{"id":147541,"date":"2023-04-26T09:44:29","date_gmt":"2023-04-26T07:44:29","guid":{"rendered":"https:\/\/abd.ong\/?p=147541"},"modified":"2023-04-26T09:45:22","modified_gmt":"2023-04-26T07:45:22","slug":"molt-mes-que-un-tall-de-cabells","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/abd.ong\/ca\/drogues-i-salut\/molt-mes-que-un-tall-de-cabells\/","title":{"rendered":"Molt m\u00e9s que un tall de cabells"},"content":{"rendered":"\n

Aingeru Rinc\u00f3n, educador del CAS Baluard, explica els or\u00edgens del taller de perruqueria i els beneficis que aporta a les persones usu\u00e0ries<\/em><\/h4>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

\u201c\u00c9s un moment de connexi\u00f3 entre nosaltres, de vegades t’expliquen coses que en qualsevol altra situaci\u00f3 no t’explicarien, com que els relaxa\u201d<\/em><\/h4>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Parlem amb Aingeru Rinc\u00f3n<\/strong>, educador del Centre d’Atenci\u00f3 Sociosanitari \u2013 Sala Baluard des de fa gaireb\u00e9 17 anys. Actualment forma part de l\u00b4equip d\u00b4intervenci\u00f3 comunit\u00e0ria. Anteriorment va estar al de Calor i Caf\u00e8<\/em>. Va ser aqu\u00ed on fa 8 anys va sorgir la idea de posar en marxa un taller de perruqueria. Tot i que no tenia cap experi\u00e8ncia en el tall de cabell, cada any hi passen per seves les mans centenars de persones usu\u00e0ries, moltes d’elles sense llar. Conjuntament, han constru\u00eft un espai d’escolta i comunicaci\u00f3 on la cura de la imatge es converteix en un vehicle per fomentar la higiene i sobretot per millorar l’autoestima de persones amb consums problem\u00e0tics de drogues. \u00c9s molt m\u00e9s que un tall de cabells.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Fa gaireb\u00e9 dues d\u00e8cades que treballes al CAS Baluard. Com vas arribar a treballar aqu\u00ed i com van ser els inicis?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Estava estudiant infermeria, i a trav\u00e9s d’una companya amiga d’Ester P\u00e9rez que ara mateix no hi \u00e9s, em van comentar que necessitaven gent per fer substitucions i vaig venir a l’entrevista. Vaig comen\u00e7ar un 3 de juliol i des de llavors aqu\u00ed estic. Ja han passat 17 anys.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Actualment est\u00e0s a l’equip d’intervenci\u00f3 comunit\u00e0ria. Ens pots explicar una mica com \u00e9s el teu dia a dia?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Vaig estar primer uns 10 anys a l’equip educatiu de Calor i Caf\u00e8<\/em> i despr\u00e9s vaig passar a l’equip d’intervenci\u00f3 comunit\u00e0ria. Des dels principis ha canviat molt, se’n recullen moltes menys de xeringues. Al mat\u00ed fem una sortida, als entorns de Baluard, despertem a persones usu\u00e0ries que estan dormint al carrer i els diem que ja poden anar a esmorzar. Al mateix temps anem amb la galleda per recollir les xeringues, i afortunadament actualment n’hi ha molt\u00edssimes menys. Hi ha molts dies que no en trobem cap, i tornem. Atenem persones usu\u00e0ries que estan al carrer, les persones sancionades que no hi poden entrar, fem un acompanyament i tamb\u00e9 una mica treballem amb la comunitat, parlant amb els ve\u00efns que no estan contents. Ens hem de posar en la seva situaci\u00f3, d’entendre les problem\u00e0tiques que tenen amb Baluard. I despr\u00e9s treballem amb la comunitat, reunions amb el districte, con\u00e8ixer l’entorn, tamb\u00e9 amb la Gu\u00e0rdia Urbana. Es creen uns lla\u00e7os de for\u00e7a confian\u00e7a per poder treballar tots junts.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
\n

Treballar cada dia amb persones usu\u00e0ries amb consums problem\u00e0tics de drogues entenem que no ha de ser f\u00e0cil?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

No \u00e9s f\u00e0cil, no \u00e9s una feina rutinaria perqu\u00e8 tots els dies s\u00f3n diferents, mai saps com acabar\u00e0 el dia. Tots aquests anys, d’alguna manera, com formen part de la teva fam\u00edlia, els veus, i te’ls trobes pel carrer, quan est\u00e0s treballant i hi ha una relaci\u00f3 amb la majoria for\u00e7a bona. N’hi ha alguns amb que hi ha dificultats, i sempre n’hi haur\u00e0 perqu\u00e8 ja \u00e9s un problema relacional d’aquestes persones usu\u00e0ries. Per\u00f2 generalment hi ha bona relaci\u00f3, hi ha una confian\u00e7a, et coneixen i jo crec que aix\u00f2 els d\u00f3na una tranquil\u00b7litat a ells\/es, i confien i s’obren molt m\u00e9s f\u00e0cil per explicar-te les coses. Crec que el que \u00e9s bo d’haver estat tots aquests anys, \u00e9s que per a ells\/es ets com a part de la seva fam\u00edlia.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n

