quan una persona ingressa en un allotjament, autom\u00e0ticament la seva vida millora\u201d,<\/em> explica la coordinadora del CRI Galena. \u201cComen\u00e7a un cam\u00ed cap a un objectiu o unes idees que estant al carrer s\u00f3n impossibles\u201d,<\/em> afegeix.<\/p>\n\n

<\/div>\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n
<\/div>\n\n

Reduir estigmes i recuperar la vinculaci\u00f3 amb la societat<\/strong><\/p>\n\n

Viure al CRI Galena<\/strong>\u00a0contribueix a reduir estigmes, recuperar la vinculaci\u00f3 amb la xarxa de serveis p\u00fablics i promoure millores sostingudes en la salut i el benestar de les persones residents. Tal com ho defineix en Paulo Cesar<\/strong>, \u201cal CRI Galena he comen\u00e7at una nova rutina de vida. Estic for\u00e7a preparat per tornar a la societat\u201d.<\/em><\/p>\n\n

I \u00e9s que al carrer \u201cestava sense esperan\u00e7a\u201d,<\/em> lamenta. Amb moltes limitacions per poder-se dutxar, menjar, vestir i, evidentment, \u201cera impossible poder treballar\u201d.<\/em><\/p>\n\n

En Paulo va passar dos anys al carrer fins que, des de la Fundaci\u00f3 \u00c0mbit Prevenci\u00f3<\/a><\/strong>, li van assignar una pla\u00e7a d\u2019urg\u00e8ncia al CRI Galena per tres dies. Un mes m\u00e9s tard li van donar una pla\u00e7a fixa en la qual ja fa un any que hi viu. \u201cVa ser aleshores quan la meva vida va comen\u00e7ar a millorar\u201d,<\/em> admet.<\/p>\n\n

En el cas de les dones, el carrer comporta sovint situacions de viol\u00e8ncia masclista. L\u2019Aicha<\/strong> ho va haver de viure, i ara el CRI Galena s\u2019ha convertit en un \u201cespai segur\u201d.<\/em> A m\u00e9s de la viol\u00e8ncia masclista, la llei d\u2019estrangeria tamb\u00e9 es va creuar en la seva vida. Despr\u00e9s d\u2019una depressi\u00f3 i d\u2019usar el consum de subst\u00e0ncies per suportar-la, va caure en la irregularitat administrativa i va ser deportada policialment al Marroc tot i portar m\u00e9s de 30 anys a Espanya, \u201csense tenir coneixements d\u2019\u00e0rab ni vincles all\u00e0\u201d,<\/em> recorda. \u201cSoc de nacionalitat marroquina per\u00f2 em considero de Barcelona. He anat a escola aqu\u00ed i tot\u201d,<\/em> reafirma.<\/p>\n\n

Tot i aix\u00f2, l\u2019Aicha<\/strong> va aconseguir tornar a Espanya, per\u00f2 es va veure abocada a la clandestinitat i a viure al carrer. Amb l\u2019arribada de la COVID va poder entrar al CRI Galena. \u201cM\u2019han ajudat a recuperar els documents del Marroc per poder tramitar el perm\u00eds de resid\u00e8ncia, tinc seguiment m\u00e8dic\u2026\u201d<\/em>, resumeix.<\/p>\n\n

Gr\u00e0cies a l\u2019acompanyament professional en reducci\u00f3 de danys, ha pogut disminuir notablement el seu consum respecte a quan vivia al carrer<\/em>. Actualment fa consums de crack i, de manera puntual, de metamfetamina, sempre en un entorn segur i amb suport sanitari.<\/p>\n\n

<\/div>\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n
<\/div>\n\n

Flexibilitat i llibertat<\/strong><\/p>\n\n

El CRI Galena<\/strong> at\u00e9n persones que presenten un consum problem\u00e0tic de subst\u00e0ncies o una addicci\u00f3 i que no tenen sostre o no tenen una vida normalitzada. El temps d\u2019estada est\u00e0 relacionat amb el pla terap\u00e8utic individual, condicionat per les possibilitats d\u2019accedir a altres recursos o portar una vida aut\u00f2noma segons l\u2019estat de salut, per\u00f2 tamb\u00e9 limitat per aspectes administratius com la regularitzaci\u00f3 de la documentaci\u00f3, etc. Tot i que s\u2019estableix un temps de dos anys, algunes persones superen aquest termini perqu\u00e8 \u201ctenen la porta tancada a altres recursos\u201d<\/em> i el CRI Galena \u00e9s la seva \u00fanica possibilitat per no tornar al carrer. \u201cFalta una xarxa on poder anar fent aquests passos\u201d,<\/em> apunta Pilar Cavaller.<\/strong><\/p>\n\n

A Barcelona s\u2019han detectat 1.500 persones dormint al carrer i el centre disposa de 45 places. Els perfils de les persones que resideixen al CRI Galena s\u00f3n diversos, van dels 18 fins als 70 o 80 anys; moltes s\u00f3n de nacionalitat espanyola o de la UE i d\u2019altres han arribat a Barcelona en el seu proc\u00e9s migratori. Al CRI Galena tenen llibertat i flexibilitat per entrar i sortir, un espai segur, suport professional per a l\u2019atenci\u00f3 en salut f\u00edsica i mental, alimentaci\u00f3, habitacions per a dues persones i espais on consumir de manera segura i higi\u00e8nica. En aquest entorn, assenyala Cavaller, \u201cmolts contextos vitals milloren\u201d.<\/em><\/p>\n\n

