24/12/2018
Crònica d’un dia especial en el Centre Ocupacional i Residència Avantos

Emoció, il·lusió, alegria, satisfacció, felicitat. Això és el que transmetien els ulls de les noies i els nois del Centre ocupacional i Residència Avantos de Madrid el passat dimarts 18 de desembre. I és que era un dia molt especial per a elles i per a ells. Celebraven la tradicional festa de Nadal amb les seves famílies.

 

 

Mentre no arribaven els familiars, les instal·lacions del centre ocupacional gestionat per ABD-SSH, eren un anar i venir de noies i nois ultimant els detalls de l’esdeveniment. Uns distribuïen les gorres vermelles que identificaven als que anaven a ballar durant l’espectacle, altres donaven la benvinguda a les persones assistents a través de la ràdio del centre i també hi havia els que ocupaven els seus llocs en les diferents parades d’un mercat de Nadal ple d’objectes construïts i creats amb les seves pròpies mans en els molts tallers en què participen durant tot l’any. Hi ha de disseny i creativitat, bijuteria, enquadernació, comunicació, jardineria, cuina, belles arts o restauració. N’hi ha per a tots els gustos i colors, però tots ells persegueixen el mateix objectiu, “el més important és que siguin feliços amb el que fan”, ens recorda la directora del servei, Laura Prado.

 

 

El rellotge corria i els nervis anaven in crescendo a l’espera de l’arribada del moment estel·lar. Mentrestant, era el temps de fer-se uns selfies amb el marc d’Avantos i el lema #SoyCapazDe, de preparar la xocolata que acompanyaria els tortells que havien fet al taller de cuina, de mostrar orgullosos i orgulloses el resultat del seu treball, així com de practicar alguns dels passos del ball. L’enrenou que s’apoderava del saló principal de les instal·lacions contrastava amb el silenci que anava envaint la zona de tallers i els passadissos, plens aquests de fotografies i de records. “Els viatges fan a les persones”, deia un dels molts rètols.

 

 

La infinitat d’emocions i activitats va tenir el seu colofó ​​amb un festival musical que va omplir d’orgull a les persones que el van poder contemplar i gaudir. Instants únics carregats d’entusiasme i entrega que van fer les delícies dels assistents. Noies i noies van tenir l’oportunitat de mostrar les seves dots artístiques en una actuació que va tenir una recompensa en forma de llargs aplaudiments d’admiració.

 

 

Les emocions del ball poc a poc van ser substituïdes per les emociones de l’hora del comiat. Alguns nois i algunes noies s’anaven uns dies a casa amb els seus familiars i d’altres es quedaven al centre, però de ben segur que totes i tots compartien l’alegria de qui ha viscut un dia feliç. Un dia que molt probablement va ser el reflex d’una altra de les missives que es podia llegir a les parets de les instal·lacions: “Entén-me. No sóc com un món ordinari. Tinc la meva bogeria, visc en una altra dimensió i no tinc temps per a coses que no tenen ànima”.