<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/blockquote>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

“No \u00e9s f\u00e0cil, no \u00e9s una feina rutinaria perqu\u00e8 tots els dies s\u00f3n diferents, mai saps com acabar\u00e0 el dia”<\/em><\/p><\/blockquote><\/figure>\n\n\n\n

\n

<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Suposem que en veure professionals com \u00e9s el teu cas que fa molts anys que sou a Baluard, a aquestes persones els hi ha de donar confian\u00e7a i seguretat?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u00ed, perqu\u00e8 poden haver estat un temps fora, i quan tornen, t’expliquen el que han fet. Alguns han estat alguns anys a la pres\u00f3, alguns en un centre terap\u00e8utic, alguns han deixat de consumir. No ho s\u00e9, t’ho expliquen, perqu\u00e8 et coneixen i se senten orgullosos de tenir-te aqu\u00ed a prop i que poden comptar amb tu.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Entre les moltes feines que fas aqu\u00ed, ens crida l’atenci\u00f3 el taller de perruqueria. Si no ens n’hem informat malament, es va posar en marxa fa vuit anys. Ens agradaria que ens expliquessis una mica com va sorgir aquesta iniciativa?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

B\u00e9, gaireb\u00e9 no me’n recordo, va ser fa tants anys, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s cert que va ser una idea que va sorgir de la necessitat de treballar la higiene amb algunes persones usu\u00e0ries. Se’m va acudir la perruqueria. Ha estat una cosa que sempre m’havia agradat, per\u00f2 mai havia tallat els cabells, b\u00e9 al meu pare, per\u00f2 generalment no tenia experi\u00e8ncia. Quan vaig plantejar el tema no ho s\u00e9 si va ser al mateix temps que vaig comen\u00e7ar, o una mica m\u00e9s endavant, hi havia una persona usu\u00e0ria que va fer un proc\u00e9s de rehabilitaci\u00f3 \u2013i que va deixar de consumir, va fer un molt bon proc\u00e9s, ja no consumia\u2013 estava en el pis de Cupons d’ABD. Li vam plantejar que fes el taller de tallar cabell. I aix\u00ed va comen\u00e7ar. Nosaltres li don\u00e0vem un euro a ell i les persones usu\u00e0ries tamb\u00e9 li donaven un euro, per tallar-los els cabells. I va comen\u00e7ar una mica aix\u00ed, va estar un any o menys. Despr\u00e9s ja se’n va anar del pis, se’n va anar a viure fora de Barcelona i va comen\u00e7ar a treballar com a perruquer. Despr\u00e9s ja vaig seguir jo fent la feina.<\/p>\n\n\n\n

“Va ser una idea que va sorgir de la necessitat de treballar la higiene amb algunes persones usu\u00e0ries. Se’m va acudir la perruqueria. Ha estat una cosa que sempre m’havia agradat, per\u00f2 mai havia tallat els cabells”<\/em><\/p><\/blockquote><\/figure>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Precisament aix\u00f2 et vol\u00edem preguntar. Com \u00e9s haver de tallar els cabells sense tenir experi\u00e8ncia i sense haver-ne tallat mai?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

B\u00e9 \u00e9s posar-hi afecte, al final \u00e9s com tot, posar-hi afecte i intentar anar millorant dia a dia. Pensava que hi havia persones usu\u00e0ries que els deia ‘a tu no et tallar\u00e9 els cabells perqu\u00e8 s\u00e9 que ets presumit i si et faig alguna cosa malament s\u00e9 que no t’agradar\u00e0’. Per\u00f2 a poc a poc vaig anar agafant confian\u00e7a amb la m\u00e0quina, i despr\u00e9s vaig comen\u00e7ar una mica amb les tisores. Sempre dic que no s\u00f3c professional, cal tenir-ho clar, per no ser gaire exigents. Per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s veritat que \u00e9s molt efectiu per treballar la higiene. Me’n recordo d’una persona usu\u00e0ria que li costava canviar-se de roba i dutxar-se i tot. Li vaig marcar que per tallar-li els cabells i la barba havia de venir net, i el mateix dia que venia a tallar-se els cabells, deia ‘ahir m’he dutxat eh, sempre que vinc a tallar-me els cabells el dia anterior vaig i em dutxo’. \u00c9s veritat que no hi poses gaire exig\u00e8ncia perqu\u00e8 tamb\u00e9 s\u00f3n al carrer. Dutxar-se s\u00ed que es dutxen, per\u00f2 el tema del rober no \u00e9s tan f\u00e0cil, perqu\u00e8 van per tants llocs que els fan treure’s la roba, i posar-se’n una altra de neta. Dep\u00e8n de com ho veig em poso m\u00e9s exigent o no, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s veritat que funciona pel tema de la higiene.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