En Paulo Cesar<\/strong> i l\u2019Aicha<\/strong> en s\u00f3n un exemple. \u201cAra torno a tenir projectes i fites. Vull tornar a treballar abans de sortir del centre\u201d<\/em>, apunta en Paulo. L\u2019Aicha est\u00e0 centrada a recuperar el seu perm\u00eds de resid\u00e8ncia i comen\u00e7ar a treballar del que pugui: cambrera, neteja\u2026 desitja \u201cpoder tenir una vida normal, compartir pis i deixar el consum\u201d.<\/em> \u201c\u00c9s una oportunitat que no deixar\u00e9 passar\u201d,<\/em> conclou en Paulo.<\/p>\n\n

<\/div>\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n
<\/div>\n\n

Superar la por<\/strong><\/p>\n\n

El CRI Galena<\/strong> va viure els seus inicis en ple confinament. Posteriorment, el centre s\u2019ha traslladat de barri amb alguns desacords. Al principi va generar por, recorden la Pilar i l\u2019Aicha. A causa del desconeixement, dels estereotips, de l\u2019estigma. A poc a poc, persones residents i equip professional han anat teixint comunitat amb el ve\u00efnat, i actualment \u00e9s habitual l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019activitats amb altres entitats, com ara la recent cursa popular del barri. \u201cEntenc que pugui haver-hi por, per\u00f2 som tots\/es iguals i estem convivint\u201d,<\/em> resumeix la coordinadora del servei.<\/p>\n\n

L\u2019Aicha tamb\u00e9 explica una an\u00e8cdota en el mateix sentit. Sortint del metro un dia cap al CRI Galena es va trobar una ve\u00efna i es va asseure al seu costat en un banc. Anava a fumar un cigarret i li va preguntar si li molestava. La senyora li va respondre que s\u00ed i l\u2019Aicha va decidir no fumar. Van comen\u00e7ar a parlar, la senyora li va dir que era del barri i l\u2019Aicha es va presentar. La ve\u00efna li va preguntar on vivia i l\u2019Aicha li va dir que vivia al CRI Galena. La senyora li va compartir la idea que tenia de les persones que viuen al centre \u2014\u201cque \u00e9rem uns drogoaddictes, que molest\u00e0vem el barri… per\u00f2 que jo no era igual que ells\u201d<\/em>\u2014, recorda l\u2019Aicha. \u201cTenim una addicci\u00f3, per\u00f2 hi ha gent que sap respectar\u201d<\/em>, li va respondre. Van acabar compartint somriures i van estar xerrant 45 minuts.<\/p>\n\n

\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n

I \u00e9s aquesta mateixa por i desconeixement la que ens allunya de les persones que viuen al carrer, per\u00f2, com diu l\u2019Aicha, \u201ccal donar una oportunitat a tothom i no quedar-se amb el fet que alg\u00fa t\u00e9 una addicci\u00f3. Cal donar l\u2019oportunitat de con\u00e8ixer la persona\u201d.<\/em><\/p> \n \n<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n

<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n<\/article>
\n
<\/h5> \n<\/article><\/p>\n\n
<\/div>\n\n
\"\"<\/figure>\n\n
<\/div>\n\n

\u2018Pel m\u00f3n que volem\u2019, un p\u00f2dcast del Grup ABD<\/strong><\/h4>\n\n

<\/p>\n\n

\u2018Pel m\u00f3n que volem\u201d<\/em>\u00a0<\/a>\u00e9s el p\u00f3dcast del\u00a0Grup ABD<\/strong><\/a>\u00a0que dona veu a les hist\u00f2ries de vida de les persones usu\u00e0ries que acompanyem i que viuen en situaci\u00f3 de vulnerabilitat amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de\u00a0Radio Maconda<\/strong><\/a>, la radio comunit\u00e0ria de les\u00a0Biblioteques de Barcelona<\/strong><\/a>.<\/p>\n\n

La coordinaci\u00f3 del p\u00f3dcast \u00e9s a c\u00e0rrec de\u00a0Bego\u00f1a del Pueyo<\/strong>, membre del patronat del Grup ABD amb una amplia experi\u00e8ncia en comunicaci\u00f3, juntament amb el Director de Comunicaci\u00f3 del Grup ABD,\u00a0Enric Guinart<\/strong>. A m\u00e9s, tamb\u00e9 compta amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2018Associaci\u00f3 d\u2019Usuaris\/es de la Comunicaci\u00f3<\/strong><\/a>, aix\u00ed com de periodistes de la talla de\u00a0Julia Otero<\/strong>\u00a0i\u00a0Goyo Prados<\/strong>. En la part t\u00e8cnica, es compta amb el suport d\u2019Albert Fern\u00e1ndez.<\/p>\n\n

Escolta\u2019l a\u00a0iVoox\u00a0<\/a>i\u00a0subscriu-te\u00a0<\/a>al canal per rebre els nous cap\u00edtols.<\/p>\n\n