A banda d’aquesta q\u00fcesti\u00f3 que comentes de la higiene, creus que aquest simple acte de tallar els cabells els pot ajudar a l’autoestima?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u00ed mira, et posar\u00e9 un exemple d’un usuari itali\u00e0 que solia venir a tallar-se els cabells i la barba. Era un xaval maco. Amb els seus 40 anys i jo li deia ‘si que ets presumit’, i ell em va contestar: ‘i si no s\u00f3c presumit que ja em queda’. Em va arribar el missatge que d’alguna manera ell era arreglat, tallar-se els cabells li pujava l’autoestima una mica, el feia sentir b\u00e9. \u00c9s cert que alguns estan molt agra\u00efts i sempre et donen les gr\u00e0cies. S\u00ed, ajuda for\u00e7a el tema de la autoestima.<\/p>\n\n\n\n

“Recordo un usuari itali\u00e0 que solia venir a tallar-se els cabells i la barba. Era un noi maco. Amb els seus 40 anys i jo li deia ‘si que ets presumit’ i ell em va contestar: ‘i si no s\u00f3c presumit que em queda ja'”<\/p><\/blockquote><\/figure>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Normalment quan et vas a tallar els cabells \u00e9s un moment d’evasi\u00f3. Amb el perruquer o perruquera parles de qualsevol cosa, del temps, de la fam\u00edlia o del que sigui. Entenem que per a aquestes persones aquests minuts tamb\u00e9 han de ser un temps d’evasi\u00f3, de no pensar amb els problemes que tenen al seu dia a dia?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u00ed tamb\u00e9 \u00e9s un moment de connexi\u00f3 entre nosaltres, \u00e9s un moment que de vegades t’expliquen coses que en qualsevol altra situaci\u00f3 no t’explicarien, com que els relaxa. Tamb\u00e9 n’hi ha alguns que et donen pressa, perqu\u00e8 estan en all\u00f2 que estan, per\u00f2 \u00e9s cert que hi ha un moment de connexi\u00f3 entre nosaltres. M’expliquen coses, o parlem de coses que en una altra situaci\u00f3 o en un altre moment potser no ho parlar\u00edem. Per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s cert que hi ha un moment xulo entre el perruquer i el client, com deixa de ser l’educador i ets el perruquer i \u00e9s com quan vas a la perruqueria, un moment de plaer.<\/p>\n\n\n\n

“Hi ha un moment de connexi\u00f3 entre nosaltres. M’expliquen coses, o parlem de coses que en una altra situaci\u00f3 o en un altre moment potser no ho parlar\u00edem”<\/p><\/blockquote><\/figure>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Per les teves mans han hagut de passar molt\u00edssimes persones. Recordes alguna an\u00e8cdota divertida o curiosa que t’hagi passat durant aquest tot aquest temps?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Potser 8.000 persones, o potser no tantes, per\u00f2 s\u00ed moltes. Recordo una de les errades que vaig tenir tallant els cabells, amb un noi georgi\u00e0 que \u00e9s un d’aquests que no li importa que no ho facis b\u00e9, que no ho s\u00e9 perqu\u00e8 em vaig despistar passant-li la m\u00e0quina i el vaig rapar damunt l’orella. I el noi tot preocupat l’endem\u00e0 apareix amb una tireta dissimulant el que li havia fet. No vaig pensar en la pinta i vaig posar la m\u00e0quina sense voler. I all\u00e0 ell tot preocupat, es va posar una gasa, com si tingu\u00e9s una ferida a l’orella. Al principi estava una mica enfadat, per\u00f2 l’endem\u00e0 vam riure tots i ell tamb\u00e9. La veritat va ser graci\u00f3s perqu\u00e8 despr\u00e9s d’un temps se’n va anar a Fran\u00e7a i quan va tornar se’n recordava.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Hem parlat de com poden percebre les persones usu\u00e0ries aquest servei. Per\u00f2 a tu com a professional qu\u00e8 t’ha aportat haver compartit tots aquest temps amb aquestes persones?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

B\u00e9, jo crec que molt. Des que vaig comen\u00e7ar mai no havia pensat a treballar en la reducci\u00f3 de danys. Anava per infermer i al final vaig deixar infermeria i em vaig quedar de ple a Baluard. Molta gratificaci\u00f3. No hi ha una exig\u00e8ncia que han de deixar el consum. La reducci\u00f3 de danys per a mi \u00e9s acompanyar la persona usu\u00e0ria. Moltes de les persones usu\u00e0ries viuen al carrer i molts no tenen fam\u00edlia, estan soles. Crec que saber que s’alegren de veure’t ja \u00e9s molta satisfacci\u00f3. No hi ha cap mena de vergonya quan me’ls trobo al carrer, parles amb ells, els saludes, els acompanyes al metro o a l’autob\u00fas, i sents que \u00e9s \u00fatil que hi siguis.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n